Racó del cinèfil “UNA QUINTA PORTUGESA”
Emili Díaz
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Avelina Prat
Fotografia: Santiago Racaj
Muntatge: Juliana Montañés
Nacionalitat: Espanya i Portugal
Any: 2025.
Intèrprets; Manolo Solo; Maria de Medeiros; Branka Katic; Xavi Mira; Rita Cabaço; Ivan Barnev; i Kasia Kapcia.
Sinopsis: La cineasta valenciana Avelina Prat en aquest, el seu segon llargmetratge, ens proposa una subtil indagació que ens porta als temes de la identitat i de la pertinença, que arrenca amb la desaparició d’una persona, i a continuació de forma seguida submergir-nos en un univers de suplantacions i fugides d’argument, que progressivament es van dissolent per finalitzar transformant-se en una espècie de faula molt ben relatada.
“La quinta portuguesa”, és en el fons un film de fantasmes, així ho entenc, per la manera de filmar la casa, els plans subjectius sobre un balcó que fan que tota l’atmosfera sembla que s’impregni d’un cert grau de misteri.
És com una successió de relats uns dintre dels altres, no concebuts per explicar res, sinó per explicar històries de ficció de persones que fugen del seu passat, en definitiva un dibuix cartografiat de suplantacions, relats i fantasmes.
Comentari del film: Al meu entendre en l’apartat de l’estructura del relat cinematogràfic, aquest film tracta dos elements altament de risc i perillosos, com són: els girs de guió i l’atzar, que són dos recursos que quasi sempre solen acabar etiquetant una pel·lícula com cine inversemblant i trampós.
Però tal vegada si fem l’esforç d’intentar esquivar aquests dos obstacles, crec que aquesta pel·lícula, si realment funciona és precisament per la manera de ser narrada.
És a dir; si li expliques aquesta història a algú de forma resumida, segurament dirà que és quelcom del tot increïble.
La directora ha fet una aposta tranquil·la de narrar l’argument, amb un tarannà que podríem dir quotidià, que ens permet pensar que les coses que estem veient estan succeint com si no passés res.
Potser això, tanmateix, és així, perquè la pel·lícula té un to literari en el seu contingut, que sembla que tot –“el protagonista, i les diferents situacions”–, poden i de fet encaixen totes elles com si fos un trencaclosques.
Emili Diaz, 16/5/2025
Deixa un comentari