Escena d’ “A les fosques”, de la Corriola Teatre, a la Sala Crespi
Anna Carol
Diumenge passat, a la Sala Crespi de la nostra Ciutat, es va representar la cinquena obra de teatre que concursa al XLVIè Premi CIUTAT DE TERRASSA DE TEATRE. (Recordem que , en total ,se seleccionen deu peces entre totes les presentades a aquest prestigiós i consolidat certamen per a entrar al concurs).
L’obra A les fosques, que va interpretar la Corriola Teatre de la Pobla de Masfumet, és una adaptació de la comèdia Black Comedy (1965) del dramaturg i guionista anglès Peter Shaffer (Regne Unit 1926- Irlanda 2016). Autor, entre d’altres, d’Equus i Amadeus.
Aquesta versió que vam veure a la Sala Crespi , dirigida per Marc Cardó, ens actualitza el guió i ens situa l´acció en un barri de la zona alta de Barcelona.
L´Arnau (David Anton ) , un artista mediocre, i la “pija” de la seva núvia, la Marta (Tània Martínez),esperen la visita d’un important col·leccionista d’art que està interessat en comprar una de les peces de l´Arnau. Per impressionar-lo, la jove parella roba els mobles del ric veí , l´Oriol (Edgar Bustamante) aprofitant que és fora de viatge.
Però un fet inesperat farà que tots els seus plans se’n vagin en orris. De sobte, l´edifici es queda a les fosques.
Una sèrie de confusions treuen “a la llum”, mai més ben dit, retrets i malentesos de les perones que es troben en aquells moments a l’apartament: una sogra que no es refia del seu gendre, la Sra Montoliu (Sandra Morales); l’amant, la Claudia (Lorena Martínez) que apareix de sobte sense avisar; el Bienvenido (Lluís Tatay), l’electricista que ve a arreglar l’avaria i que per uns moments confonen pel col·leccionista; o la veïna que baixa amb batí a buscar companyia perquè té por de la foscor.
L’efecte visual de l’escenari és contrari al que passa. Els espectadors veiem des dels nostres seients el que ells no veuen. L´escenari s´il·lumina mentre ells van a les palpentes.
I comença un exercici cronometrat on els moviments de tots els personatges , difícil en les condicions de foscor que representa que es troben , fa que aconsegueixin comunicar les intencions i arrenquin aplaudiments i rialles entre el públic.
Un joc de moviments encertats però que a vegades no anava acompanyat d´una bona dicció. Costava entendre el que deien alguns personatges poc treballats en aquest aspecte . Sovint havíem d’interpretar a través dels seus gestos i moviments el missatge que volien transmetre.
L´escenografia i el vestuari molt ben cuidats on el blanc dels mobles i de la seva roba contrarrestava la foscor en la que es trobaven.
En general, una obra distreta i que ens va fer passar una bona estona.
I la setmana que ve més teatre! Ens espera un inspector!
Deixa un comentari