Inaugurada una placa que recorda la campanya per a la salvaguarda de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover

No Comment

 

INAUGURADA UNA PLACA QUE RECORDA LA CAMPANYA PER A LA SALVAGUARDA DE LA FÀBRICA AYMERICH, AMAT I JOVER

 
El dia 6 de desembre de 1974, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Terrassa encapçalat per l’alcalde Josep Donadeu va aprovar una proposta d’un Pla Parcial d’Ordenació Especial urbanística referent a una «superilla» delimitada per la Rambla d’Ègara i els carrers de la Indústria i dels Àngels, pel qual es permetia a la Caixa d’Estalvis de Terrassa construir diversos edificis residencials i alguns altres de serveis.

En exposar-se el projecte en la fase d’informació pública, va ser impugnat immediatament pel Grup d’Arquitectes de Terrassa (GAT), diversos ex-regidors i alguns enginyers de Camins, Canals i Ports: algú havia advertit que, en contra d’allò que s’afirmava des de l’Ajuntament, aquell projecte no constava en el Programa d’Actuació Municipal que el 1971 havia estat aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme i que, a més, el Pla General d’Ordenació havia perdut la seva vigència en estar sent revisat per l’Ajuntament i, en conseqüència, pendent d’aprovació.

Però… on residia el motiu d’aquesta oposició tan ferma i àmplia? Doncs en que la realització del projecte implicava l’enderrocament de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, construïda el 1908 per Lluís Muncunill, el famós arquitecte terrassenc, i considerada un exponent únic i paradigmàtic de les construccions industrials de l’època modernista.

L’Ajuntament es disposava a enderrocar-la quan justament la Dirección General de Bellas Artes, integrada en el Ministerio de Cultura, estava en el procés de declarar-la com un edifici d’interès artístic.

El Grup d’Arquitectes de Terrassa (GAT), Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Òmnium Cultural i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya van procedir a la recollida de signatures de suport a la impugnació.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals, a més d’oferir una exposició divulgativa sobre l’edifici a fi de sensibilitzar la ciutadania, va organitzar el 28 de febrer de 1975 —conjuntament amb Òmnium Cultural i amb la col·laboració del Grup d’Arquitectes de Terrassa i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya— una taula rodona sobre el patrimoni arquitectònic terrassenc amb la participació de diversos especialistes: Mireia Freixa (historiadora de l’Art), Antoni González (Director del Museu Històric d’Urbanisme). Josep Boix (urbanista) i els arquitectes Oriol Bohigas, Mariano Morán i Carles Escudé.

La notícia de la impugnació va mobilitzar a amplis sectors de la ciutadania terrassenca i, fins i tot, va arribar als mitjans de comunicació barcelonins. I tot això encara durant el regim franquista que, encara que es trobés en les acaballes, havia imposat una multa quantiosa no feia gaires mesos a Amics de les Arts i Joventuts Musicals per un article publicat a la revista TS.

El 5 d’abril d’aquell mateix any, Manuel Junyent, president d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, va presentar una instància, acompanyada d’uns centenars de signatures de suport, demanant la conservació total de l’edifici de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.

Des de la realització d’aquella campanya de salvaguarda i la presentació d’aquella instància. l’Ajuntament va frenar l’enderrocament i va anar proposant diverses formulacions alternatives fins que el 1978 va decidir aturar definitivament el projecte mitjançant un acord en un Ple Municipal. Per fi l’edifici dissenyat per arquitecte Lluís Muncunill s’havia salvat!

Gràcies a la iniciativa de col·lectius i associacions, i a la gestió de les noves autoritats democràtiques, adquirit per la Generalitat de Catalunya, l’edifici es va convertir, en anys posteriors, en la seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La placa que aquest dijous de novembre ha inaugurat Meritxell Lluís, tinent d’alcalde de participació i qualitat democràtica, amb la presència de representants de les entitats que es van implicar fa prop de cinquanta anys en aquella campanya, recordarà a partir d’ara una iniciativa de compromís social que va salvaguardar un element essencial del patrimoni industrial i cultural europeu.

 

 

Deixa un comentari