“Ens sentim a gust quan fem xarxa amb grups que funcionem de forma independent”
Des de fa cinc anys, la banda Desquici la formen l’Enric Torrents com a veu i guitarra, el seu germà Xavi al baix, i en Jordi Farreras a la bateria i veu. El seu darrer disc de nom Tres (2016) va suposar un canvi en la formació i una evolució en el seu so de punk-rock en català. Ja estan gravant el que serà el seu següent i quart disc. Conversem amb els seus components sobre la seva evolució com a grup, els seus bolos, i sobre el disc que ja estan gravant.
Com va començar Desquici? Tu Enric, ja en formaves part des de l’inici.
Enric: El grup es va formar a Ullastrell el 2009, i ha anat canviant de formació en diversos moments. Jo hi era juntament amb el Jordi. De fet Desquici va començar com un projecte d’altres bandes, amb la idea de fer una cosa nova i diferent del que estàvem acostumats, alguna cosa així com anar més enllà de l’estil punk-rock.
Així, la banda va tenir una formació diferent.
Enric: Sí, els dos primers discos tenien un rollo punk-funk, per això es nota la diferència entre els dos primers – Desquici (2011) i L’Altre (2012)- en comparació amb el tercer i últim, Tres (2016), De la formació original, des de l’any 2014 només quedem el Jordi com a bateria, i jo que era la veu. Llavors incorporem el Xavi com a baixista, i jo passo a tocar la guitarra també, a banda de cantar. En el seu moment, buscàvem que la veu cantant fou una noia, una idea però no va quallar. Dani González, alma mater de D’Callaos, ens va gravar les guitarres, baixos i veus del disc Tres.
Com definiu el vostre estil actual?
Jordi: Ara que som un trio, fem punk-rock, amb un punt metal i hardcore. Potser l’etiqueta noranta és el que més ens encaixa, ja que el grunge de l’època era el que més escoltàvem. El rollo funky que tenia abans el grup no hi és ara, aquest el donava més l’antic baixista.
Xavi: jo tocava la guitarra, i després vaig haver d’aprendre a tocar el baix! Per això el canvi va sortir tot després.
Qui compon les cançons?
Enric: Hem trobat el punt en què tots estem a gust, i aconseguim treure el fil a les noves propostes que arriben al local. Sempre anem fent temes nous que sortiran al següent disc. Som bastant prolífics! Si que trobo que de vegades necessitaríem trobar un buit per situar-nos. De vegades arriba algú amb una idea ja molt estructurada, i altres vegades acabem de construir les cançons al local. També ens robem idees entre nosaltres: aquest riff amb el baix jo l’incorporo a la guitarra (riuen).
Ara esteu preparant nou disc.
Enric: El títol serà Ciutat(s). Sortirà el 2020, com a mínim. Estem en procés de gravar-ho: tenim les bateries, ens falta gravar les guitarres. Les bateries es van grabar al Vapor Studio de Sabadell amb en Valentí Adell i Josep Tvrdy, i els baixos, les guitarres i les veus les estem gravant amb l’Ignasi Bocanegra, de qui ens sembla molt interessant el punt d’experimentació que fa amb les bandes.
El pròxim 19 d’octubre, Desquici actuarà amb Barrena, banda de tribut dels mítics Barricada, al Ragna Rock Club.
I d’on venen les lletres?
Enric: El nom ens ha fet buscar coses més filosòfiques sense voler, ‘desquiciades’, més poètiques que no pas a l’estil punk-rock. Hi ha crítica social però més aviat posant-nos a nosaltres mateixos com a exemple del que passa a la societat.
No feu però la clàssica gira en treure un nou disc.
Enric: Hem tocat a molts llocs de Catalunya: a Girona bastant, a Barcelona, Tàrrega, Les Garrigues, Reus, Igualada… A Terrassa hem actuat a locals com ara La Vinyeta, l’Eskorpions i l’Infierno. També vam tocar a Bermeo (País Basc), un 11 de setembre. Portem uns 30 bolos en total.
Xavi: Això per a un grup de temes propis, avui en dia és molt difícil! Ho fem tot alhora: concerts quan surten, gravant, bolos mentre estem component, ara a la vegada gravant el quart disc, … De fet als concerts toquem les cançons que hem de començar a gravar.
Jordi: jo sóc molt fan de Pink Floyd i això és el que feien, tocar als concerts les cançons que havien de publicar en el següent disc.
Xavi Torrens (baix), Jordi Farreras (bateria) i Enric Torrens (guitarra i veu), integrants de Desquici.
I com busqueu aquests concerts?
Jordi: En la pràctica ho fas parlant amb altre grup que controla la zona, que és una forma de crear una xarxa de grups que funcionin de forma independent a Catalunya. Sempre ens hem inspirat en aquest model de funcionament. T’adones que per tocar a Barcelona, o t’ho muntes molt bé, o has de pagar. Hem vist que fora d’Espanya, es respecta més a les bandes i les seves necessitats.
I què en dieu de com serà el vostre pròxim disc?
Enric: Estem en una constant recerca del que és el grup. Els temes d’ara són una evolució, no se semblen molt al darrer disc, i et pots trobar que cada cançó és una cosa diferent, no hi ha un fil musical tancat.
Jordi: també intentem amb el nostre dissenyador – l’Álvaro Rodríguez- lligar estèticament el concepte de la portada amb el que volem transmetre. Per això la portada del darrer disc Tres és una mà amb dos dits tallats, que significa que passem de dos a ser tres. A més els dits surten d’una ciutat, que serà el nom del següent disc. Potser és degut al fet que durant un temps assajàvem a Barcelona, així que el nou disc tindrà un component més fosc i urbà. Però ens falta definir estèticament com ho farem.
Sembla que cuideu molt la imatge i l’estètica.
Jordi: Sí, la imatge per nosaltres també és important, ja que ens movem molt per les xarxes socials.
Dos de vosaltres sou de Terrassa, d’on considereu que és el grup?
Enric: Som un grup del Vallès i Barcelona. Val a dir que a Terrassa sempre hi ha hagut una escena important des de fa molts anys en el punk, d’aquí són Ostia Puta – vaig tocar durant deu anys amb ells -, o Código Neurótico, i això quan surts fora t’ho reconeixen. Sona particular.
Desquici actuaran el pròxim 19 d’octubre com a teloners de Barrena, banda de tribut a Barricada, al Ragna rock Club (Carrer Duero, 17). El concert comença a les 22 h. de la nit, i les entrades es poden adquirir per internet a 5 € (a través d’Entradium), a taquilla a 7 €. Serà un cap de setmana intens, ja que el dia abans toquen a Barcelona, a la Sala Freedonia, amb Fracàs Escolar i Joy-Sticks.
En Jordi, que també és el bateria de Barrena, doblarà la mateixa nit: «portem des del 2009, és un grup que ha funcionat prou bé i ara celebrem el 10è aniversari. Lo de Barrena és una gira permanent, fem un espectacle sense ser un grup clon».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari