Què pretenen aconseguir judicialitzant un somni col·lectiu? Un joc de nens? Perquè per dret, no teníem res a fer, només era la voluntat d’un poble què fèiem bullir l’olla, esvalotant el personal, posant nerviós i en evidència l’estat responsable del jou que ens colla contínuament perquè reaccionés positivament. Però ho han fet de la pitjor manera, ara són ells els que es posen entre l’espasa i la paret.
Han aconseguit ser la riota de la democràcia europea, cosa que els desacredita per donar lliçons de res a ningú. Econòmicament sembla que quasi el 20% del P.I.B. sigui més important que el 80% restant. Clar que tenim una ubicació privilegiada, a les portes de l’Europa comunitària, que al capdavall, és com una escala de veïns (amb aires de Torre de Babel).
Si l’estat espanyol s’hagués mantingut al marge, tal com feia el Sr. Rajoy al principi, la cosa no s’hagués enredat gaire més, però en voler treure pit, tot jugant a la puta i la Ramoneta per acabar mostrant-se explícitament en contra, cosa que va fer que d’altres estats i personatges rellevants els saltessin a la jugular. Total, la imatge d’Espanya, ha acabat on la democràcia deixa de ser-ho. I tot per l’orgull espanyol, perquè no oblidem MAI que només som una colònia per espoliar quan i com els hi vingui de gust.
Quim Román Moreno
Deixa un comentari