«Bojos per la pasta» arrenca riallades del públic present amb una gran actuació del matrimoni protagonista.
La cinquena jornada del 48è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, quarta a concurs, ha portat a la Sala Crespi la comèdia Bojos per la pasta, de Sébastien Thiéry, posada en escena per la companyia Inestable Ceretana, de Puigcerdà. Una comèdia que va fer les delícies d’un públic predisposat a riure i a passar una bona tarda de teatre.
Partint d’un fet insòlit i sense gaire sentit, Bojos per la pasta retrata una situació rocambolesca: un matrimoni d’esquerres format per en Pau i la Marta, d’edat i classe mitjanes i amb una vida més o menys anodina, troba, de sobte i sense saber-ne el motiu, un bitllet de cent euros al terra de casa seva. Aparició que hagués resultat anecdòtica si no s’hagués vist seguit del continu, inexplicable i absurd sorgiment de, cada cop, sumes més grans de diners a tots els racons de casa seva. A partir d’aquí, la trama és imparable: acusacions mútues, malbaratament de diners, desconfiança, obscenitat, desconcert i incertesa.
Partim, doncs, d’un fet anecdòtic que trastoca la tranquil·litat i la vida equilibrada de la parella protagonista, un fet que juga amb els límits de la realitat i la ficció, i que provoca que la relació entre el matrimoni i amb la resta de personatges, la seva peculiar dona de fer feines ucraïnesa i un veí del tot inusual que fa més por que gràcia, es vagi embolicant d’allò més i produeixi un seguit d’escenes delirants.
Sempre en clau de comèdia, el text del dramaturg francès Sébastien Thiéry, amb la ironia i el sarcasme punyent que el caracteritza, ens ofereix la seva visió particular de l’absurditat humana i ens porta a reflexionar sobre el tema dels diners i el paper protagonista que tenen en la nostra societat actual, on tot es pot comprar. Això constata com la cobdícia i el materialisme han guanyat la partida a l’humanisme, fet que veiem perfectament reflectit en la transformació d’un Pau embogit que és capaç de tot per no renunciar a uns diners, gairebé de manera literal, caiguts del cel.
Pel que fa a les interpretacions, destaca la del matrimoni protagonista, format per Xavier Piguillem i Marta Pérez de Rozas. Remarcaria especialment l’actuació d’en Xavier Piguillem, que signa també la direcció de l’obra, un actor expressiu i fantàsticament dotat per a la comèdia, dots que ja hem pogut gaudir anteriorment en pretèrites edicions del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre. Més discret és el paper dels actors secundaris, una dona de fer feines excessivament histriònica, Laura Rodríguez, i un veí malcarat excessivament estàtic, Julio Loscertales.
En qualsevol cas, Inestable Ceretana, defensa amb mestria el gènere i arrenca riallades amb aquesta comèdia esbojarrada, on la versemblança és el menys important, que ens porta a reflexionar sobre allò tan antic de si els diners ens donen o no la felicitat i de si fan canviar o no les persones. L’escenografia també mereix bona nota, sòbria, efectiva i cuidada, com sempre fan els de Puigcerdà.
I la setmana vinent El trobador, basat en l’obra Lo cantador, d’un dels grans, en Serafí Pitarra, a càrrec de Pierrot Teatre de Centelles.
Josep Manel Martínez
Deixa un comentari