Nuevos principios de economía politica
De la riqueza en sus relaciones con la población
J. C. L. Simonde de Sismondi
Antrazyt, 443
Economía
Historia
ISBN: 9788498887167
Año Publicación: 2016
páginas: 496
PVP: 28 €
Índice e introducción
«Per primera vegada s’edita en espanyol, de l’obra de J. C. L. Simonde de Sismondi, els Nuevos principios de economía política (1827).
Suposa la recuperació d’un clàssic de l’economia que representa una gran contribució a la nostra època, perquè les crisis cada vegada més greus del sistema capitalista actual reclamen la recerca de nous principis d’economia política, que amorteixin amb millor ciència i més equitat l’acció egoista de l’interès individual com a motor del desenvolupament econòmic.
Coetani i crític de David Ricardo i Jean-Baptiste Say, fou inicialment seguidor de la doctrina d’Adam Smith, però finalment declarà públicament la falta de sentit social de la seva obra. Amic de Thomas Malthus, fou el primer en identificar les desigualtats i els riscos de la Revolució Industrial i en buscar amb nous principis econòmics solucions més equitatives per al capitalisme.
Considerat un autor imprescindible en la teoria econòmica, fou precursor de Karl Marx, i teoritzà sobre la plusvàlua 40 anys abans d’editar-se El capital; així mateix influí en l’obra de Frederick List, John Ruskin i d’altres autors posteriors influents com John Maynard Keynes i Joseph Schumpeter.»
Umberto Mazzei
«Sismondi fou inicialment un seguidor de l’obra d’Adam Smith publicada en 1776, La riquesa de les nacions, amb el seu elogi dels beneficis generals proporcionats per la ‘mà invisible’ del mercat. Més tard es mostrà contrari al laissez-faire i favorable a la intervenció de l’Estat com a regulador del mercat. En 1819 en els seus Nouveaux principes d´économie politique advertí que l’economia de mercat portaria a crisis econòmiques continuades. Se li atribueix el concepte «lluita de classes» per descriure les primeres lluites obreres, tot i que, tanmateix, va ser favorable a la propietat privada urbana, agrària i industrial. Aquestes incipients idees sobre els conflictes socials propis del capitalisme i sobre les crisis econòmiques van fer que més tard la seva obra fóra incorporada tant per Karl Marx com per John Maynard Keynes. Sismondi no creia en la anomenada Lley de Say: ‘l’oferta crea la seva pròpia demanda’. Al contrari, podia donar-se una sobreproducció sense que la demanda efectiva l’absorbís, degut a que el propi sistema produïa desigualtat, pobresa i falta de poder adquisitiu. Fou també l’introductor del concepte de la plusvàlua del treball obrer, amb la paraula francesa de mieux value, que després Marx popularitzà.»
Joan Martínez Alier
Deixa un comentari