‘La meva ciutat cooperativa i solidària’: En defensa de la Filosofia, la Terrassada filosòfica 2020 en marxa!

Presentació de la Terrassada 2020 (captura de pantalla)

Manel Ramon i Muñoz, mramon@xtec.cat

La Terrassada filosòfica 2020 es va donar per inaugurada a finals de novembre i es troba en ple funcionament, aquest any és la tercera edició. El format ha variat a causa de la pandèmia. Cinc instituts de Terrassa (INS Blanxart, INS Can Roca, INS Nicolau Copèrnic, INS Montserrat Roig, INS Terrassa), el de Matadepera (INS Mataderera) i un de Sabadell (INS Joan Oliver) han editat el video inicial fet cooperativament, tot un repte en temps convulsos per a l’educació i per a la Filosofia. Us encoratgem a veure’l a https://youtu.be/CcPibmgsBo0.

La sessió inaugural ha estat a càrrec d’Irene de Puig, exdirectora del GrupIref (Grup de Recerca Ensenyament Filosofia) a través de la masterclass que es passà en línia a tots els centres participants, https://youtu.be/hobBQY783bg 

La temàtica d’enguany és: 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐯𝐚 𝐜𝐢𝐮𝐭𝐚𝐭 𝐜𝐨𝐨𝐩𝐞𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚 𝐢 𝐬𝐨𝐥𝐢𝐝𝐚̀𝐫𝐢𝐚.

Més informació a:

https://filosofiavallesoccidental.blogspot.com/2020/10/la-meva-ciutat-cooperativa-i-solidaria.html

És per la rellevància del tema, de com fer un treball cooperatiu, en xarxa i des de la vessant més estrictament acadèmica i filosòfica que us vull compartir un text, un xic retocat, que vaig redactar en motiu d’una jornada filosòfica que també es realitza des de fa anys al Bages amb objectius compartits pel professorat de Filosofia.

Probablement, cada curs a l’inici de les classes de Filosofia a Batxillerat molts docents es plantegen assenyalar quins són els problemes dels quals la filosofia s’ocupa. Entre d’altres, podem anomenar els problemes universals de la vida i l’existència humana, a través de les branques de la filosofia: antropologia, epistemologia, ètica, política, lògica, metafísica, estètica, i els aspectes interdisciplinaris indefugibles.

La Declaració de París de la UNESCO en favor de la filosofia el 1995 en les jornades internacionals d’estudi sobre “Filosofia i democràcia al món” posà èmfasi en el fet que la filosofia contribueix a la comprensió i l’orientació del quefer humà, ens possibilita aprendre a pensar amb independència, estimula l’obertura mental, la responsabilitat civil, l’enteniment, la tolerància, fomenta la resistència a les diverses formes de propaganda i dona eines per exercir la capacitat de judici.

El 2007 la mateixa UNESCO amb paraules de Moufida Goucha (1) va testimoniar que si la filosofia és una actitud, una manera de viure, exigent i rigorosa, és també un ensenyament, una escola, un saber o potser encara més un conjunt de sabers, tot dins d’un esperit de descoberta i curiositat inherent a la mateixa filosofia. Si és així és una escola de llibertat.

Les recomanacions de la UNESCO el 2012 (2) encoratgen el desenvolupament de polítiques educatives que atorguin un lloc clar, definit i autònom a la filosofia en programes d’educació secundària i superior. Reafirmen la importància de desenvolupar el pensament crític i proposen reintroduir la filosofia allà on hagi desaparegut dels plans d’estudi i proposa reforçar-la allà on és ja present.

Quins objectius podem aconseguir doncs? No són pas gens trivials, en podem destacar només alguns de rellevants:

• Pensar per un mateix
• Aconseguir una ciutadania reflexiva
• Ajudar el desenvolupament de la persona
• Facilitar la competència lingüística a través del diàleg
• Ajudar a conceptualitzar

El matemàtic, filòsof i premi Nobel de Literatura Bertrand Russell va dir que “la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, generalment, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes”. Amb aquest paraigua conceptual podem fer diverses mirades al món on podem concloure que podem entomar la filosofia sota diversos enfocaments integradors entre ells i no pas excloents, com són:

• La filosofia com a recerca de coneixement
• La filosofia com a preocupació ètica
• La filosofia com activitat crítica
• La filosofia com a defensa personal

El professor Josep M. Terricabras dins la càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona ens digué que “el pensar és més una exigència que una meta. De fet, és un mai acabar. Com l’enraonar… La tensió intel·lectual exigeix un examen rigorós de la realitat, examen sempre conscient dels mateixos prejudicis, sempre atent als arguments i a les seves conseqüències … Tractar filosòficament un problema no és tractar un enigma. Nosaltres no volem fer més misteriosa la realitat, sinó que la volem fer més transparent; tampoc no la volem fer simplement més acceptable sinó, si pot ser, més entenedora … La filosofia és l’encarregada de desplegar davant nostre els conceptes que fem servir, examinant-ne supòsits, usos, connexions i conseqüències.” (3)

Salvador Giner, sociòleg i que va ser president de l’Institut d’Estudis Catalans, afirmà que “la visió alliberadora, racional i necessàriament solidària amb la resta de la humanitat prové del conreu de la filosofia i del coneixement de la història i de l’ètica.”(4)

La filòsofa dels Estats Units Martha Nussbaum, que ha estat guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de ciències socials el 2012, ens mostra en un instant la paradoxa que el premi mostra enfront del que la LOMCE pretén, una contradicció flagrant: “El pensament crític no seria una part gaire important de l’educació per al creixement econòmic, i no ha estat en estats que ha perseguit aquest objectiu de manera contínua … La llibertat de pensament de l’estudiant és perillosa si el que es vol és un grup de treballadors obedients tècnicament ensinistrats per aplicar els plans d’unes elits que tenen com a objectiu la inversió estrangera i el desenvolupament tecnològic. Per tant, es desincentivarà el pensament crític … L’educació per al creixement econòmic tendeix a ser així a tot arreu, ja que la cerca de creixement sense límits no porta a una reflexió sensible sobre la distribució o la desigualtat … Els sistemes educatius de tot el món es van acostant cada cop més al model de creixement sense pensar que són poc indicats per als objectius de la democràcia … La principal alternativa del model basat en el creixement es coneix amb el nom de paradigma del desenvolupament humà.”(5)

En definitiva, la filosofia ha de continuar sent matèria comuna com a substrat de la democràcia i cal defensar-la i potenciar-la en els plans educatius i en la vida quotidiana.

Així, doncs, desitjar a tothom una Terrassada filosòfica plena de debats, reflexions, opinions i arguments ben confrontats entre tants i tants estudiants (més de 500). Una oportunitat que esperem tornar a crear en més ocasions i ja en van tres de seguides.

Atreviu-vos a pensar!

2 El document complet que trobareu a: http://www.grupiref.org/documents/recomanacions-UNESCO.pdf

3 Terricabras, Josep M. Atreveix-te a pensar, Edicions La Campana

4 Entrevista a Salvador Giner a la revista Mètode el 23 de març de 2013 http://metode.cat/Observatori-de-les-Dues-Cultures/Entrevista-a-Salvador-Giner