[Miquel Mallafré] Parlem clar?

1 Comment

Ens el van vendre com a Miura i resulta que és un bou, els “mansos” ja l’han tret del mig. És molt difícil negociar amb un partit que està més a la dreta que a l’esquerra i que basa tota la negociació en un mecanisme tàctic. M’agradaria saber de què han parlat durant aquest temps a les reunions? Del temps, de Rafael Nadal, de l’onada de calor, dels preus, de bàsquet… perquè d’un altra cosa com per exemple fer un govern, no ho crec.

Aquí ni terceres vies ni quartes, ni segones, ni hòsties, aquí tot està en via morta. Anem a pams. La CEOE, no vol a UP a Treball. Els bancs, no volen a UP en Economia. Iberdrola i Endesa, no volen a UP en Energia. L’Església Catòlica, no vol a UP en Igualtat. Villar Mir, no vol a UP a Indústria. Florentino Pérez, no vol a UP a Foment. La policia o GC, no volen a UP a Interior. El poder judicial, no vol a UP a Justícia. El rei, no vol a UP.

Llavors, Pedro Sánchez què està fent? No ha aconseguit res de res. O s’empassa un govern de coalició o passarà a la història com l’etern aspirant a la investidura, el qual només va arribar a la presidència gràcies al fet que UP se la va regalar. O és president ara o es convertirà en un fracassat al qual amb tota seguretat el seu propi partit el tornarà a fotre fora (en aquest últim apartat ja té experiència), per tal que algú del PSOE pugui arribar a la presidència, pagant el mateix preu que ara se li demana, independentment dels escons que sumin i els que UP restin.

Si Sánchez fos un president a l’ús o amb mires d’estat, la mateixa nit electoral, quan quatre matats li van cridar allò de: “con Rivera, no”, ell hagués dit de manera clara que faria el que calgués pel bé del país, ara hi hauria govern. Però l’únic que ha fet és frenar a Podemos, o sigui li podem atribuir el dubtós mèrit d’haver enterrat encara més la imatge de l’esquerra de debò, aquella que encara lluita amb la gent més dèbil i maltractada del país.

Tots sabem que Sánchez està molt orgullós d’haver-se conegut, el mateix que sabem que per ressuscitar, després del foc amic que el va cremar, no va tenir cap mena d’escrúpol en fer-se passar per un radical i honest socialista, denunciant inclús els poders que controlen el seu partit. Res del que diu i fa ara s’assembla a aquell home revifat, res massa bo podem esperar de qui ens ha aixecat la camisa més d’una vegada.

Mentre el PSOE es reuneix amb UP, per no arribar enlloc, sabent inclús que no sumen majoria i necessiten a ERC i PNB, cosa que no els agrada, i sent coneixedors de les diferències que tenen sobre el problema català, la sentència i la possible aplicació del 155, tenen el país sense prendre decisions sobre la nova recessió i sobretot sense tenir cap mena de pressupostos per res. Això sí, ells i elles segueixen cobrant sense fer ni un ou, però amb dietes incloses.

La guinda del pastís la posa la vicepresidenta sra. Carmen Calvo, que a més de ser la “jefa” de la delegació negociadora socialista, s’ha limitat a fer polítiques “Salvini”, deixeu que s’ofeguin a la Mediterrània, que Déu reconeixerà els seus. Com voleu que la dreta la critiqui si està fent la seva política.

Pedro Sánchez (el nostre madelman), només ha fet una proposta seriosa, govern del PSOE i recolzament de la resta (palmeros). Els tres ministeris i una vicepresidència (cosa que demana UP) buits de contingut i de pressupost, no és una proposta de govern, és una proposta perquè els “socis preferents” la rebutgin. Quin paper li queda a UP, amb un Ministeri de la Vivenda, sense competències per solucionar cap mena de problema de la gent?

Ja n’hi ha prou de mentides i manipulacions, el PSOE està en el mateix lloc on es va situar la nit del 28-A, en la negació de l’esquerra, en la més abjecta mentida i en intentar governar per a la dreta amb els vots de l’esquerra.

Que quedi clar, Pedro Sánchez mai ha volgut negociar res, ell en política ja ho ha aconseguit tot. Ha liderat el partit després d’haver guanyat dos processos de primàries. Ha estat President del Govern. Ha guanyat unes eleccions generals. Ha deixat clar que no seguirà com a President a qualsevol preu. Ha insistit en què no consentirà que l’independentisme català trenqui l’estat espanyol. I sobretot, ha frenat i vençut al partit nou, Podemos, que venia a substituir i enterrar al PSOE. Res de nou sota el sol. Seguim…

miquel mallafré, 10 de setembre de 2019

Related Articles

1 Comment

  1. Eulalia sancho

    Lúcida anàlisi de la crua realitat.
    Així no ens en sortirem!

Deixa un comentari

#agendaMLRS
  1. Poesia i Drets Humans

    octubre 24 20:00 - 22:00
  2. Mercat de les Puces

    octubre 26 10:00 - 14:00
  3. MITJANIT: Taller de poesia infantil a partir de 8 anys

    octubre 26 12:00 - 13:30
  4. Concert 70 vidas de Sabina

    octubre 26 19:00 - 21:00
  5. [Espai de Paraula] “Els camins dels somnis”

    octubre 29 20:30 - 21:30
  6. [Vermut musical al Bau House] Malafunk (funk-rock)

    novembre 3 12:30 - 16:00
  7. Mandarina Market

    novembre 9 11:00 - 19:00
  8. [Centre Cultural] Patricia Guerrero

    novembre 9 20:00