El Bitxo del Torrent Mitger compleix aquest 2015 els 30 anys. La Montse Alcaraz, activa a la colla quasi des del principi i actualment secretària i cap de tabals, declara que l’experiència “és molt positiva, perquè realment és una porta oberta a moltes coneixences”. I ara, “vivim un moment dolç i fantàstic, molt maco, crec que tant a nivell de colla com de ciutat”.
La colla neix en un moment en que “el barri estava bastant desestructurat, en quant a urbanisme, habitatge. I també hi havia poca vida cultural, poques ofertes i possibilitats de fer activitats amb jovent del barri”, recorda la Montse, professora de música i secretària de la colla. La gent de l’associació veïnal buscava algun motiu per a que es trobessin i fessin vida al barri. “Ens vèiem al local de l’associació on hi havia una taula de ping-pong que a la vegada era taula de reunió”.
Amb això i la participació d’en Pepe Ruiz, que va fer la figura (com també el drac de can Boada), se’ls hi va acudir, com en altres barris, crear una colla de foc.
Efectivament, la idea va ser encertada i es constituí la colla, “formada per gent molt jove, adolescents, amb molta energia i molta empenta”. I l’inici va ser trepidant, aquell mateix any de 1985 van participar a la festa major de la ciutat i van anar a Barcelona, al correfoc de la Mercè.
Fins l’any 1995, recorda la Montse, “va ser una època d’il·lusió, de creixement també”. Van fer actuacions importants a ciutat i fora, una de les quals va ser a la ciutat alemanya d’Ulm, a Baviera. “Era un moment que les institucions feien per vendre la idea d’Europa, ‘joventut amb Europa’ i altres programes”. Els intercanvis, durant dos o tres anys, “van ser molt enriquidors per la colla. Ens va permetre créixer, consolidar-nos, aprendre”.
Va ser el moment de definir el vestuari, que va ser creació de Rosa Murillo, “pensa que un dels elements que identifica més a la colla”, alerta, “i el nostre és bastant espectacular”. “La gent es sorprenia molt”, recorda, “i deia: aquesta gent d’on ha sortit, aquells del barri, perquè clar nosaltres érem una colla de barri”.
Segona fase, crèixer
L’any 1995 és l’inici d’una nova fase, i canvi del Bitxo, com si hom digués passar l’adolescència. El mateix artista va fer una rèplica més lleugera, amb més punts de foc, millorant la primera figura. Aquest Bitxo va ser el centre del nou espectacle, “un espectacle molt diferent del que havíem fet abans; que va coincidir amb la recuperació de l’espai que avui ocupa la plaça Cultura (nom que va sortir de gent de la colla). A més, l’associació veïnal creixia també. Es va fer una festa de barri “espectacular, que es continua fent des de llavors”, afirma la Montse.
El nou espectacle incloïa màscares, vestuari, música i elements diferents, teatre també, tot representant una història. “A partir d’aleshores és que el Bitxo fa aquests espectacles que cada vegada van a més i millor”, combinant elements de cultura popular: música, pirotècnia, esbarts, bastons, gegants… “amb la idea d’espectacle més global”.
2007, un nou salt
Cap al 2007, es va produir una entrada gran de gent, “de vegades per circumstàncies que no saps”, produint una renovació de gent. Molts provenien de El Porronet, una entitat de Carnestoltes, i amb aquests personal van començar a treballar amb més cura coses com el maquillatge, vestuari, les coreografies i danses.
“Amb més gent, també més idees, més il·lusions, més empenta”, explica amb entusiasme, i amb això un nou salt: augmentar el número de tabals i millorar encara més la figura. En Pere Lluís Carné i el Josep Martínez, tot i no haver-ho fet mai es van trobar amb cor, i amb l’opinió i col·laboració de tota la colla realitzaren el disseny actual; “una forma evolucionada, d’acord amb el creixement de la colla, més espectacular”. I és que “el Bitxo és com tothom, va fent anys i canviant”. Aquest el van estrenar el juny 2013, en una festa d’espectacle que es diu Metamorfocsi.
La colla ha tingut una projecció forta. L’actuació de Festa Major a la plaça del Progrés els hi ha donat molta visibilitat, “fins i tot, reconeixement i, perquè no, prestigi”, assegura la Montse, “som capaços d’organitzar coses que no són fàcils, de crear i innovar, i ens sentim valorats i estimats”.
Què bé que s’està quan…
En aquest punt, el Bitxo està vivint “un moment dolç i fantàstic, crec que tant a nivell de colla com de ciutat, com deia el Manel Tomàs”. Són molta gent, entre 40 i 60, amb figura nova, han actuat molt fora i es plantegen fer-ho més. Molt important, preparen una trobada de bèsties, cap a l’octubre, amb colles dels vallesos i també del Maresme.
Participen activament a la Coordinadora de Grups de Cultura. La Montse hi és a la junta. Viuen molt il·lusionats la idea de crear un centre de cultura popular a la ciutat.
“Crec que som uns privilegiats”, emfasitza, “tenim una ciutat que a nivell cultural està molt bé, tot i que potser de vegades no té la repercussió que hauria de tenir”.
Activisme social
Nascut en relació amb l’Associació de Veïnes i Veïns del barri, mantenen una “relació forta”. Comparteixen espai físic i tot, també amb l’esplai, “fa molts anys que compartim i molt bé”. Hi ha una interconnexió gran.
Altre qüestió que els motiva molt es la discriminació de le dones. L’any passat, coincidint amb dissabte, van organitzar una cercavila dit Dones de Foc. Perquè pensaven que “les dones en les colles de foc tenim poca visibilitat, els caps de colla solen ser homes, els que van a les reunions són normalment homes, els que dirigeixen són homes”. L’activitat va ser un èxit, “va funcionar molt bé, va ser motivador, les dones anaven dient, mira m’he hagut d’atrevir a posar-me davant dels tabals perquè jo mai se m’hagués ocorregut posar-me a dirigir tabals”. Aquest any, però, diversos compromisos no els han permès tornar-hi. La proposta, la lluita i la festa, però, continuen vigents.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari