El moviment veïnal, construint el país des dels barris.
La «Guerra de l’Aigua», fou un conflicte d’anys que marcà una etapa fonamental per entendre el creixement i caràcter de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Avui, el dret al líquid element, la seva defensa com a bé públic inalienable torna a ser una bandera de lluita clau del moviment veïnal. D’altra banda, a l’origen de la Confederació hi ha una empresa col·lectiva i cooperativa que s’inicià com a grups i vocalies d’enterrament als barris i avui és la mutualitat Sinera. El moviment veïnal, des dels anys 1960 i 70, i la seva articulació com a CONFAVC, a mitjans dels 80, és protagonista clau de la vida social i política del país.
Hem parlat amb en Jordi Giró Castanyer, president de la Confederació des del 2012, reelegit a l’assemblea del passat 12 de març per un mandat de 4 anys més, just camí d’una roda de premsa per denunciar l’intent del govern espanyol d’anul·lar la llei d’emergència habitacional i pobresa energètica del Parlament català, la 24/2015.
En Giró va començar la militància al moviment veïnal des del barri de la Vila Olímpica i de Poble Nou. Ha estat actiu a diferents fronts del barri i de la ciutat, des de la pròpia associació i des de la Federació de Barcelona (FAVB), a diferents vocalies.
Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya. Foto: PV
-Pots explicar breument què és la CONFAVC?
-La Confavc és una confederació de moviment veïnal de Catalunya, de les AAVV i federacions locals del país. L’estructura gira entorn a dos òrgans principalment: l’assemblea general, que decideix els plans de treball generals i elegeix la junta directiva; i el consell federal, format per totes les federacions sense exclusió, que fa el seguiment de la junta directiva, un equip que ha d’escometre el pla de treball. Però, tot passa pel consell federal, que es reuneix cada trimestre.
La junta directiva executa el pla de treball, i la formen persones amb disposició i possibilitats per tirar endavant el programa, no representen cap AVV ni territori.
-Per què una entitat nacional des dels barris?
-L’any 1985, aproximadament, es constitueix a partir de la força i l’interès de les federacions, perquè juntes som més fortes i perquè les qüestions més importants afecten, generalment, a tothom, com és la pobresa i l’habitatge, el transport, l’aigua i la renda garantida de ciutadania.
Cal una entitat que pugui exposar al Parlament i altres llocs aquestes problemàtiques; i recollir tot el sentiment dels territoris per poder promoure activitat i mobilitzar per tenir incidència en l’àmbit legislatiu i en general.
“Treballem amb l’Aliança contra la pobresa energètica, de la qual som membres fundadors, amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, amb StopPujades! del transport, i amb tot tipus de moviments socials preocupats per situacions concretes, mirant de sumar en el territori.”
-Com va ser el naixement i desenvolupament?
-La Confavc té dos moments molt importants. En la fundació va ser molt important la coordinació de les vocalies d’enterrament, principalment al Vallès, Bages i Baix Llobregat, que més tard acabà sent l’actual mutualitat Sinera. Era un problema que amoïnava molt, enterrar dignament a totes les persones.
Altre moment estel·lar va ser la «Guerra de l’Aigua», amb molta intensitat en els anys 1990. Una mobilització contra uns cànons de l’aigua abusius i mal aplicats, que a més no corresponia als criteris que la ciutadania entenia. Va tenir una repercussió molt àmplia; tant que quan es formà l’Agència Catalana de l’Aigua vam formar part del consell d’administració, per poder participar i conèixer de primera mà.
Al 2013, però, amb la Llei Òmnibus, que és una bestiesa creada per governar sense interferències, ens van fer fora. Segurament, perquè estàvem molt bel·ligerants quant a la política d’aplicació dels preus i el tractament de la privatització de l’ATLL i la companyia mixta que es va crear.
En els primers 2000, entrant en l’economia social, que ens interessava molt, es creà una cooperativa d’habitatges i altra de serveis per a les comunitats veïnals, l’administració i les relacions. Vam crear també la Fundació Centre d’Estudis i de Recursos Veïnals de Catalunya, molt important i amb molta projecció, que ens permet abordar temes de formació i de coneixement.
-Com és això de la cooperativa d’habitatge?
-La veritat és que va patir problemes derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària. Ara, però, estem ja a l’última fase de resolució, no hi ha persones afectades. Vam poder resoldre dignament i sense perjudicar massa. Crec que hem fet una bona feina en aquest sentit.
En tot cas, amb l’experiència i mirant al futur, fa uns dos anys que venim treballant, i estem a punt de que surti, en una cooperativa de serveis de lloguer social. Parlem, és clar, de lloguer social de veritat, que no pot ser mai 500 euros, això és una animalada.
A partir del lema «no cases sense gent i gent sense casa», treballem protocols amb alguns ajuntaments, concretament començarem una prova pilot a tres poblacions del Vallès Oriental.
No hi ha solucions màgiques, cal lluitar sempre
-Com està el moviment veïnal ara?
-Venim treballant molt, amb les AAVV, les federacions i gent d’altres col·lectius, també amb altres entitats, fins i tot amb algunes administracions públiques, per fer una lectura totalment transversal i àmplia del teixit associatiu.
Una de les coses més clares i que ja és una realitat és el treball amb altres col·lectius per diverses problemàtiques. Cal sumar, i ho estem fent, a tots els nivells. És un treball complex, perquè són dinàmiques diferents. Avui, per exemple, treballem amb l’Aliança contra la pobresa energètica, de la qual som membres fundadors, amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, amb StopPujades! del transport, i amb tot tipus de moviments socials preocupats per situacions concretes, mirant de sumar en el territori.
-Calen canvis? Quins?
-La situació política canvia sempre. Hem viscut un cicle amb el 15M, lluites socials, i les contesses electorals que han canviat l’equilibri polític, un nou escenari. Ara, no repetirem els errors dels anys 80 amb els primers ajuntaments democràtics. Se’ns deia que no calia reivindicar més.
Estic convençut quan diem «construïm el país des dels barris». O sigui, des de la base. Som les primeres en detectar quan passen coses: els primers desnonaments, la pobresa energètica… i hem de buscar la manera de donar-li resposta o articular aquella reflexió. Potser no tenim la capacitat de resoldre, però sí la de reivindicar allò que és just per al veïnat.
En els propers anys es veurà cada vegada més la necessitat de la força dels barris. Perquè no hi ha solucions màgiques, les solucions s’articulen en el territori, per més tecnologies i modernitzats amb la xarxa. El treball en el territori és transcendental pel futur, sumant amb tots els col·lectius, que tots són elements fonamentals.
-Es critica, però, que les AAVV han envellit molt?
-Aquesta cosa de que som gent molt gran ja es deia quan vaig entrar, i segurament al 1985 també es devia dir, però estem aquí, fent feina. Han passat anys, alts i baixos, però el moviment veïnal continua referència en la defensa de l’interès general, aquest és un tema molt important, és l’interès comú.
-Propostes concretes per afrontar el repte?
-Venim elaborant un pla estratègic, prioritzant l’organització reivindicativa, vinculant-se amb els col·lectius amb reivindicacions sectorials i específiques, elaborant un discurs i visió globals. Sabent que els ajuntaments no ens ho donaran tot, al contrari cal ser més reivindicatius. Cap clientelisme. Cal empènyer perquè es facin les coses, fins i tot per ajudar els governs a tirar endavant els compromisos, a més perquè no hi ha majories clares. No caurem en allò de: «no us preocupeu, que ja ho farem …».
-La CONFAVC està preparada?
-Des del punt de vista organitzatiu, ens vam proposar fer esforços extra per incorporar tota la gent qui vulgui venir a la junta a treballar, perquè cal fer més feina i més visions, sectorials i territorials.
L’estructura de la Confederació té dos equips: el tècnic de cinc persones, tres a jornada completa i dos a mitja jornada; i el polític, les deu persones de la junta escollides per l’assemblea, sense cap remuneració, és treball només voluntari.
El finançament ve de les quotes de les federacions, els ingressos per convenis públics (amb la Generalitat), en tant que entitat d’interès social; i recursos per finançar formació i programes concrets. El conveni ha representat un 85% del pressupost, i ara està en un 70%, però cal reduir-lo més.
L’estructura professional és important per garantir el funcionament, la transparència de dades i la relació amb les entitats associades, i la comunicació. Molt important, garantir el fons documental.
Defensar l’aigua pública
“Treballem amb diferents col·lectius, formem part d’Aigua és Vida, i treballem amb els municipis per una cosa molt clara, no sé si cal dir remunicipalització, però sí defensar totalment que l’aigua és pública, i a partir d’aquí agafem-ho com vulguem.
Aquest concepte és el que hem d’introduir en el territori. Quan parlem de l’aigua com un bé públic no hi ha ningú que estigui en desacord. L’aigua és importantíssima. Però, si ara fa 7 anys haguéssim parlat segurament no estaria tan clar. M’he trobat anant a municipis on les veïnes anaven a l’ajuntament a demanar explicacions i els han dit que això no són ells, que és la subministradora. Això avui ja passa menys.
Què ha canviat aquí? Que la gent és més conscient del bé públic. Sé que després pot haver-hi matisos sobre la gestió; però democratitzar i reforçar el servei públic crec que és un element que avui m’atreviria a dir que un 90% de la població estaria d’acord, que les qüestions públiques han de ser les millors i tenir una bona gestió: l’aigua, el transport, l’energia…”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari