Pep Valenzuela
Inclassificable d’entrada, potser sí que «colmado» sigui el concepte que millor defineix aquest espai tan singular que, com per produir més emoció, obrí en portes de l’inici de la pandèmia. Hom es pot demanar si Colmado Roca és un nom per a un local o un local per a un nom. En tot cas, reinvenció segur d’algun espai viscut, tal vegada somiat, en un món vell i nou, antic i futur.
«Són com diferents botigues en una», intenta explicar en Sergi Navarro, responsable del colmado. La meitat del local és ocupada per una llibreria de segona mà (franquícia de Re-Read), i l’altra per un «híbrid entre colmado, cafeteria, quiosc i papereria, on poder trobar una mica de tot; volíem que tingués un aire, quelcom de l’esperit de les botigues de conveniència d’abans on tant podies comprar un paquet d’arròs com un llapis, un periòdic o revista i mirar llibres mentre prens un cafè i prens l’esmorzar.
En Sergi i el Pere, a qui lletraferides i amants dels llibres segur que coneixen per atendre a la llibreria Re-Read (a la Rambla), són els creadors i responsables d’aquesta proposta. Després de més de 6 anys amb la primera botiga volien fer un espai nou. «Ens agrada la llibreria, però teníem ganes de muntar quelcom diferent», explica en Sergi. «Allà ens trobàvem una mica encotillats amb el compromís de la franquícia i un contracte definit; i volíem fer un espai propi, que tingués la nostra cara».
El resultat, però, és quasi una sorpresa per a ells mateixos, «es va anar gestant sobre la marxa», recorda en Sergi. La idea original era una llibreria/cafeteria, i fins aquí res de nou. Però pensant en el nom, que «és molt important per un negoci, i al mateix temps recuperant coses antigues, vam arribar a la botiga que tenien els avis del Pere a Berga, el Colmado Roca. I vam pensar: cony! Ja ho tenim!! Fins i tot el rètol i el logo».
Va ser com trobar el fil, «fil argumental», diu en Sergi «no valia la pena inventar coses estranyes i supermodernes quan ja ho teníem; i a partir d’aquí tot va anar rodat». Així doncs, «per què no havíem de vendre més coses? I vam anar tirant el fil i la idea es va convertir en això».
L’espai vol recuperar, amb una certa nostàlgia, l’ambient de botigues d’abans, «la relació personal i pròxima amb la gent, que fa comunitat», matisa, «en una perspectiva que, al mateix temps, és un concepte nou, reinventa una certa tradició i dona vida a un espai molt diferent del que estem acostumats».
De totes maneres, no considera que sigui un espai contracorrent. Creu que, fins i tot, hi ha una mena d’onada d’això que en diuen vintage o retro, tendències i tradicions que retornen. També hi ha més consciència crítica sobre el model del comerç i els estils de vida. El Colmado Roca podria formar part d’aquesta nova visió. Això i tot, «la veritat és que la gent se sorprèn en veure i conèixer l’espai. Ens ha sortit així…».
Les novetats no s’acaben aquí. Ja han fet algunes activitats culturals al local, i en volen fer més, pròpies i organitzades per altres persones que tinguin interès. «Estem oberts a què la gent ens faci propostes i cedir l’espai». El problema, fins ara, ha estat la pandèmia. Van obrir el febrer, enmig de la crisi sanitària, i no podien ni servir cafès. «Va ser una arrencada complicada», assegura en Sergi, «ha estat lent, encara ho és, però l’ambient ja millora, sobretot als matins.
Però ara, i aquí la segona raó, «estem sobrepassats de feina i no podem dedicar-nos a aquesta qüestió com voldríem. Així i tot volem que sigui marca de la casa la realització d’activitats».
Un altre detall interessant, per no dir màgic, és que el Colmado Roca ha obert al passeig Comte d’Ègara 23, en el mateix local on fins fa poc havia funcionat el quiosc Ítaca. O sigui, d’alguna manera recollint també un testimoni de resistència. «Sí, en certa forma hem donat continuïtat al negoci anterior, perquè nosaltres també tenim quiosc», conclou Sergi.
Deixa un comentari