Assumpta Montellà durant la xerrada a Amics de les Arts (Foto: JFFF)
Històries de la Història, relats orals de protagonistes i víctimes per apropar i reviure o revisar episodis quasi mítics, personatges i fets, com ara la Batalla de l’Ebre i el sacrifici de la Lleva del Biberó, 75 anys després, en favor d’un objectiu difícil, impossible o quimèric, depèn de la perspectiva o de qui ho miri; darrera possibilitat per canviar la sort d’una República assetjada i en retirada?
Assumpta Montellà, historiadora i escriptora, presentà a Amics de les Arts els seu llibre 115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la lleva del biberó, editat per Ara Llibres aquest mateix any. Un relat cosit amb les veus d’alguns dels joves o nens cridats a files amb aquest motiu, per entendre més i millor els fets als quals grosso modo tothom té accés.
La historiadora sabia que aquesta conversa amb els “meus biberons” no seria fàcil. “Fent memòria oral he après que les dones expliquen més, s’obren, parlen de les emocions amb sinceritat, sense vergonya”, afirmà Assumpta Montellà, “mentre que els homes ho fan molt menys; he après que parlen poc dels sentiments, però que la seva mirada els pot delatar”.
El President Negrín, aleshores, 1938, ho tenia realment molt cru en tots els sentits. La concepció de la batalla de l’Ebre va tenir tres motius, apuntà: el primer, militar exclusivament, és que l’exèrcit franquista està assetjant i ofegant València, amb totes les conseqüències que la seva caiguda comportaria. El segon, de política interna, perquè amb molts enemics dintre del mateix govern, Negrín necessitava una victòria que li donés l’autoritat mancada.
Finalment, en tercer lloc, per motius de política internacional, pensant que la resistència i allargament del conflicte podria fer que la guerra espanyola acabés entrant a formar part de la II Guerra Internacional, ja en aquells moments preparant-se, motiu pel qual encara s’hauria pogut somiar en una derrota dels feixistes.
Assumpta Montellà relatà breument alguns moments dels relats de quatre homes, tres que lluitaren amb l’exèrcit republicà i un quart que ho va fer amb els “requetés”. Tot plegat, afirmà, “van fer d’esquer, trampa, carn de canó per a que 75.000 soldats passessin el riu” en la famosa nit de la cançó (“una noche el río pasó, ay Carmela, ay Carmela…”).
El cop d’efecte que Negrín pretenia, però, no va ser possible; només un miratge. Els resultats de l’ofensiva, a la fi, es tornaren ràpidament en contra. El relat dels “biberons” posa cara i noms a aquesta tragèdia i derrota que en pocs mesos més ja va ser la derrota total de la II República espanyola, de les llibertats i la democràcia en aquest país.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari