Sala per a selecció i dipòsit de documentació, a la sala 1 de l’edifici. Foto: PV
Pep Valenzuela
Tendim a considerar la realitat com quelcom donat, en sentit impersonal. Així, per exemple, passem davant l’arxiu Tobella, a la placeta Saragossa, i mirem per la finestra els quadres o fotos de l’última exposició i ens animen a entrar. A finals d’aquest mes de març, han presentat l’anuari del 2022, un impressionant recull de fotos comentades que permet una visió panoràmica i amb detalls de l’any que deixem enrere. Repassant-les, no poques persones podran recordar els fets i, al mateix temps, la figura de la Mercè amb la seva càmera immortalitzant aquells petits o grans moments de la vida pública local.
Així van 45 anys de feina d’especialistes i professionals, realitzada per l’equip de la Fundació Arxiu Tobella, una persona en nòmina i una quinzena de voluntàries, no sempre prou reconeguda, sobretot si considerem la importància de la mateixa per a la ciutat.
En aquest temps s’ha salvat, conservat i restaurat l’edifici, així com una memòria gràfica de la història de la ciutat en els darrers més de 60 anys. Una «documentació que no hauria salvat l’administració», comenta orgullós, però amb un punt d’amargor, l’actual president de l’entitat, l’Aleix Pons, en declaracions a Malarrassa.
Finalment, l’arxiu ha signat un conveni amb l’ajuntament amb l’objectiu de resoldre aquesta absència i manca de suport a la ingent i necessària tasca. «El material que s’ha anat salvant no es pot conservar més temps en les precàries condicions físiques en què ho hem fet fins ara», afirma en Pons; «i salvada tota aquesta documentació, no només gràfica i fotogràfica, cal que l’ajuntament se’n faci càrrec, perquè si hagués de viure aquí més temps, potser s’acabaria fent malbé, és millor que s’estigui a l’arxiu municipal».
L’exposició amb motiu de la Fira Modernista del 2022 va ser la primera feta conjuntament entre l’arxiu Tobella i l’ajuntament. Una col·laboració que es torna a realitzar amb motiu de l’exposició sobre la «moguda rockera» local dels anys 1980. «Estem en una dinàmica de treball conjunt que mai no havia existit», explica el president, tot comentant les converses amb la regidoria de cultura i amb l’àrea de serveis generals, responsable de l’arxiu municipal, amb el Joan Soler i la Teresa Cardellach.
Aleix Pons, president de la Fundació Arxiu Tobella. Foto: PV
Hem volgut conèixer detalls, hom parla d’un pressupost anual que ronda els 60.000 euros, la major part dels quals es dediquen a cobrir les despeses imprescindibles de personal. Certament, costa de creure que es pugui fer tant amb tan poc. Disculpeu! Oblidava el treball voluntari…
«No vull cap premi», declara l’Aleix Pons, «no estem aquí per això, però sí que defenso que l’arxiu hauria de tenir més reconeixement i molt més suport».
Encara fan obres
A diferència d’altres entitats que tenen seu en edificis públics, el manteniment dels quals és responsabilitat de l’administració municipal, l’arxiu Tobella és d’aquelles que compten amb seu pròpia i s’havia de buscar la vida per mantenir-la, sense tenir en consideració el fet que fes un servei públic de més o menys rellevància, molta en aquest cas.
Aquest problema, o sigui, allò que en molts casos representava una despesa molt onerosa, es va començar a resoldre a partir de l’aplicació, el 2018, d’un acord del ple municipal que estableix la convocatòria de concurs a ajudes per a manteniment i obres. D’aquesta manera es va fer, primer, l’ampliació de la sala d’exposicions; i després, l’ascensor i adequació de sanitaris, una obra necessària, a més, per fer plenament accessible l’edifici.
Les últimes obres, el trasllat al primer pis d’oficina, arxiu i magatzem, s’ha finançat amb la venda al Centre Excursionista de Terrassa d’una part de l’edifici que fa paret amb la seu del CET i que representava, aproximadament, un 32% de la superfície total de la seu de l’antic magatzem tèxtil que ocupava la casa avui arxiu Tobella.
En el tres últims anys, marcats per l’aturada forçada de la pandèmia i el perllongament de les restriccions de vida pública, s’han fet, de totes maneres, el dos llibres anuari fotogràfic corresponents als anys 2023 i 2021, a més de la publicació especial del llibre l’Abans Terrassa Recull gràfic 1965-1995, publicat per l’editorial Efadós el juny del 2020.
«Hem sigut capaces de tirar endavant malgrat tot», recorda en Pons, «de fet», afegeix, «nosaltres no hem tingut mai temps fàcils, tal com t’estava explicant». D’altra banda, voluntaris no en falten mai. Entre ells, tota la junta, amb el mateix Pons al capdavant, la Montse Sorba, secretària, el Josep Massó, tresorer, en Ferran Pont, vocal d’obres, en Pere Pastallé i la Neus Peregrina, d’arxiu i exposicions; la Maria Puy, temes jurídics. L’anterior presidenta, la Isabel Marquès, va deixar el càrrec per assumir la sindicatura municipal de greuges, deixant la responsabilitat a l’Aleix, fins ara.
En mirar endavant, el president explica que encara s’han d’acabar obres, el pis de dalt, i restaurar portes de fusta, n’hi ha amb més de 100 anys que necessiten una restauració delicada que no serà barata. «Hem de pensar en espònsors», diu rascant-se una mica el cap l’Aleix.
Immediatament, hi ha la presentació de l’anuari 2022 (el 14 d’abril) i una exposició fotogràfica «Tresors de l’arxiu Tobella», un recull d’imatges no exposades encara, «riqueses amagades, una trentena de fotografies que encantaran tothom». S’ha citat la feina per a la Fira Modernista i l’exposició sobre els grups i bandes de rock dels anys 1980.
Deixa un comentari