El Centre Excursionista de Terrassa (CET) continua avançant amb el seu «pla estratègic», aprovat l’any 2013. A l’equip encapçalat pel Francesc Muntada, un dels promotors més decidits del pla, va seguir una junta renovada i amb més presència femenina, paritària de fet, 3 i 3, tenint com a presidenta l’Eva Cervelló. D’això ja fa poc més d’un any i és bo i necessari avaluar la feina realitzada en aquest temps.
Pep Valenzuela
L’Eva explica, primer, que aquesta junta està fent un treball de continuïtat amb el Pla, o sigui, bàsicament «obertura a la ciutat i enfrontar els reptes dels nous temps, especialment pel que fa a relacions personals, persones-entitat, xarxes socials, comunicació, per continuar sent una entitat útil socialment».
Eva Cervelló fa un balanç de l’any i poquet de la nova junta. Foto PV
El CET va confiar en aquest nou equip i, particularment, en l’Eva, filòloga de formació, amb domini de l’anglès i amb experiència llarga en el sector d’exportació i relacions internacionals, «més obertura al món si hi cap», comenta rient en afegir: «I una dona presidenta, que això en general no és massa comú, tampoc en entitats centenàries com la nostra».
Sòcia del Centre des dels 14 anys, als seus 49 coneix bé l’entitat i els temes que l’ocupen: excursionisme, escalada, espeleologia. Destaca, però, que «molt important en tot això és l’actitud també, els valors de la muntanya, el companyonatge, el respecte a les persones i la natura, s’ha de saber escoltar la muntanya que envia molts missatges, i tot això portat a la vida quotidiana ajuda a sobreviure molt millor».
En aquests 14 mesos de trajecte com a presidenta, el balanç de l’Eva és molt positiu. «Algunes coses han costat», confessa, «no perquè l’antiga junta ho fes malament, sinó perquè es van iniciar projectes que només després s’han vist els resultats o conseqüències no previstes, que les vam trobar nosaltres».
Per exemple, el bar ha canviat de responsable i disseny. Al temps, el rocòdrom, «que va ser una aposta de tothom», subratlla, «no ha tingut l’èxit esperat encara». Però va funcionant i s’ha establert una bona relació i col·laboració amb la sala Gravetat Zero, especialitzada en aquest exercici d’escalada.
Així mateix, aclareix de forma autocrítica, hi havia una certa dinàmica o cultura d’aquell tipus «la casa és gran». Però, potser més important que això encara és el fet de «coincidir amb un canvi gran de l’associacionisme; ara totes les entitats han de funcionar quasi com empreses. S’ha de registrar i legalitzar tot, la gent ha de ser professional i assegurada…». Aquesta combinació, assegura la presidenta del CET, «d’entitat sense ànim de lucre que ha de funcionar com una empresa crea contradiccions i desequilibris».
Recorda que ella mateixa va fer de monitora, «sense títol ni res, anàvem a la muntanya amb criatures com a responsable; ara ja és tot una altra cosa: títols, permisos per tractar en menors… tot molt professional. Potser abans es pecava per massa, però ara no et pots moure sinó està tot superlegal, segurament caldria un equilibri».
En tot cas, emfasitza: «tot això és poc al costat de la resposta de la gent: fantàstica! Jo, si hagués de fer valoració general de junta, afiliades i voluntàries, posaria un notable alt». L’objectiu de donar color i dinamisme al local s’ha assolit amb escreix. Es fan moltes més activitats a la seu, reunions per preparar excursions, punt de trobada, xerrades, classes de conversa en anglès… i preparen altres activitats, com coral i grup de teatre.
Proposta creixent d’activitats de muntanya i culturals
Les comissions de treball continuen funcionant totes i encara s’han creat de noves, com la que porta la esmentada conversa en anglès. A més, es fan balls populars i tradicionals cada mes de Treure Ball. S’han posat en marxa també les tertúlies literàries, alguns dilluns, amb sopar i conversa. Aquest tipus d’activitats, al mateix temps, estan sent motiu de reflexió i conversa amb les veïnes Amics de les Arts i Minyons, pensant en propostes més ambicioses i compartides de vida cultural.
Tornant a l’àmbit de l’excursionisme, s’han començat a fer entrenaments urbans aprofitant el mobiliari urbà, i a la sala d’actes una mica de gimnàstica; s’ha reactivat, al temps, la secció de bicicleta de muntanya.
Tot plegat, això no para de créixer. En aquest any el nombre de persones sòcies s’ha incrementat en quasi 200, situant el total avui en unes 1.800. Un creixement, apunta l’Eva, producte de les activitats i el bon ambient. Una de les seccions que ha atret molta gent és la de marxa nòrdica. També els casals d’estiu per a infants, que han tingut molt d’èxit en els tres anys que fa que funcionen, i a sobre han aproximat mares i pares a l’ambient del Centre on s’han trobat bé.
En la línia dels casals, el curs passat van fer una prova pilot, amb molt d’èxit, d’activitats extraescolars entre setmana, amb una oferta d’aprenentatge d’activitats de muntanya amb pràctiques al local, amb material tècnic, fent rapel, pujant al rocòdrom, fotografia, coneixement del país i altres. Després, qui vol pot empalmar amb sortides de grup els caps de setmana en les seccions infantils.
Finalment, també ha funcionat molt bé una proposta clàssica com poques, aquí de fet era el seu millor lloc: un curs d’excursionisme per a majors de 18 anys; un tast de tot: teoria i pràctica d’excursionisme, escalada, esquí, espeleologia, via ferrada, canons i fotografia. Dura tot l’any escolar, i aquest proper curs hi haurà una mica de meteorologia amb en Francesc Mauri, i primers auxilis i nocions bàsiques sobre nutrició amb altres professionals.
Arribats en aquest punt, respira l’Eva…, i segueix: «Està molt bé aquesta oferta d’activitats, sense dubte. Ara, a nosaltres allò que ens interessa sobretot són els valors; això treballem sempre per potenciar-ho molt. Perquè sentim i pensem que amb la crisi i alguns canvis socials estem perdent econòmicament però sobretot en valors». En aquesta situació, declara la presidenta del CET, «volem posar el nostre gra de sorra».
Mirant endavant, enfortint els valors
Encara i molt satisfeta amb el balanç de l’any, considera la presidenta que cal enfortir la comunicació del Centre, el que vol dir lidiar amb les noves tecnologies, les xarxes socials. Per aquest camí van fent, però no volen oblidar el paper. D’una banda, perquè hi ha una part de persones que encara utilitza principalment sinó en exclusiva aquest mitjà. Per altra, considera, «perquè hi ha encara un públic i llocs que si vols arribar la manera més pràctica continua essent quelcom escrit, tenir un document de presentació i explicació».
Concretament, l’habitual i conegut butlletí informatiu del CET es transformarà en El Full, «una mena d’agenda, resum per dates de les activitats, classificades per seccions i dificultat, amb un breu resum i fitxa tècnica». Serà un bimensual de 8 fulls que ha de garantir la informació interna al temps que reduir costos en un element que, alerta l’Eva, s’escapava del pressupost.
Sobre el pressupost, la presidenta de l’entitat declara: «tenim molt clar que no volem dependre de subvencions, intentem quadrar amb les quotes dels socis i les activitats. Això, afegeix, no és només una qüestió de suma o resta de diners, té a veure amb els valors que hem dit».
El CET funciona principalment amb treball voluntari, «no es pot planificar sense perdre això de vista, les persones no es poden cremar en un activisme sense fi». Amb aquesta perspectiva, la junta està pensant en concentrar activitats en dos caps de setmana, un per primavera, totalment obert al púbic, i altre per tardor, més de cara a la gent de l’entitat.
Deixa un comentari