L’espectacle inaugural d’aquesta edició de Terrassa Noves Tendències va oferir una barreja de cinema i dansa perfectament coordinada i va deixar tot el Teatre Principal amb la boca oberta.
És cinema? És dansa? És tot alhora: cinema i dansa amb mans que ballen i creen un recorregut sonor i visual per diferents escenaris per explicar 7 maneres de morir. Una veu de narrador inicia la història i va donant pas a les diferents escenes, perfectament entrellaçades entre elles i plenes de contingut.
L’espectador no pot parar de mirar l’escenari ni tampoc la pantalla que hi ha a la part superior, on l’espectacle està sent enregistrat i emès en directe amb una qualitat d’imatge increïble. El muntatge recorda Ombra. Parla Eurídice, que Katie Mitchell ha portat al Festival Grec aquesta passada edició, on personatges de carn i ossos, un cotxe, un camerino i un soterrani fosc presentaven la peça al Teatre Lliure. I el públic bocabadat. No és estrany; el format és innovador, les idees són bones i les execucions impecables.
A Cold Blood, la coreògrafa Michèle Anne de Mey i el cineasta Jaco Van Dormael van actuar amb la companyia Collectif Kiss & Cry. Els executors de l’espectacle anaven vestits de negre i sovint es confonien amb el fons i només deixaven entreveure les seves mans. Dins de l’aigua, flotant, sobre un escenari de ball o conduint un cotxe, qualsevol escenari servia per narrar una nova manera de morir.
Teatre que voreja la perfecció, coordinació exquisida de moviments i canvis d’escena enllaçats: els ingredients per fer de Cold Blood tendència d’aquesta edició.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari