Dàlia Suriguera mostra algunes de les pintures del pare, Floreal Suriguera, exposades al CET el passat mes de maig. Foto: PV
Lluís Costa
L’exposició “Essencial. Retrospectiva a Floreal Soriguera” s’ha pogut contemplar dispersa a les sales de la Factoria Cultural, l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa, el Centre Excursionista de Terrassa, el Centre Cultural El Social, la Coral Prodis, els Amics de les Arts i les escoles Tecnos i El Cim durant els mesos d’abril i maig.
Prevista com una mostra que ell mateix volia presentar, fa al menys tres anys, finalment ha vist la llum com aquesta retrospectiva pòstuma. En aquell moment, declarà a Malarrassa la Dàlia Soriguera, filla del pintor, «vam parlar amb l’Ajuntament, per cercar suport, era un projecte massa gran per als nostres recursos. Vam parlar amb la Rosa Boladeras, l’interès hi era tot, però la proposta no es va concretar».
Artista molt estimat a Terrasa i també fora
Va ser al setembre de l’any passat, en la fira dibuix de la plaça Vella, que es reprenguera la conversa sobre l’exposició. El Suri va posar la seva paradeta habitual, amb la cadira de rodes, com sempre durant els últims anys, explica la Dàlia. Allà es van trobar amb l’alcalde Ballart que, llavors sí, activà els mecanismes perquè l’exposició es pogués fer. «A partir d’aquí», assegura la filla, «tothom a córrer».
Van començar a mirar les pintures i els diferents espais de la ciutat. A cada lloc una selecció determinada. Al gener ja hi havia dates i el nom del comissari, en Paulo Cacais, «tanmateix, no vam arribar a temps per estrenar aquesta «Essencial» en vida del Suri», es plany en Vicenç Vinyes, company de la Dàlia.
El “Suri”, que va morir l’1 de març, poc abans de complir els 96 anys, ha estat un artista molt estimat a Terrassa i que comptà amb un gran reconeixement local i també fora del país. Va rebre la medalla de la ciutat el 1995, va ser elegit Capgròs de l’any 1992 i nomenat Terrassenc de l’Any el 2008.
«Vendrem els seus quadres sense problema a qui estigui interessat»
La Dàlia i el Vicenç recorden l’interès del Suri per ensenyar i compartir amb els infants i joves. A l’escola Tecnos va impartir tallers durant més de 20 anys. També amb l’escola CIM (les dues escoles són cooperatives de mestres). A més dels tallers, es van fer murals al pati. «Ell mai va cobrar res», explica la Dàlia. A l’escola Abat Marcet, l’alumnat feia dibuixos en els tallers i un d’aquests era escollit per la postal de Nadal que enviava el centre.
A banda els quadres del Suri que guarden al Museu de Terrassa, uns 90, la resta d’obra en mans de la família, més de 3.000 pintures i dibuixos, es troba emmagatzemada, després de passar pels tallers del carrer Arquimedes i el de Nicolau Talló. Ara, pensen en donar sortida i vida a tota aquesta col·lecció. «Com deia el Suri mateix, és millor que els quadres llueixin en alguna paret abans que s’estiguin tancat en carpetes. Ell, de fet, en regalava molts», recorda el Vicenç, i explica que és això mateix el que es plantegen: «els vendrem sense problema a qui estigui interessat i ens ho demani».
Això, s’està fent. A més a més, pensen en publicar en alguna pàgina web el conjunt de l’obra, perquè així accessible i visible de forma permanent, i també per vendre’n.
Pintor i activista cultural i social, deixa un llegat i memòria molt importants a la ciutat. Va ser cofundador i president de l’associació veïnal del barri de Ca n’Aurell, així com del Casal d’amistat català-cubà (el primer al país), que tingué seu al seu taller al carrer Arquimedes durant els anys 80. Encara sense tenir una idea clara de les possibilitats o necessitats del què fer amb aquest patrimoni material i immaterial, la família s’havia plantejat la creació d’una fundació que, dificultats burocràtiques i financeres al marge, resta com una proposta que, potser, es podria estudiar més endavant.
Deixa un comentari