El projecte d’història del moviment veïnal a Terrassa comença la tercera fase

S’han fet treballs parcials, de barri o de moments; hi ha tot de material dispers, documents, relats, reculls de premsa, entre d’altres, que parlen de la història dels barris i de l’organització del veïnat; però el que no hi ha, diu en Marcel Taló, membre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), és «cap treball de síntesi, res de conjunt ni anàlisi general, de manera que no és possible conèixer bé ni entendre la dimensió real, la importància i abast d’aquest moviment social en la història recent de la ciutat».

Revista TERME, publicada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.

Fa dos anys que començaren amb el projecte, un dels 3 eixos de treball principals del CEHT junt amb l’estudi del moviment obrer i de les dones. Tot aquest temps l’equip de treball fix, format per dos persones, està recollint totes les fonts, documents i material escrit i oral. Molt important en aquest moment, gravar i registrar els testimonis orals de les persones que han fet aquesta història i que encara no han fet o deixat el seu relat.

El primer any, llavors, recull bibliogràfic, arxius, fotos, tots els documents; al temps que elaborar un marc teòric i objectius. En el segon, encara en marxa, destriar la documentació més útils, no només a Terrassa, també a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’arxiu del Govern Civil de Barcelona; i les memòries orals més importants que encara queden per fer. Properament, la tercera fase, serà per començar la redacció del treball, edició de les entrevista i, eventualment, llibre o arxiu general.

Acte de presentació de la revista Terme n. 31

En Marcel explica que l’arxiu del Govern Civil és un de molt important per confirmar accions, protestes, manifestacions i altres mobilitzacions, «què passava i a on» durant els darrers anys de la Dictadura i els de la transició a l’actual democràcia de baixa intensitat.

Aquestes dos fases, molt clarament diferents, permeten veure la influència i relació entre moviments socials i política. Aquesta és una de les perspectives de treball que es planteja el grup del CEHT i «no la de fer cap història d’una entitat només, sinó de tot plegat».

A Terrassa, les riuades són una moment molt clara en el naixement del moviment i associacionisme veïnal, posen sobre la taula la crisi del model de ciutat franquista, articulada sobre les necessitats del capital i que gira l’esquena a les realitats dels suburbis i a la gent que hi viu. Les autoritats es veuen forçades a obrir espai per a l’activisme de persones que, fins i tot enquadrades formalment en les institucions del règim, com els Caps de Família, funcionaran amb bastant autonomia, de vegades sota paraigua de l’Església, com fou el cas de Les Arenes. Al 1972 es va crear una coordinadora de barris, que tingué activitat fins el 1977, aproximadament, per reclamar transport i asfaltat, el que mostra clarament un grau superior d’organització i autonomia del moviment.

Marcel Taló, del grup de treball sobre història del moviment veïnal del CEHT. Foto PV

D’entre la gran quantitat de material d’estudi, en Marcel Taló apunta la importància de fer llum sobre tot allò que ha mostrat persistència i rellevància en el temps, com podria ser la construcció de centres socials pel propi veïnatge; i també sobre les lluites i debats en temes que tornen a l’agenda, com els serveis públics i el seu caràcter, el transport, l’aigua, l’electricitat.

Pep Valenzuela