Dilluns, 7 d’octubre, 9 del matí. Institut X de Terrassa. Porto l’entrepà de la meva filla; se l’ha oblidat a casa, ja que ha sortit a corre-cuita perquè puntualment aquell dia s’ha adormit. Entro; rebuda dels 2 conserges; negativa a donar-li l’entrepà; al·legació: “Segur que si avui no menja en tot el dia ja no se’l torna a oblidar”. L’entrepà es queda dins la consergeria; jo penso que amb aquest fet finalment li farà arribar d’una manera o altra. Migdia: “Filla, t’han portat l’entrepà a classe?” Resposta: “No”. Conclusió: Els conserges s’han quedat l’entrepà i no li han facilitat a una adolescent de 15 anys que no menja des de les 22:00 del diumenge fins a les 14:30 de l’endemà perquè s’ha adormit i ha marxat precipitadament de casa (a qui no li ha passat alguna vegada?). L’institut no té cantina i no hi ha possibilitat de comprar res per a menjar, i jo com a mare em sento responsable de fer-li arribar l’esmorzar i a la vegada dolguda perquè això no ha estat possible.
M’agrada que la meva filla aprengui molt, malgrat tot crec que és essencial que la comunitat educativa vetlli pel seu benestar, la seva salut i, en definitiva, pel benestar i salut de tots els menors a les escoles i instituts. Per sort un alumne del centre va compartir el seu entrepà amb ella. Tot un acte d’humanitat!
Montse Garrido
Deixa un comentari