‘El Diari de l’Educació’ celebra els deu anys amb un cicle de cinema

Redacció – El Diari de l’Educació

El cicle de l’educació: Cinema i debats per créixer junts. Aquest és l’enunciat amb el qual El Diari de l’Educació posa en marxa una programació estable de sessions dedicades al potencial pedagògic i transformador del cinema

El cicle és fruit de la col·laboració de la Fundació Periodisme Plural, editora de El Diari de l’Educació, amb els Cinemes Girona de Barcelona i els Cinemes Can Castellet, de Sant Boi. Cada mes oferirem pel·lícules i fòrums pensats per als docents, i d’accés lliure per als subscriptors de El Diari de l’Educació. L’estrena del cicle serà el pròxim 1 de març a les 18.30 als cinemes Girona amb la projecció de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar.

La sessió ens servirà també per celebrar els deu anys de El Diari de l’Educació amb els nostres subscriptors i col·laboradors. Precisament, el primer acte del diari, el 4 de desembre del 2013 (un mes abans de sortir), va ser protagonitzat per la mateixa història, en aquell moment en forma de documental, El retratista.

Tant la pel·lícula com el documental estan basats en el llibre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, de Francesc Escribano i Sergi Bernal. Llibre, documental i pel·lícula salven del silenci la vida i l’obra d’Antoni Benaiges, un mestre català que, destinat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba (Burgos), va aplicar la pedagogia Freinet, amb la participació cooperativa de l’alumnat i l’ús de la impremta per confeccionar una revista escolar -encara se’n conserva algun exemplar- a partir dels textos lliures dels infants. Va morir afusellat pels falangistes a l’inici de la Guerra Civil.

Aquell primer acte de El Diari de l’Educació portava per títol ‘Escola de la República, mestres de llibertat’. I van participar-hi els autors del documental, Alberto Bougleux i Sergi Bernal, i vam tenir l’honor de comptar amb dues figures que han quedat en la nostra memòria com a referents de compromís cívic: l’aleshores presidenta de Rosa Sensat, Irene Balaguer (1948-2018), i l’historiador Josep Fontana (1931-2018).

En aquesta ocasió, la pel·lícula també anirà seguida d’un debat sobre la necessitat de mantenir la memòria de la llibertat en moments en què torna a ser molt necessari defensar els valors que encarnava el mestre Antoni Benaiges.

Sala de professors

La segona pel·lícula del cicle porta per títol Sala de profesores, als cinemes Castellet de Sant Boi, el dimecres 6 de març a les 18.30. Jaume Cela ha escrit sobre aquesta pel·lícula: “no us la perdeu, és una de les millors pel·lícules que mostren el món educatiu (…) Al llarg de la història apareixen temes com la protecció de la privacitat, els perjudicis, l’assetjament escolar, l’ús de les tecnologies sobretot quan intensifiquen els problemes, les xarxes socials, les diferències de criteri entre el grup de professors, el paper de la direcció de l’escola, les relacions mestres-alumnes, la manera de comunicar-se, el pes de les famílies, l’organització escolar i la resolució de conflictes…”

Jaume Cela recorda que “l’escola és un reflex de la societat. Cada problema escolar sorgeix de la mateixa societat, no n’inventa de nous i aquesta pel·lícula tan recomanable és una mostra evident dels valors que es viuen fora de les aules i que malden per introduir-se dins de cada centre (…) Jo patia pel final. Com acabarà aquesta història tan complexa? Un mal final et pot espatllar tot el que has vist o llegit anteriorment. Però estalvieu-vos el patiment. El final, d’una ambigüitat aclaparadora, és esplèndid perquè no et dona una resposta tancada. Mostra i et deixa a la intempèrie. L’espectador és responsable de la interpretació que ha de fer. Em trec el barret”.

Sobre tota aquesta complexitat a la qual els docents s’enfronten cada dia en parlarem després de gaudir de la pel·lícula. Ho farem als cinemes Castellet de Sant Boi, fruit de la vocació de la Fundació Periodisme Plural, que edita, també, el portal Catalunya Metropolitana.

Un cicle d’estrenes i clàssics

La voluntat del cicle és alternar pel·lícules clàssiques, com Los 400 golpes de François Truffaut (1959), o La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda (1999) amb pel·lícules d’estrena, com les que protagonitzaran les dues primeres sessions. Es tracta de projectar pel·lícules que ens motivin per fer, després, uns debats sobre els reptes i valors de l’educació. El cinema és el camí per trobar-nos i reflexionar plegats.

Per exemple, abordarem el problema dels abusos amb la pel·lícula Un pequeño mundo (Laura Wandel, 2021). La història explica com la Nora descobreix l’assetjament que pateix el seu germà gran, Abel, i es debat entre el pare, que l’anima a actuar, la necessitat d’integrar-se i el germà, que li demana que guardi silenci: un dolorós conflicte de lleialtats.

També abordarem qüestions vinculades al comportament, a partir de la pel·lícula Los que se quedan (Alexander Payne, 2024). El professor Paul Hunham (Giamatti), sense família i sense cap lloc on anar durant les vacances de Nadal del 1970, es queda a l’escola amb un problemàtic noi de quinze anys anomenat Angus, un bon estudiant el mal comportament del qual sempre amenaça d’expulsar-lo. Sobre l’adolescència en parlarem a partir de Mi perfecta hermana (Sanna Lenken, 2015), una història sobre la gelosia, l’amor i la traïció narrada amb calidesa, profunditat i humor.

Ampliem la mirada, amb pel·lícules com Diez años divorciada (Khadija Al-Salami (2014). La sinopsi de l’obra explica que “una nena entra en una sala de justícia, mira el jutge directament als ulls i li diu: ‘Vull divorciar-me’. Al Iemen, on no hi ha cap requisit d’edat per al matrimoni, Nojoom és obligada, amb només 10 anys, a casar-se amb un home de 30 anys. El dot ofereix a la família una renda petita i una boca menys per alimentar. Un arranjament legítim i acceptable per a tots, excepte per a la petita Nojoom que aviat veura que la seva vida canvia radicalment”.

Incorporarem històries humanes en les quals l’educació és el fil conductor. Per exemple, El profesor de Persa (Vadim Perelman, 2021). La pel·lícula ens situa a França, l’any 1942. Gilles és arrestat per soldats de les SS juntament amb altres jueus i enviat a un camp de concentració a Alemanya. Allí aconsegueix evitar l’execució en jurar els guàrdies que no és jueu, sinó persa. Gilles aconsegueix mantenir-se amb vida, però haurà d’ensenyar un idioma que no coneix l’oficial del camp. Al mateix temps que una gran amistat creix entre ells, les sospites dels soldats no trigaran a aparèixer.

També és una història d’interès humà La clase de piano (Ludovic Bernard, 2018) Quan Pierre, director del Conservatori de Música de París, sent Mathieu tocar el piano en una estació de tren, de seguida reconeix el seu talent excepcional. Un dia, Mathieu acaba a la presó per un robatori menor i només Pierre aconsegueix treure’l a canvi que faci serveis comunitaris al Conservatori…

Creiem que el cinema pot ser una eina inspiradora per, “créixer junts”. Com a periodistes, docents i ciutadans. El Diari de l’Educació ho intenta cada dia al seu portal digital. Ara fa un pas més i crea un espai de trobades presencial al voltant del cinema. El cicle, pensem, és un al·licient més per fer-vos subscriptors/es. Tindreu entrada gratuïta a totes les sessions apuntant-vos a través del correu redaccio@diarieducacio.cat, encara que, com sempre diem, el més important és que, amb la vostra subscripció, fareu possible que El Diari de l’Educació continuï existint.

‘El Diari de l’Educació’ celebra els deu anys amb un cicle de cinema