Bruna (Mariona Lleonart) al centre del grup de nenes i nens de l’espectacle. Foto: GATU
El musical Bruna, del Grup d’Amics del Teatre d’Ullastrell, va inaugurar el concurs
Eloi Falguera, autor i director teatral
Començar el 46è Ciutat de Terrassa de teatre amb la platea de la Sala Crespi plena, tan plena que fins i tot, malauradament, hi va haver gent que es va quedar fora, és una fantàstica notícia. Començar-lo, a més, amb el públic dret aplaudint al final de la representació és fer el ple encara més rodó.
El musical Bruna, interpretat pel GATU (Grup d’Amics del Teatre d’Ullastrell), que ara feia força anys que no participava en el concurs, va acomplir doncs les expectatives generades. L’espectacle, creació de Mateu Peramiquel i Mar Puig, és representat per una vintena d’actrius i actors, la majoria nens i nenes, que interpreten, canten i ballen.
L’obra ens explica la història de la Bruna (Mariona Lleonart), una noia que viu en un poble amb la seva mare (Maria Font) i que té una relació molt especial amb la seva àvia (Neus Salarich), a qui va a visitar tot sovint al geriàtric. És a partir d’un treball d’escola que la Bruna dedica precisament a l’àvia, que el musical va tractant amb tendresa diversos temes: l’Alzheimer, la memòria familiar que la Bruna vol esbrinar, les sempre complicades relacions mare-filla, el pas de la infantesa a l’adolescència, les dificultats d’un nucli monoparental…
Tot tractat en escenes àgils i dinàmiques, complementades amb divertides cançons. Però, fonamentalment, Bruna és un homenatge a la nostra gent gran. A aquesta àvia que a poc a poc s’apaga, però que és el tronc i les arrels que donen sentit a l’arbre familiar de la Bruna. Una àvia que, a més, ens amaga un secret…
Del muntatge cal destacar, sobretot, l’actuació alegra i atrevida de la protagonista, tan pel que fa a l’aspecte interpretatiu com al musical. La seva vitalitat i entusiasme marquen el ritme trepidant de l’obra. La direcció, detallista i impecable, és també un altre dels punts forts, així com ho són les peces musicals encomanadisses, tocades en directe.
La disposició escènica de l’espai (partit en quatre parts) i l’escenografia (simple, però efectiva) estan molt ben pensades i ajuden al dinamisme de l’espectacle. És un vertader encert que no es perdi temps en canvis escenogràfics. Finalment, es mereix un esment el grup de nois i noies que fan d’amics i companys de classe de la Bruna: cadascun al seu lloc, interpretant el seu particular paper, donen molt de color a l’obra i recolzen la bona interpretació de la protagonista.
En definitiva, doncs, una formidable manera d’encetar el concurs que ha de ser una motivació per a la resta de grups participants. Diumenge que ve, 26 de gener, a causa de la malaltia d’un dels actors, l’obra L’habitació de Verònica no es podrà representar. Al seu lloc, el grup ACR de Fals ens oferirà l’emotiva Dues dones que ballen, de Josep Maria Benet i Jornet. Aquesta obra entra a formar part, doncs, del 46è concurs.
Deixa un comentari