Cartell de la pel·lícula “El Coronel Macià” (2006)
La vinculació de la ciutat de Terrassa amb el món cinematogràfic no només passa per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya establerta el 1994 a la ciutat, sinó que l’activitat cinematogràfica a l’Ègara es va iniciar anteriorment. Un exemple n’és la vocalia de cinema d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals creada als anys 60 del segle passat sota el nom de Cine-Fòrum i que, posteriorment, va convertir-se en el Cine-Club que coneixem avui en dia.
Si fem un repàs històric, la secció de cinema d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals va iniciar la seva activitat intensament tot oferint cursos d’iniciació al cinema, cicles temàtics de projeccions als cinemes Rambla i Recreo així com projeccions comentades al Saló d’Actes de l’entitat. Durant la dècada dels 70, el Cine-Club va establir un acord amb el Cinema Catalunya per programar part de la seva cartellera tot i que seguia oferint projeccions i fòrums en les sales de l’entitat. Una de les propostes que va tenir més acollida per part del públic va ser les 17 hores de cinema que va iniciar-se l’any 1975 i es va repetir cada tardor fins l’any 1988. Es tractava d’un cap de setmana intensiu de projeccions ininterropudes des del vespre de dissabte fins a mitja tarda de diumenge que tenien lloc al Regina i Socialet, en un inici, i cinemes Rambla i Catalunya en les darreres edicions.
El Cine Club, sota la presidència de Lluís Labòria, va ser una de les seccions més actives de l’entitat durant la dècada dels 80. Durant aquesta època, a més de continuar desenvolupant les iniciatives sorgides en la dècada anterior, va emprendre noves activitats. A l’inici dels anys 80, el Cine-Club de l’entitat va gestionar de forma estable la sala del Socialet oferint una programació d’”art i assaig”, avui en dia conegut com a cinema d’autor o independent, enfocada a cineastes europeus com Passolini, Fassbinder, Godard o Herzog, entre d’altres. A més, en aquesta etapa va col·laborar en el programa de carrer Fem l’Estiu a Terrassa i en la coproducció de curtmetratges com Un matí qualsevol (1980) i Parleu després de sentir el senyal (1982) d’Antoni Verdaguer, tots dos guardonats amb sengles premis Sant Jordi (1981 i 1983), “Especial Calidad” del Ministerio de Cultura (1981 i 1983) i Mikeldi (als Festivals de Bilbao dels anys 1981 i 1983). El 1982 també va coproduir Puny clos d’Ildefons Duran, que també va obtenir l'”Especial Calidad” l’any 1983.
Tot i que els anys 90 l’activitat del Cine-Club va ser més aviat escassa degut a què les estrenes simultànies de cinema, la popularització del vídeo domèstic i l’àmplia programació cinematogràfica de les televisions públiques i privades els van convertir en obsolets, va aconseguir recuperar les sessions de la Filmoteca i, entre 1995 i 1996, va participar en els actes del centenari del cinema a Terrassa organitzant una taula rodona sobre Cinema i Literatura, amb la participació de Jaume Cabré, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer, i una exposició de cartells de cinema.
Avui en dia, el Cine-Club té com a principal activitat l’organització de projeccions comentades de pel·lícules de difícil accés pel públic terrassenc o d’especial interès. Els passis comentats de pel·lícules tenen lloc a la Sala Joaquim Vancells generalment el primer dijous de cada mes, d’octubre a juny. El mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Terrassa, es fan projeccions públiques de títols populars de la història del cinema, que cada any varien d’emplaçament. El criteri de selecció de pel·lícules és, a més de la seva aportació artística, que siguin inèdites a Terrassa, que hagin tingut un pas molt efímer per les sales comercials, o que el seu contingut sigui d’interès per obrir un debat temàtic.
Avui, dimecres 6 de novembre (a les 22:00h, Sala Joaquim Vancells d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals) aprofitant el debat iniciat pel sistema polític català sobre el dret a decidir i l’imminent 9N, es projectarà el film El Coronel Macià (2006). Dirigit per Josep Maria Forn i interpretat per Abel Folk, Marta Marco, Molly Malcolm, Fèlix Pons, Manel Barceló, Lluís Soler, Toni Albà, Fermí Reixach i Juan Luis Galiardo, aquest drama relata els anys joves de Francesc Macià tot explicant la seva evolució de militar de l’exèrcit espanyol a polític demòcrata i catalanista. Explicada la història en primera persona a través dels ulls d’Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa que arriba a Barcelona el novembre de 1905 quan 200 militars assetgen l’imprempta del setmanari Cu-Cut i la redacció de La Veu de Catalunya. Elisabeth serà testimoni de l’enfrontament de l’exèrcit amb els partits catalanistes i com un d’ells, el tinent Coronel de la Comandància d’Enginyers de Lleida, els planta cara amb decisió i fermesa. Es tracta de Francesc Macià Llussà.
Deixa un comentari