Recuperant la memòria de les dones egarenques empresonades a Les Corts i a Terrassa

Rosa Fernández cerca informació per recuperar la memòria de les dones egarenques empresonades a Les Corts i a Terrassa en acabar la guerra. Recull informació a l’adreça: rosamafers@gmail.com

Carnet del Comitè Antifeixista d’una militant de Terrassa. Foto: RF

Pep Valenzuela

Des de fa alguns anys, un grup de dones de Barcelona fa llum sobre la presó de dones de Les Corts i recupera la memòria de les que hagueren de patir la malaurada experiència (es prepara la inauguració d’un monument memorial). A Manresa han avançat prou en la recuperació en la història de les manresanes que passaren per la presó.

A Terrassa, en connexió amb aquests grups i el treball realitzat, des de fa dos anys i mig, la Rosa Fernández dedica esforços per treure a la llum la repressió viscuda per les 49 terrassenques que passaren per Les Corts i també les de les altres, fins a 113 documentades fins al moment, que foren represaliades en acabar la guerra i fins a finals dels anys 50. «Estic en contacte amb el grup que ha fet feina pel reconeixement de les dones de la presó de Les Corts, a Barcelona i Manresa, i vaig veure que calia també fer quelcom a Terrassa», explica la Rosa.

A mitjans de 1939, a la presó de dones de Les Corts hi havia prop de dues mil recluses, entre les quals almenys 49 terrassenques, i més de quaranta nens. Durant els anys 1939 i 1940, d’aquestes, van ser afusellades al Camp de la Bota dotze. La presó va ser tancada el 1955.

Rosa Fernández fa una recerca de les dones egarenques represaliades. Foto: PV

L’objectiu immediat és aconseguir tota la informació possible sobre les dones, declara, «més enllà dels atestats policials i militars, dels judicis, on apareix el motiu de detenció, l’acusació, de vegades qui va acusar, si hi va haver defensa», perquè aquesta informació és només la conservada pel règim; «seria molt bo si familiars i persones properes poguessin aportar documentació i testimonis per conèixer la vida real, fins i tot localitzar les dones».

L’altre objectiu, afegeix aquesta veterana militant feminista i responsable de la primera regidoria de la dona a l’Estat espanyol, la de Terrassa, és «donar a conèixer aquestes històries de les dones, que continuen sortint poc, malgrat la feina feta». Per això fa referència al projecte ‘Sabates Vermelles’, la Transició en femení, Les dones també hi érem, del Casal de la Dona, amb el qual col·labora. «I s’ha de fer molt més encara», sentencia.

La Rosa ha buscat en els arxius històrics local de Terrassa i al Nacional de Catalunya, també al del Tribunal Militar n.3 de la 4a regió. «Hi apareixen 113 terrassenques en total, almenys són les que tinc localitzades». La informació, però, fa només referència als processos empesos per les autoritats de facto de la Dictadura.

Per això la importància de recollir altra documentació i informacions. Per «visibilitzar les dones de Terrassa que també van ser represaliades i que no surten enlloc, i trobar familiars, parents, que puguin ampliar informació i donar testimoni, confirmar dades, perquè en alguns casos hi ha una barreja gran i incoherent, en els informes, amb dades de Falange, Guardia Civil, l’Ajuntament…», emfasitza la Rosa.

El grup del Memorial de les Dones de la Presó de Les Corts, que compta amb suport tècnic de la UB i altres centres d’investigació, ja va posar al Camp de la Bota un monument dedicat a les disset dones de les Corts que van ser assassinades allà.

Rosa Maria Fernández Sansa és avui la presidenta a l’Estat espanyol del Lobby Europeu de Dones (EWL), creat a Brussel·les l’any 1990 i format per més de 2.000 associacions, amb presència a 28 països membres de la Unió Europea. Però la seva militància feminista començà als anys 70. El 1991 entrà al govern de Terrassa per crear la primera regidoria per a la promoció de la dona de l’Estat espanyol, una gran fita, perquè aleshores els temes de gènere es tractaven directament des dels serveis socials. Des del 1998 i fins al 2002 va crear i dirigir l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, així com va ser nomenada Comissionada de Presidència a la Comissió Interdepartamental de la Dona de la mateixa Diputació.

Dignificar i reconèixer 113 represaliades

Detall d’un registre de ‘Penados y rebeldes’. Foto: RF

Dolors vivia a Terrassa, d’edat incerta (a l’informe hi consten 29 i 39 anys) i era cosidora industrial de la fàbrica Martín Lloveras. Hauria militat a la UGT i format part del comitè de control de la fàbrica, segons consta als arxius, d’acord amb un informe de l’Ajuntament. D’«idees marxistes», se l’acusa de la detenció de la filla de l’amo de la fàbrica i d’haver «robat roba confeccionada de la fàbrica i d’una casa per donar-la als rojos». Hauria estat vista, a més, a un «pistoler». Al consell de guerra, el dia 29 d’abril de 1939, l’informe de la Guardia Civil ho ratificà tot i la Dolors era condemnada a 15 anys de presó, al centre de Les Corts.

També de Terrassa, amb 20 anys, l’Elvira era cosidora industrial de la fàbrica abans citada. Era acusada, juntament amb la Dolors, de voler «col·lectivitzar» la fàbrica i de «denunciar» la filla de l’amo. En aquest cas, apareix també un informe de la Falange on se l’acusa de «marxista», coincidint amb l’informe de l’Ajuntament. Va entrar a la presó de Les Corts el 19 d’abril de 1939, amb una sentència de 15 anys. Finalment, surt en llibertat provisional del 17 de maig de 1939.

La Lola, de 24 anys i també de Terrassa, era obrera de la fàbrica Vda. Marcet. Va ser acusada d’«auxili a la rebel·lió militar» i de ser cuinera dels milicians de la «presó clandestina» de la FAI, a Can Morris. El 16 de novembre de 1939 ingressà a presó. Desterrada a Satunarran (Guipúscoa), és traslladada a Abracena (Almeria), el 30 de maig de 1943, on és deixada en «llibertat provisional».

Jacinta i Teresa tenen 24 i 20 anys, respectivament, quan són detingudes. Haurien estat acusades pel capellà de Sant Pere, qui les acusa de pertànyer a la CNT i la FAI. L’informe de l’Ajuntament ratifica l’acusació d’afiliació a la CNT, i de ser, la Jacinta, delegada sindical, acusació que també rep el suport de l’informe de la Falange. Van ser condemnades, juntament amb el pare, per «rebel·lió militar», a 6 anys i 1 dia. Elles ingressen a la presó de Les Corts i el pare a la Model, el dia 17 d’abril de 1939. Després de passar preses pel convent de les Adoratrius, a Girona, el seu cas es «sobreseu» el 9 de juliol de 1943.

Així, un total de 113 dones terrassenques van ser empresonades un cop acabada la guerra, entre els anys 1939 i 1957; a la presó de Terrassa, la majoria, i a la de Les Corts, 49. Mestres, costureres i treballadores de les fàbriques; afiliades als sindicats CNT i UGT i als partits ERC, PSUC i POUM, principalment. Entre aquestes, la Quitèria Tarragó Casellas, qui va ser regidora de Cultura i Acció Social. Membre d’ERC, era llevadora, i va promoure una important renovació als hospitals, «amb molta oposició», explica la Rosa, que investiga sobre les dones terrassenques represaliades en acabar la guerra civil.