Obrim l’aixeta i ja tenim aigua, tan sols amb aquest petit moviment obtenim aquest recurs natural i renovable a l’instant. No ens parem a pensar que passaria si un dia, en obrir l’aixeta no obtinguessim res. No ens adonem que estem en una situació de greu sequera, amb les conseqüències adherides a aquesta situació, descens dels rius i els
pantans, aqüífers que no es regeneren. Tan sols si llegim una notícia com la de fa uns dies en què ens informaven d’un municipi català, que ja han hagut de restringir l’accés a l’aigua dels ciutadans, només en aquell moment potser pensem que la “cosa està malament”, però arribem a casa, obrim l’aixeta i oblidem.
Podria arribar el dia que ens toqui a nosaltres patir restriccions d’aigua, i serà llavors quan recordem com l’hem malbaratat fins ara, quan pensem que era cert que la cosa estava malament, quan ens adonem que no és una cosa que els passa als altres i que nosaltres estem fora de perill.
Que trist és que hàgim d’aprendre per les dolentes. L’aigua és un recurs necessari per a la vida, donem-li la importància i la cura necessària perquè puguem continuar obrint l’aixeta.
Gemma Nadal Martinez
Deixa un comentari