Portada del llibre sobre ca n’Anglada
Lluís Costa
Amb el Recull de records del barri de ca n’Anglada, l’associació El Llibre de la Vida (preservem el record de les persones) i l’Associació de la Gent Gran de Ca n’Anglada recollien un seguit d’experiències de vida al barri extret d’un taller de records de tota una vida, realitzat l’any 2019.
En el pròleg, el Pepe Ruiz, president de l’Associació de Gent Gran, agraïa el treball de l’Associació El Llibre de la Vida: «La Montse, la Francisca, la Maria… i moltes altres persones recorden d’una manera molt emotiva les seves vivències al nostre barri. Una història popular que no podem oblidar pel seu valor històric. Molt positiva la feina d’activar els seus records. Conjuntament amb la lluita de les diferents entitats han aconseguit unes condicions justes a la societat per a poder viure dignament».
Cal, segur, recuperar aquests textos, visions i opinions sobre l’experiència viscuda i també els canvis més recents, dels quals tant se n’ha parlat.
«Nosaltres fem els tallers per donar l’oportunitat, una mica, a les persones d’explicar els seus records de la seva vida en els barris», explica en Jaume Sabaté, president de l’associació El Llibre de la Vida, organitzadora d’aquests tallers de records o memòria. Per cert, hi treballa també un grup de mestres que fa tallers per a infants, o sigui pensant en compartir aquesta memòria.
En Jaume recorda que van animar-se a partir del treball del Santi Rius, membre i secretari de l’associació, que tenia un blog que es diu, concretament, «Records de Terrassa», un dels més antics que hi ha a Catalunya, assegura el Jaume.
Primer van pensar en un llibre virtual, i en la mida del possible, també en paper. Era pels voltants del 2014 que comentaven la proposta amb historiadores, professorat i persones vinculades al món de la cultura, però només el 2017 van constituir l’entitat, d’àmbit nacional, perquè des de bon principi ja hi participava gent d’altres ciutat.
Amb els tallers, graven i registren veu i imatge de les exposicions. La primera sessió la van realitzar al barri de Can Palet. Després, Ca n’Anglada, Can Jofresa i Ca n’Aurell. El recull ha permès recuperar detalls d’oficis perduts, destaca en Jaume. Es va fer una visita guiada al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, amb persones que explicaven la seva experiència amb les màquines que hi ha allà.
S’han realitzat ja una vintena de tallers. S’utilitza material que posa a disposició el Santi Rius, molt material fotogràfic que estimula automàticament els records de la gent que hi participa, que parla i explica detalls i, moltes vegades, també porta fotos o documents.
Els joves tenen sovint una relació familiar amb la gent gran, però hi participen molts més, d’escoles, com a activitats extraescolars. De fet, hi ha una sèrie de recursos de suports que els posa el servei d’educació de l’Ajuntament.
«És molt interessant i emotiu el diàleg que s’estableix entre la gent gran i els nanos», comenta en Sabaté, que subratlla també «l’acceptació i interès que els tallers desperten en el jovent, moltes vegades de famílies de migració recent».
L’associació El Llibre de la Vida està constituïda per un petit equip fix i un bon grup de voluntàries ocasionals.
Jaume Sabaté, president de l’associació El Llibre de la Vida: «Fem els tallers per donar l’oportunitat a les persones d’explicar els seus records de la seva vida en els barris»
Hi ha tota una feina, d’aquella que sembla petita, però ocupa molt de temps i esforç, com ara l’arxiu fotografiat i digitalitzat del material, perquè l’entitat no disposa d’espai ni mitjans per a la conservació dels documents originals. En Jaume recorda que, a més a més, aquesta feina arxivística, especialment de fotos, ja es fa en bona mida des de l’arxiu Tobella.
«L’objectiu del treball que fem», destaca en Jaume, «és que tothom que hi vulgui tingui la possibilitat que aquest record que tens de quan va passar qualsevol cosa a la teva vida o a dintre la ciutat o als teus oficis no es perdi», amb o sense documentació annexa. I publicar els llibres, clar.
S’utilitza material que posa a disposició el Santi Rius, molt material fotogràfic que estimula automàticament els records de la gent que hi participa
Explica que, de moment, no hi ha col·laboració amb el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, però estan muntant una coordinadora de memòria oral en la qual hi ha gent de la Universitat de Barcelona. Afegeix que «costa molt poder fer una cohesió i treballar plegats aquí a Terrassa».
Deixa un comentari