No sabem si Déu existeix o si hi ha vida en un altre planeta. De l’única cosa que podem estar segurs, és que mentre vostè llegeix aquestes quatre paraules, hi ha uns quants membres del PP robant. Tota la vida acaparant el dolor de les víctimes del terrorisme i robaven fins i tot les corones dels funerals. Si Espanya estigués a Amèrica del Sud i amb el PP governant, Veneçuela ens semblaria Noruega. Quin nivell.
Anem a pams. Esperanza Aguirre és la cara real del PP, la cosa ja no va de ranas, és més aviat el pou de merda putrefacte en el que han habitat durant més de trenta anys. El concepte de “responsabilitat” és, en el PP un concepte eteri. Es limita a la mera manifestació no de culpa sinó d’ignorància, com si nosaltres fóssim uns idiotes i ens traguéssim que la ignorància d’un màxim gestor l’allibera de la responsabilitat real, no tan sols de la política, tot un eufemisme en aquest vocabulari prostituït per la política de baixa estofa, que és la que patim. Està clar que amb un president que ni tan sols sap ni controla el què diu, tots aquests gripaus i aquestes granotes tenen el camp trillat per que la ignorància suposi impunitat de cara a un electorat inconscient.
Ara bé, crec que estem desviant l’atenció, a l’Aguirre només li desitjo que la justícia li foti una bona autòpsia i acabi on realment li correspon. En política penso que està del tot acabada i no es mereix tants publireportatges desinteressats. Ara és el moment d’anar a per el “capi di tutti capi”, Mariano Rajoy i la resta de tota l’organització mafiosa. Ara, l’objectiu polític ha canviat, és el moment de posar la visió cap a la resta de l’organització delictiva amb nom de partit polític i el partit que els manté en el poder i que pretén quedar-se amb les deixalles. Fixeu-vos el que ha passat al país d’aquí el costat, han acabat amb els de Fillon, però han entronitzat als de Macron. Al cap i a la fi és canviar mocs per baves.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari