Eduard Garcia
El coix d’Inishman és una estranya tragicomèdia ambientada al 1934, a l’illa d’Inishmaan, situada en un arxipèlag en front de la costa occidental d’Irlanda, al Mar d’Aran, del dramaturg Martin McDonagh, que també és autor de La reina de bellesa de Leenane i La calavera de Connemara, entre d’altres
Els fets de l’obra es centren, en la revolta que es produeix entre els habitants de l’illa, quan reben la notícia de l’arribada d’un productor de Hollywood per a la gravació del documental Els homes d’Aran a la més gran de les illes, Inishmore.
L’argument ens mostra tot un seguit de personatges extraordinaris que formen part d’una còmica comunitat mesquina i despietada a través del viatge dels seus habitants, però especialment de Billy Clavin, per escapar de la seva avorrida vida, cap a un futur ple d’esperança i nous descobriments.
Aquesta ha estat la proposta de la que hem pogut gaudir al concurs Ciutat de Terrassa de teatre amateur, a càrrec de la companyia El Centre del barri de Gràcia, de la ciutat de Barcelona; deia la seva directora als micròfons del programa El submarí de ràdio Terrassa, aquest divendres passat, que, amb aquesta funció finalitzaven la gira d’aquesta obra que els ha dut a participar en diferents mostres i concursos arreu.
El públic assistent ha pogut presenciar una proposta teatral d’altíssim nivell: des del punt de vista escenogràfic hem de valorar una acurada posada en escena que fa que el públic viatgi, sense moure’s de la butaca, al poble d’Inishmaan, a l’Irlanda rural; un poble que té el seu centre neuràlgic a la botiga de comestibles, on pràcticament es centra l’acció principal de l’obra, i en la qual es desenvolupen un seguit de diàlegs entre diferents membres del poble, gravitant entre la quotidianitat i, de vegades, l’absurd, provocant, a voltes, somriures, que no rialles, entre el públic.
Cal destacar els diferents canvis escènics, els quals es produeixen amb una notable agilitat que fa que l’obra no perdi ritme en cap moment, canvis que ens situen de cop i volta al moll del poble, a l’habitació d’una de les veïnes del poble “la mammy”, i fins i tot als Estats Units, on malviu en Billy “el Coix”, i que fan que la durada de l’obra (140 minuts), poc habitual últimament, no sigui cap inconvenient.
Parlant del treball actoral, s’ha pogut presenciar un grup molt cohesionat, amb unes interpretacions molt aconseguides sense desnivells interpretatius remarcables, ja que tots brillen en el seu paper, especialment en Víctor Clotet, en el paper de Billy Clavin “el coix”, el qual efectua interpretació molt convincent, i gens fàcil tenint en compte que, a nivell físic, ha de mantenir una postura corporal que no ha de ser gens còmode, sense que la mateixa es perdi en cap moment; com a contrapunt còmic convé i es de justícia destacar la interpretació de la Maria Carme Blanch, en el seu paper de la “Mammy”; dit això, quan els actors brillen també és per que darrera hi ha un bon treball de direcció, i aquest treball es pot apreciar i valorar a la llum del resultat i del que hem pogut veure: molt bé el ritme aconseguit, els actors se’ls veu còmodes i segurs en escena, molt bé el ritme en els diferents canvis escenogràfics i la música que acompanya els mateixos, tota aquesta feina de direcció que, a voltes passa desapercebuda, en aquest muntatge es pot apreciar en tota la seva intensitat.
Tot i això, i a pesar d’haver fet gaudir, i molt, el públic assistent, pel que fa a la il·luminació, considerem que la mateixa no ha fet justícia al molt bon treball i a la molt bona proposta, una il·luminació erràtica i a voltes un xic confosa, que feia que els personatges quedessin, sense explicació aparent, totalment a les fosques, focus molt dirigits i que no lluïen o feien lluir el que passava en escena, la qual no presentava una correcte distribució lumínica.
El Ciutat de Terrassa arriba a la meitat del seu recorregut, i la setmana vinent “Història” de l’associació teatral El Partiquí de Barcelona.
Deixa un comentari