Les activitats literàries, sota el nom de Synusia de Noir, van tenir lloc els dies 22 i 23 de febrer a l’Ateneu Candela. Els diàlegs, les presentacions de llibres i l’entrega de premis de la 4ª edició del concurs de relats Ràfegues Negres van ser els grans protagonistes de l’esdeveniment.
La inauguració: Pedrolo vist des de l’òptica d’Anna Maria Villalonga
És divendres a la tarda. La cortina que separa els espais de l’Ateneu Candela està tancada, tot protegint l’escenari que s’ha creat per l’ocasió. En pocs minuts s’inaugura el cicle dedicat a la novel·la negra a la ciutat i els nervis es noten a l’ambient. La conversa entre la comissària de l’any Pedrolo i escriptora, Anna Maria Villalonga i l’organitzador de l’esdeveniment, Marce García, dona el tret de sortida a quarts de vuit del vespre. Després d’assistir a un club de lectura sobre l’obra de l’escriptora barcelonina amb el grup de dones de Can Boada, Villalonga va començar la xerrada exposant que “falta reivindicar la figura de Pedrolo, ja que la majoria de la gent es queda amb el Mecanoscrit del segon origen. Es tracta d’una bona obra de l’escriptor, però Pedrolo va ser un referent social i compromès amb una llarga i prolífica trajectòria.
Així mateix, Villalonga va fer un balanç de L’any Manuel de Pedrolo, que ha propiciat la reedició de 23 obres, l’aparició d’una obra inèdita i “alguns llibres més que encara han d’aparèixer publicats”, va afirmar l’escriptora. A més a més, s’hi ha implicat 12 editorials, s’ha fet la pel·lícula Tocats pel foc, 2 congressos universitaris, un a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’altre de la Universitat de Barcelona juntament amb la Universitat de Lleida i s’ha digitalitzat, gràcies a la Càtedra Màrius Torres, tot el material de Pedrolo. És per això que Anna Maria Villalonga va exposar que “l’any Pedrolo ha superat totes les expectatives”.
“L’any Pedrolo ha superat totes les expectatives”, va afirmar la seva comissària, Anna Maria Villalonga.
Manuel de Pedrolo sempre va ser “un personatge que va generar una incomoditat cultural amb la intel·lectualitat de l’època”, explica l’escriptora barcelonina. I és que l’escriptor tenia una voluntat volgudament democràtica per acostar la seva obra a tothom: volia molts lectors i poder escriure de tot i per tots. Villalonga afegeix que la seva puresa ideològica era extrema, “fins i tot m’atreviria a dir que naïf”, afirma. A més a més, Pedrolo era sincer amb si mateix i va donar tot el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que li van concedir l’any 1979 a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. No era un home que volgués reconeixements.
Villalonga també va explicar que hi ha hagut “dificultats a l’hora de trobar l’eix vertebrador de la seva obra per culpa de la censura i per culpa dels anys que han passat entre els anys de publicació”. En aquest sentit, l’Any Manuel de Pedrolo ha estat molt important per poder donar una visió global d’aquest ideòleg i escriptor. A més a més, el certament ha servit també per valorar la faceta d’escriptor de Pedrolo i no només la d’ideòleg polític. “Tothom s’ha pogut fer seu aquest any amb les seves premisses” i aquest ha estat l’èxit d’aquest any de recuperació de Manuel de Pedrolo, ja que “la seva vigència és brutal actualment”, va concloure Villalonga.
L’inici de la jornada literària maratoniana: el nou comissari Carvalho té “problemes d’identitat”
L’escriptor barceloní Carlos Zanón va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la jornada literària del dissabte dia 23. I és que Zanón ha estat l’encarregat de tornar a donar vida al famós comissari Carvalho del desaparegut i enyorat Manuel Vázquez Montalbán amb la novel·la Problemes d’identitat (Columna i Planeta, 2019). Sobre la recuperació del personatge, l’escriptor va afirmar que “de seguida vaig dir que no, però em feia il·lusió i vaig pensar que em faria molta ràbia que ho fes un altre”, explica entre riures. I és que Carvalho era un detectiu icònic que sempre tenia com a base central Barcelona, de manera que per Zanón, nascut a l’Hospitalet de Llobregat, la proximitat era evident. A més a més, afegeix que “fer una novel·la meva amb el personatge de Vázquez Montalbán era divertit i arriscat alhora”.
El personatge que ha creat Zanón, però, és “més insegur, més violent i més vulnerable”, afirma l’escriptor. Per tal de posar-lo en escena, l’espai i temps triats es situa a la Barcelona del primer semestre de l’any 2017, just abans dels atemptats del 17 d’agost. El context, va explicar l’autor, va ser complicat d’acotar, ja que estem en una època de canvis constants i “no saps mai què passarà demà”. A partir del punt triat per situar el seu Carvalho, “molts esdeveniments no es podien preveure i hi va haver una època de gran inestabilitat”, afirma. El que va tenir molt clar va ser que l’escriptura seria en primera persona, per “apropar el personatge a l’imaginari de l’autor i les seves vivències”, afegeix. Dins de Problemes d’identitat hi trobem també un volgut joc metaliterari amb l’aparició del personatge de l’escriptor dins del llibre. Es tracta d’una relació amor – odi i un joc constant entre Vázquez Montalbán, Carvalho, Carlos Zanón i el lector.
La traducció i crims.cat: protagonistes de la jornada de mig matí
El cicle va seguir amb l’acte Els traductors, aquests sospitosos habituals, un diàleg entre els traductors Maria Llopis i Xavier Zambrano amb Guillem miralles, editor de Paper de Vidre. L’acte va centrar-se en l’ofici dels traductors i com enfrontar-se a l’obra d’un altre autor. A més a més, es van presentar les seves obres traduïdes: El soterrani, de Sandrine Collette (Al Revés, 2019) i Les memòries de Sherlock Holmes (Viena Editorial, 2018).
Just abans de l’hora de dinar el Vermut criminal va ser el protagonista a l’Ateneu Candela. Un dels responsables de la col·lecció Crims.cat, de l’Editorial AlRevés, Ilya Pérdigo, va ser l’encarregat de parlar sobre la lluita diària de publicar novel·la negra i tirar endavant aquest projecte tan important dins del món de la novel·la negra.
Còmic negre per començar la jornada de tarda
Després de dinar el cicle va continuar amb l’anàlisi i dissecció de l’obra clàssica Blacksad amb l’activitat Parlem de còmic. La vigència actual d’aquest còmic és innegable com també ho és l’herència del més pur hard-boiled americà que es pot veure a les seves vinyetes. Els encarregats de conduir l’acte van ser TRM.
En clau de gènere: reivindicar el paper de les dones dins de l’escriptura negra
Un dels plats forts de la jornada de tarda va ser la taula La novel·la negra en clau de Gènere, conduïda per la bibliotecària Sara Codina i amb les escriptores Montserrat Espallargas, Raquel Gámez Serrano i Margarida Aritzeta. El Clan de Sa Ràpita (Pagès Editors, 2018) és l’última novel·la de Montserrat Espallargues i amb ella va guanyar la 26ª edició del Premi Ferran Canyameres de novel·la del 2017. L’escriptora explica que “vinc del món de la política i els meus personatges són nouvinguts”. Així mateix, afirma que escriu sobre el món universitari com a espai de promoció social i econòmica i dins de la novel·la es pregunta “on ets capaç d’arribar per mantenir el prestigi intel·lectual”. No diguis res (Llibres del Delicte, 2018) és la novel·la negra de suspens psicològic de Raquel Gámez Serrano. L’escriptora afirma que “no és un thriller”, ja que volia fer un canvi de registre i escriure una novel·la de suspens psicològic. Finalment, Rapsòdia per a un mort (Llibres del Delicte, 2018), de Margarida Aritzeta, és la 3ª història de la inspectora Mina Fuster, del cos de Mossos d’Esquadra. En aquesta obra, Aritzeta hi ha volgut “reflectir el món actual”.
Un dels plats forts de la jornada de tarda va ser la taula La novel·la negra en clau de Gènere, conduïda per la bibliotecària Sara Codina i amb les escriptores Montserrat Espallargas, Raquel Gámez Serrano i Margarida Aritzeta.
Un cop presentades les novetats editorials de les 3 escriptores, la bibliotecària Sara Codina va conduir el debat cap a la novel·la negre escrita per dones i els clixés que encara sovintegen. Montserrat Espallargas va explicar que “tinc més facilitat per escriure amb personatges femenins, perquè el món que tracto està molt protagonitzat per homes”, va afirmar. Així mateix, l’escriptora va exposar que s’envia un “missatge molt masclista quan s’afirma que les dones investiguen i maten diferent, van als detalls i no són tan sanguinàries”.
Per la seva banda, Raquel Gámez Serrano va posar damunt de la taula que “encara s’ha de reivindicar el paper de la dona però no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits”. Gámez Serrano va comentar també que segons les estadístiques, les dones maten menys a la vida real però va afegir que segons un estudi d’Anna Maria Villalonga, “les dones maten sense prejudicis”. En la mateixa línia, la també barcelonina es va posar les mans al cap quan explicava que en un estudi comparatiu entre Margaret Millar i Patricia Highsmith, “la primera va ser titllada d’escriptora romàntica”.
Margarida Aritzeta va destacar la bona qualitat de les traduccions de la novel·la negra actual i va reivindicar que “les dones no estem limitades a escriure una novel·la negra determinada”. Va posar especial èmfasi en diversos articles que afirmaven que “les dones poden matar de manera diferent, fins i tot amb la imaginació” i va exposar el cas del certament de Festival de Novel·la negra de Gijón, on tot el jurat està format per homes i els 25 premiats han estat tot homes. En aquest mateix esdeveniment es va sentir la frase que afirmava que “els autors que són homes escriuen novel·la negra i les dones escriuen gerros venecians”.
Els premiats del IV Concurs Ràfegues Negres
Els premis de l’edició d’enguany del concurs de relat breu de gènere negre – criminal van anar a parar als textos Shhh (guanyador), de Sergi Garcia Prat i Qui té un taüt té un tresor, de Toni Alsina (2n. Premi). El jurat, format per les escriptores Tessa Julià i Montserrat Espallargas, el poeta i escriptor David Yeste i l’organitzador del Febrer Negre al Candela, Marce García, van destacar “l’organització del text, l’equilibri del relat amb veu pròpia, la correcció en l’estil i la redacció, el factor sorpresa i la bona relació entre les coordenades espai – temps” de l’obra guanyadora de Sergi Garcia Prat. Els dos relats guanyadors es podran llegir a la propera edició en paper del Malarrassa, el proper dijous dia 7 de març.
Videodrome “negre” especial amb doble sessió
L’esdeveniment Cinema Clàssic Noir va ser l’encarregat de tancar el Febrer Negre al Candela amb la projecció de dos clàssics del gènere negre a càrrec del grup Videodrome: La noche del cazador (1955), de Charles Laughton i La Escalera de Caracol (1946), de Robert Siomark.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari