Una dona de l’edat de Clooney. Foto: Yolanda Domínguez
El festival de fotografia contemporània Emotiva22 reuneix a alguns dels talents més transgressors de la fotografia espanyola en un certamen que pretén “sacsejar els espectadors”.
Emotiva22 ha omplert Terrassa amb més de 1.300 fotografies repartides en diferents espais emblemàtics i històrics de la ciutat on les mostres fotogràfiques dialoguen amb l’entorn i interpelen als visitants.
Com si d’una davallada als inferns es tractés, els visitants d’una de les exposicions que ofereix el festival de fotografia contemporánea Emotiva22 han de descendre fins les carboneres de l’antiga fàbrica tèxtil que ocupa actualment el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Allà abaix s’hi exposa la mostra organitzada amb la col·laboració de la Fundació Vila Casas Assaig (visual) sobre la ceguesa, del fotògraf càntabre Montes Santos, que ens parla dels conflictes i misèries que es reprodueixen una vegada i un altra al món. “Com la novel·la de Saramago, l’exposició parla de la ceguesa de la societat, que no té la capacitat d’aturar-se davant d’aquests fets i reflexionar”, explica la comissaria Natàlia Chocarro.
Emotiva22 busca sacsejar la conciència del visitant, afirma el director del festival Paulo Cacais, a través d’un recorregut expositiu i temàtic que aborda diferents aspectes socials davant dels quals “l’espectador no queda mai indiferent”. Un recorregut que ens porta a indrets on el diàleg entre l’entorn, el visitant i la fotografia pot arribar a ser força singular. A la Seu d’Ègara, els assistents a la inauguració del festival fotogràfic es barregen amb visitants que, sorpresos, han vingut a veure el retaule major de Sant Miquel i s’han trobat amb la instal·lació Nudos de l’artista visual Paula Anta, qui a través d’imatges preses de la natura impreses sobre pa d’or reflexiona sobre l’existència d’un ordre universal.
Des d’aquest cap de setmana i fins l’11 de desembre, a més de Paula Anta i Santos Montes, el festival reuneix a Terrassa fotògrafes com Yolanda Domínguez. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa acull quatre treballs icònics de l’activista madrileña: reflexions punyents i directes sobre com la moda, la publicitat i el consum construeixen i perpetuen estereotips que normalitzen les violències vers les dones.
Per altra banda, a la Sala Muncunill podem veure Màtria, de la fotoperiodista Judith Prat, un crit d’alerta davant les agressions que pateix la terra i les violacions dels drets humans que pateix el col·lectiu camperol al món, especialment les dones. “Entrar al Iemen, que es un forat informatiu, em va costar moltíssim”, comenta Prat quan li pregunten si l’art pot canviar el món. “Algun impacte hem de tenir si ens perceben tan clarament com un perill que no ens volen deixar fer la nostra feina”.
L’exposició SkinFields, del barceloní Alex Domènech, mostra a la Factoria Cultural de Terrassa un viatge il·lustrat creuant territoris polítics, geogràfics i religiosos on les llibertats i drets de la comunitat LGTBIQ+ avui en dia encara es veuen recobertes per capes de violència i por. Per altra banda, la fotoperiodista Lorena Ros ens proposa un altre viatge, aquest cop a Nigèria. El seu projecte, Esclavas de una deuda, s’exposa a l’Alberg Vallparadís i mostra la crua realitat de joves nigerianes que busquen un futur millor a Europa.
Altres artistes que es poden veure a Terrassa fins l’11 de desembre són Raúl Hidalgo, que també reivindica la necessitat de visibilitzar les persones de la comunitat LGTBIQ+ amb La casa de la portera, un treball amb clares referències a Lorca; David Salcedo, que ens porta ‘+’ (més), un projecte poètic i intimista en blanc i negre; i dos talents locals, Cecilia Coca, recentment guardonada amb el Premio Joven del Premio Internacional de Fotografía ECA, amb l’exposició Una casa sin sol, i Gabriel Verderi, un dels artistes més consolidats de Terrassa que ens porta Translatio a l’Església de Sant Miquel.
Un festival amb vocació internacional
L’Emotiva22 també té vocació internacional. “Volíem convidar a un comissari que conegués perfectament el panorama fotogràfic portugués i gallec perquè ens pogués apropar al pols de la fotografia atlàntica actual”, explica Paulo Cacais . El resultat d’aquesta aposta és Postepisteme, l’exposició comissariada per Vítor Nieves, també exposada a la Factoria Cultural de Terrassa i que mostra els treballs de 7 artistes gallecs i portuguesos. Cacais explica que “Vítor Nieves coneix profundamente el teixit de fotògrafs de Portugal i Galícia i és a més un honor tenir-lo amb nosaltres”.
A més de les exposicions, fins a l’11 de desembre s’ha programat gairebé una vintena d’activitats obertes a tots els públics, des de tallers familiars per descobrir el món a través de la càmera, passant per presentacions de llibres, conferències, workshops i visites guiades.
Deixa un comentari