Diables de Sant Pere Nord durant una actuació al barri aquest 2015. Foto: DSPN
La colla dels Diables de Sant Pere Nord ha viscut un any molt intens i bo. A més d’actuacions a festes del barri, han participat en alguns actes solidaris, com ara per ajudar a la campanya ‘Tots amb l’Aleix i el Max, contra l’histiocitosi’, la jornada en defensa de l’Educació Pública, un cercavila amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca-PAH; també a Somni de Barri, a la masia Els Bellots, i a la Trobada Jove; i a la Fira Modernista amb els trabucaires, la Culturassa, la Diada Diables de Terrassa.
El grup va néixer a finals de l’any 2013, però no de nou. En decidir aquest pas, ja carregava història d’anys d’experiència al veí barri de Sant Llorenç. «Vam decidir que volíem un canvi i que preferíem deixar enrere una història», explica l’Èric Gonzàlez, actual president de la colla.
La convivència dintre la colla havia esdevingut incòmoda i difícil. Res de nou, com sap tothom que ha dedicat algun temps de la seva vida a les activitats col·lectives, i arribà aquell moment en què «ja no volíem carregar-nos tanta feina ‘extra’ i vam decidir muntar la colla en aquest barri».
Vam treballar tot el 2013 a Sant Pere Nord. Actuaren per a la Castanyada i per Sant Jordi, amb èxit de públic i bona relació amb tothom. Van buscar local i van fer mudances, al temps que estrenaven nom i logo. Fins i tot, un altre dels efectes d’aquestes experiències, un grup d’entorn a les 15 persones, que allà no s’havien animat a participar, s’apuntà de seguida a la nova proposta.
El canvi de barri ha estat oportunitat per millorat les coses en tots els sentits: «Estem supercontents, la gent del barri ens ha rebut molt bé, l’associació de comerciants està ajudant molt; amb l’associació de veïns i veïnes tenim també molt bona relació i tot el suport. I ha entrat gent del barri al grup».
Amb tots aquests canvis, van apostar també per experimentar altra tipus de música, de percussió, bàsicament d’aquest estil que es coneix genèricament com batucada o samba. Aquest és un tema que crea polèmica en el món dels grups de cultura popular. L’Èric pensa que no hi ha problema. No tocarien batucada en un correfoc, «estem d’acord, és un tipus cultura diferent», afirma.
Altra cosa és quan toquen a cercaviles o corre-bars i tal. Viuen sense conflicte aquesta passió per la cultura tradicional catalana i l’afro-brasilenya. «És una manera per nosaltres d’obrir portes, de obrir camí i ser diferents», defensa.
La colla és membre de la Coordinadora de Grups de Foc de Barcelona, també de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular de Terrassa. En aquests moments, compten amb un actiu d’uns 30 o poc més. Tenen un local de lloguer, que paguen amb les quotes dels socis, però que es fa pesat. Ara miren amb l’AVV la possibilitat d’utilitzar un magatzem a la plaça 1 de Maig, al menys per guardar els materials.
Òbviament, per més feina que hi hagi res no pot distreure del compliment de les normes de seguretat. L’Èric explica que els cursets de formació els fan al local. Les persones que volen participar són informades i passen unes setmanes de prova. Després, s’ha de fer el curs de seguretat i pel carnet CRE (Consumidor Reconegut com Expert), obligatori per ser diable o membre de grup de foc.
D’altra banda, van pensant i preparant nous projectes. Tenen molt clar que volen crear un grup o secció de malabars, i aquest mes de setembre pensaven ja en començar amb la colla infantil. Informa l’Èric que molta gent, en general, ha preguntat i es vol apuntar, «però sobretot pel tema dels nens i jo crec que serà molt encertada». Les criatures, declara, entenen molt bé i ràpid. Per elles hi ha una pirotècnia especial, però la resta, sobretot protecció, funciona tot igual.
Així mateix, pensen en actuacions internacionals. De fet, estudien un projecte amb Senegal, que però sembla encara llunya. Més a prop, en tots els sentits, serà el canvi de vestuari.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari