El Centru de Canet de Mar sacseja la Sala Crespi amb «La reina de la bellesa de Leenane»

Josep Manel Martínez

Els maresmencs ens ofereixen una lliçó interpretativa d’una obra que parla d’uns personatges devorats per la rancúnia en un poblet remot de la costa oest d’Irlanda Al petit poble irlandès de Leenane, a la comarca de Connemara, hi viuen la Maggie Folan i la seva filla Maureen. Mare i filla conviuen a base de manipulacions, enclaustrades a l’antiga casa familiar. La Maureen passa els dies veient com la joventut se li en va, tenint cura de la seva mare. L’arribada d’en Pato i d’en Ray Dooley sacsejarà la rutina de les Folan i farà incrementar encara més la tensió entre ambdues.

“La reina de la bellesa de Leenane” va ser l’òpera prima del dramaturg irlandès Martin McDonagh i forma part de la Trilogia de Leenane, juntament amb les obres «La calavera de Connemara» i «Oest solitari». La va escriure quan només tenia 26 anys i diuen que la va escriure en només una setmana. L’obra, va ser estrenada per la Druid Theatre Company a la ciutat irlandesa de Galway l’any 1996. També va gaudir de representacions exitoses al West End of London, on va ser guardonada amb el Premi Laurence Olivier com a millor obra i McDonagh com a dramaturg més prometedor de l’any. A Broadway, al 1998, “La reina de la bellesa de Leenane” va ser nominada a sis premis Tony, dels quals en va guanyar quatre. A casa nostra, aquest cronista recorda la meravellosa adaptació de Vicky Peña dirigida per Mario Gas l’any 1998 a La Villarroel, amb unes interpretacions per a la història de Montserrat Carulla i Vicky Peña, mare i filla darrere i a sobre dels escenaris, perfectament escortades per Àlex Casanova i Jacob Torres.

Cati Forcano, que ahir va donar vida a Maggie Folan, i Montse Estarlich, en el paper de Maureen Folan, també són mare i filla a la vida real, i aquest fet, que podria resultar anecdòtic, ofereix un plus en unes interpretacions magnífiques, profundes i doloroses, que traspuen emoció i que ens colpegen amb la violència d’un text descarnat que parla de la solitud, la sinceritat i les relacions entre les persones i la família, i de com, moltes vegades, repetim els errors i fracassos d’aquells que han vingut al món abans que nosaltres. Ambdues actrius demostren taules i expertesa i broden els seus papers, com demostren els nombrosos premis, tres d’ells ex aequos, que han rebut arreu de Catalunya, on ja fa un parell d’anys que roden l’obren.

Ferran Medina com a Ray Dooley i Alfred Oms encarnant en Pato Dooley, el seu germà petit tronera, completen un elenc magníficament dirigit per en Quim Dotras i ofereixen l’encertat suport interpretatiu que els hi cal a unes protagonistes femenines que s’enlairen des de la primera escena en un vol vertiginós que, ja intuïm des de bon principi, aterrarà de manera més que abrupta.

L’escenografia és simple, un encertat mobiliari, presidit pel balancí de la matriarca, una estufa de llenya i una vella ràdio que ens ofereix l’ambient musical tradicional irlandès que ens trasllada a la península de Connemara, i una cuina on fan vida la mare i la filla Folan.

Potser els plafons que suporten les parets de la casa podrien estar millor resolts i, sobretot, la finestra, massa fosca, que podria cobrar més protagonisme mostrant l’exterior de la casa amb una il·luminació acurada.

En qualsevol cas, cal felicitar El Centru de Canet per una feina excel·lent, que ens fapalès l’immens talent que acumulen moltes de les companyies de teatre amateur que ofereixen el seu bon fer recorrent el territori a còpia de mostres i concursos que ens acosten la cultura i clàssics com l’obra que ens ocupa.

I la setmana vinent, Qollunaka Grup de Teatre, companyia resident al Casal de Sant Pere, ens ofereix fora de concurs «Walimu», una intel·ligent i àcida comèdia adaptada per Òscar Garcia, que codirigeix l’obra amb Ángeles Peinado, basada en l’obra «Un Déu salvatge» de l’autora francesa Yasmina Reza, que el director polonès nascut a França Roman Polanski va portar també al cinema. Tracta sobre dues parelles de pares que es reuneixen a discutir sobre la violenta conducta del fill d’una de les parelles que va colpejar amb un pal el fill de l’altra. El que comença com una conversa tranquil·la i civilitzada escala violentament, de la manera més infantil possible, convertint la trobada en un caos absolut que farà esclatar el pitjor de cadascuna de les parelles protagonistes.