Necessitat de pactes, governs febles en minoria, joc de cintura, ingovernabilitat i d’altres hipòtesis i conceptes omplen tots aquests dies els informatius i tertúlies. Estem assistint a una demostració pràctica d’aquella dita que es va fer famosa els dies del 15M: “els nostres somnis no hi caben a les vostres urnes”.
Això no és el 78. Us estem vigilant! Concentració davant l’Ajuntament, mentre es constituia el Ple Municipal. Foto: PV
Aquesta democràcia de baixa intensitat és el resultat del pacte entre elits i l’expressió/direcció política d’un moviment obrer i social que, amb més càlcul i por que convenciment i decisió, va entregar les armes sense fer valer la força acumulada i canvi de poca cosa. A la mínima de canvi, els seus pobres i miserables mecanismes i articulacions grinyolen i amenacen desballestar-se. Ja apel·len a pactes d’estat per salvar la seva democràcia.
Aquest dissabte 13 de juny va tenir aire d’inauguració. No només d’un nou consistori, sinó d’un nou cicle polític. Al Ple municipal més representació de més partits que mai abans, amb majoria ampla d’esquerres. Però amb un PSC amb debilitat i sense possibilitats de fer política tot sol; i amb una forta presència de regidors que afirmen ser de l’esquerra més coherent o, com ara ve popularitzant-se, rupturista.
En aquests context, el PSC es veurà obligat a treballar molt les aliances i acords. Es veurà obligat a definir-se i marcar perfil. A l’agenda del curs que s’inicia la llista és plena de qüestions potents: municipalització o no de l’aigua, transport urbà, sanitat, educació, transparència total de comptes i gestió (també dels anys passats).
Pancarta de la Xarxa de Solidaritat Popular. Foto: PV
Al Raval, una mobilització convocada per la pràctica totalitat dels moviments socials egarencs (va faltar només la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca-PAH, assenyalaren algunes de les presents) va ser l’autèntica protagonista del matí. Convocada per la Favt, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, SOS Educació Pública de Qualitat, l’Observatori de Drets Socials, les Iaioflautes i la Xarxa de Solidaritat Popular, va comptar amb suport d’altres moviments i organitzacions polítiques: Observatori Ciutadà Municipal, les CCOO del Vallès Occidental, la CGT, la CUP, l’Esplai la Fera de Poble Nou, EUiA, Podem, Procés Constituent, Prou Barreres, Taula de l’Aigua i Recortes Cero.
Cada un dels grups va plantejar i reivindicar l’agenda pròpia, com un tot van reivindicar el compliment dels compromisos escrits en els programes electorals i assumits durant els diversos debats que es van celebrar durant la campanya electoral.
Però la coordinació dels moviments va molt més enllà. Primer, perquè la decisió de convocar la mobilització troba fonament en un anàlisi crític i autocrític de l’experiència viscuda. Per això el lema de la convocatòria: “Això no és el 78”, en referència clara i explícita als pactes que possibilitaren la Transició a la democràcia, considerada en bona mida com a fraudulenta o, en el millor dels casos, mínima.
Per això també l’advertència: “Us estem vigilant!”, perquè creuen i defensen que “no podem votar i desentendre’ns de la defensa dels nostres drets”. Tot fent una passa molt important en afirmar i anunciant que “el futur és cosa de tots nosaltres i no pensem esperar quatre anys per exigir que els drets de la majoria es posin al cap davant de les prioritats del nou Ple Municipal”.
Parla Oriol Vicente, Iaioflautes i Plataforma Sanitat, en Ramon Clariana, de la Favt, a la seva esquerra. Foto: PV
La política, afirmen, es farà al carrer i la farà tothom. Un canvi de paradigma que, d’entrada com a mínim, proposa una agenda de prioritats nova i formes noves de fer les coses. “Està molt clar”, afirmava en Ramon Clariana, president de la Favt, “hem viscut l’experiència recentment, amb la lluita contra la construcció de la passarel·la, que lluitant units podem fer que les coses vagin d’altra manera”; tot afegint que “estem aquí per apuntar des de ja les prioritats de treball a l’Ajuntament, perquè la Favt lluita per la defensa dels drets de totes les persones, som transversals”. Denunciant també que “la premsa ha volgut ignorar aquesta convocatòria, no mirar i fer que no passa res, però aquí estem”.
Ajudant-se per caminar amb les seves crosses, una activista de la Plataforma en defensa de la sanitat explicava la seva alegria pel resultat de les eleccions, “pot ser que ajudi”, però advertint i assegurant que “ells sols no ho faran, per això estem aquí”.
L’Òscar, de l’Observatori Ciutadà Municipal arribava una mica endarrerit amb el seu manifest, “nosaltres també hi som en aquest moviment, aquest control i vigilància de les institucions, la transparència total, és precisament el nostre front principal de lluita”.
No apareixien a la llista de convocants però també van marcar presència membres de la campanya “Papers sense contracte”. En Karim el Otmani afirmava total acord amb la convocatòria, al temps que expressava “alegria, perquè el resultat de les eleccions ha anat a esquerra, i el partit dels racistes i feixistes quasi ha quedat fora del mapa arreu del país; a més, en aquest nou consistori municipal, al menys sobre el paper, hi haurà més possibilitats de defensar i lluitar pels drets de les persones, totes, també les migrants, per la igualtat i la dignitat”.
En Joan Tamayo, de l’Observatori dels Drets Socials a la ciutat, també content amb el resultat, adverteix però que “les coses no han canviat lo necessari, falta molt”, i feia una crida no il·lusionar-se massa, “quan comencem a veure direm si hi ha canvi i qui canvi, si no hi ha pactes secrets o altres tripijocs”. En tot cas, allò que està molt clar per la gent de l’Observatori és que “la balança està al carrer”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari