Exposició de fotografies d’Ignacio Llamas a l’Estudi Tigomigo

No Comment

Ignacio Llamas ens enfronta als nostres propis límits en l’Estudi Tigomigo

Llamas va ser reconegut com el millor artista espanyol viu per l’Associació Espanyola de Crítics d’Art (AECA) en l’última edició d’ARCO.

Límites podrà veure’s en l’Estudi Tigomigo del 14 de gener al 15 d’abril.


ST I, de la serie Desalientos. 2016. Impresión digital de tintas pigmentadas sobre papel de algodón. 30 x 42

Ignacio Llamas utilitza l’espai per parlar-nos de les nostres limitacions, el dolor i la por.

A través de fotografies i obra en volum, ens mostra escenaris que palpiten, en silenci, i que no són un sinó milers: perquè es multipliquen davant la mirada de qui els recorre. L’artista ens convida a aventurar-nos en ells per aprofundir en el nostre propi interior, per abraçar els nostres límits i qüestionar-los.

Solitud, buit i silenci

Límites inclou peces de les series Soledades, Cercar al Silencio i Vacíos. D’aquesta manera l’artista ens proposa un doble recorregut: un primer viatge en el temps, seguint la seva evolució en els últims anys; i un més íntim i personal en enfrontar-nos als nostres propis paisatges.

Les fotografies de Solituds i Cercar al Silencio ens mostren arquitectures fictícies. Escenaris dibuixats amb llum i absència, creats perquè els recorrem amb la mirada. Habitacions buides que esperen a ser habitades.

En la sèrie Vacíos, Llamas abandona la majoria d’elements simbòlics que l’havien acompanyat (la cadira, la maleta, l’arbre…) i apareixen noves metàfores per parlar-nos dels nostres límits. Tanques i filats que desapareixen en un paisatge gris i ens parlen de les nostres pors més profundes i les cotilles invisibles que tallen les nostres ales.

Ignacio Llamas

Postal Ignacio LlamasIgnacio Llamas fa fotografies component l’escena com si fos pintor. Realitza obra en volum sentint-se dibuixant. I en Belles arts es va especialitzar en gravat però no obstant això treballa l’espai i la llum com si fos arquitecte.

La seva obra és de difícil classificació, es troba a cavall entre l’escultura, la instal·lació i l’objecte artístic. Però si hi ha alguna cosa que la caracteritza és la seva profunda càrrega poètica i la senzillesa dels seus traços.

Potser per això va ser reconegut com el millor artista espanyol viu per l’Associació Espanyola de Crítics d’Art (AECA) en l’última edició d’ARCO i la seva obra és apreciada tant a la península com a l’estranger.

I és que des dels anys noranta, quan va fer la seva primera exposició individual, les seves obres no han deixat d’exposar-se en galeries, museus i centres d’art. Ha participat en fires d’art contemporani nacionals i internacionals i les seves obres s’han vist en el Museo Patio Herreriano, Museo DA2, MACA (Museo de Arte Contemporáneo de Alicante), MEIAC (Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo), Museo de Arte Contemporáneo Unión FENOSA o Musei Civici di Cagliari, Galata Museo del Mare di Génova i a fires como ARCO, TIAF (Toronto), ArteBA (Buenos Aires), Art Brussels, Photo Taipei, Chaco (Santiago de Chile) o Art13 (Londres).

La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, tant dins com fora d’Espanya. Cal destacar: Museo Patio Herreriano, Colección Unión Fenosa, Colección Circa XX- Pilar Citoler, Fundación Coca Cola, Colección de Fotografía contemporánea Banco Novo, Colección Caja Madrid, Colección DKV, Colección Figueiredo Ferraz, Fundación Foro Sur o Colección IAACC Pablo Serrano.

Límites:
Inauguració divendres 13 de gener a les 19h.
Exposició del 14 de gener al 15 d’abril.
Estudi Tigomigo. c/ Del Viveret 17, Terrassa.

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER