Miquel Gordillo
El govern va tornar a sortir indemne en el darrer debat sobre els pressupostos abans que acabi el mandat. Les ordenances fiscals, és a dir els impostos municipals per l’any 2019, van tirar endavant gràcies al suport d’ERC i PDeCAT a la proposta que havia fet el PSC. D’igual forma, el pressupost per l’any vinent, que es va debatre i votar també durant el mateix plenari extraordinari, el dimarts 30 d’octubre, s’aprovà a causa de les abstencions de TeC, ERC-MES i PdeCAT. C’s, PP i CUP votaren en contra en tots dos casos.
El cas és que els grups no es guardaren els retrets cap a l’equip de govern i la seva gestió. ERC-MES va ser un aliat en permetre aquesta aprovació pressupostària (ara inicial, mentre s’exposen públicament durant 15 dies), però el seu portaveu es mostrà molt crític amb «un govern sense model de ciutat», i encara més durament, que «porta la ciutat al col·lapse econòmic, polític i social», en paraules d’Isaac Albert. Malgrat la contundència, el grup afirmà que feia «un exercici de responsabilitat amb Terrassa», mentre que aposta per un canvi en l’estructura fiscal i pressupostària municipal. A la vegada, destacà algunes fites positives d’aquest pressupost: consolidar partides en educació, un 3% de la taxa de residus destinada a programes de gestió ambiental o la línia de subvenció per a entitats”, cità Albert.
De fet, una de les conclusions a què arriba l’oposició és el poc marge per debatre: sobre un pressupost de més de 200 milions d’euros, només es parla de com destinar 15 milions, ja que la resta correspon a despeses de personal, i a «polítiques continuistes de les quals no es revisa ni la seva efectivitat», assenyalà Albert.
El PDeCAT també va permetre tirar endavant les ordenances, amb aquest eufemisme que és l’abstenció, quan sovint implica donar-hi llum verda. Terrassa en Comú va acabar fent el mateix en la qüestió dels pressupostos – en contra de les ordenances -, tot al·legant que si no s’aprovessin, aquests 15 milions disponibles anirien a parar a pagar deute. I tornà a titllar la proposta de pressupostos feta per l’equip de govern amb una «lògica de pura continuïtat», expressà Xavi Matilla, el qual manté que la proposta «torna a ser un exercici comptable on es manté el criteri de «repartidora» de recursos sense cap tipus de visió estratègica, sense visió de futur i el més greu i preocupant, sense capacitat de generar il·lusió». A banda, la formació aprofità per recordar alguns dels compromisos pendents abans d’acabar el mandat, que passen per l’aprovació inicial del POUM, un nou contracte amb l’empresa d’habitatge Somuhatesa que faciliti aplicar polítiques públiques d’accés a l’habitatge, i l’aprovació definitiva del projecte de l’Anella Verda, entre altres qüestions pendents de resoldre.
Per a la CUP, l’Ajuntament malgasta més del 15% dels diners del pressupost en pagar empreses privades per serveis que si fossin directes, es podrien oferir a un cost menor: «acaben costant un 20% més, ja que cal pagar el benefici industrial de l’empresa, l’IVA del servei i els costos indirectes» assegura el regidor Marc Medina. Els serveis de neteja d’edificis municipals i el de menjadors escolars, són exemples que il·lustren una externalització del tot innecessària i contraproduent afirma la formació. A més, Medina, lamenta la manca de participació en l’elaboració dels pressupostos: «la ciutadania no pot participar-hi, i fins i tot han dificultat la tasca dels grups polítics», es queixà. Per la seva part, C’s i PP votaren en contra, i bàsicament retreuen la pujada d’impostos del govern socialista, i el fet de fer pagar als ciutadans per una gestió ineficaç.
Pressupost més alt i més impostos
En grans xifres, el pressupost que ara s’aprova inicialment és de 244,3 milions d’euros, un 11,55% més en relació a l’any anterior, incloent les empreses municipals. Aquest augment s’explica pel fet de rebre més ingressos de l’Estat, i per una menor càrrega financera, que permeten pagar 5 milions menys en deute.
La partida augmenta també per l’increment d’alguns impostos: puja l’IAE un 5%, la taxa de residus un 5% per a residents i un 3% per al comerç; el tipus impositiu de la plusvàlua fins a situar-se al 30%; es recupera l’impost de construcció al 4%, recuperant l’estatus del 2009; i un augment de l’IBI que afecta un 10% dels immobles. Per promoure les energies renovables, es rebaixa a la meitat l’IBI, l’ICIO i l’IAE a l’hora de fer instal·lacions de renovables. A més els vehicles de zero emissions no pagaran IVTM, ni zona blava, i els ecològics, la meitat.
Deixa un comentari