Divendres 21 de gener vaig agafar el diccionari esqueixat pel llom i dos àlbums amb els fulls despresos de tan obrir-los. Vaig anar a la plaça del Tint on hi ha Prodis amb el Taller del Llibre. Entro a una sala gran atapeïda de taules i ordinadors en ple funcionament i em dirigeixo a la persona que aixeca el cap i li demano per anar al Taller del Llibre. Em deixa parat quan em diu que ja no existeix. Davant la meva insistència demanant per aquesta secció de l’entitat fa una consulta i ve una senyora a explicar-me.
Em comenta que d’abans de Nadal el Taller està tancat. Quan li demano de saber-ne el motiu addueix que darrerament havia baixat molt la feina, no hi havia els encàrrecs d’abans del daltabaix de la pandèmia i que es va decidir de cloure les activitats del Taller del Llibre.
La Marta Riba que va iniciar-lo anys enrere és una bona amistat d’ençà que ens vam conèixer en un curs sobre lectura i biblioteques. He anat seguint el Taller portant-hi Cavall Fort per a relligar, llibres desfullats, descosits… i sempre van fer-hi feina bona. Per un altre cantó, per a les persones que hi han treballat ha estat una taula de salvació laboral. En una altra empresa no haurien estat capaces de seguir per llurs peculiaritats personals. Era una petita empresa inclusiva i s’hi respirava respecte i un clima que els feia sentir bé tothora que feien un treball manual. Per altre cantó no era una empresa amb prou beneficis per a llogar un local i han anat aquí i allà fins a set canvis de la seva seu social.
L’últim canvi va ser incorporant-se a l’entitat Prodis. Van fer el trasllat a la plaça del Tint. Hi van trobar un aixopluc i d’altra banda tenien en comú la seva acció a favor de persones amb dificultats personals per accedir al món laboral. Una vegada més hi anava a donar-los feina aquest dia i mira quina sorpresa de trobar-me el Taller del Llibre clausurat.
Dissabte 22 de gener, al Diari de Terrassa, llegeixo amb satisfacció a la portada del rotatiu: “Premi nacional d’artesania per al Taller del Llibre de Prodis». El Departament d’Empresa i Treball li ha concedit aquesta distinció. Quina paradoxa, premiats i alhora foragitats. Ara els tocarà continuar el viatge a la recerca d’un nou local. Ara la Marta ja no hi és al capdavant, per jubilació, però té dues fermes seguidores, les dues Clares. Estic segur que no s’aturaran malgrat les dificultats.
Es repeteix un cop més el cop de porta. Em ve al cap, ara que ha passat Nadal, la narració de Lluc parlant de l’infant nascut en un corral de bestiar: “Ella donà a llum el seu primogènit, l’embolcallà i el reclinà en una menjadora , perquè no hi havia lloc per a ells a la posada”.
Consultada telefònicament, la Marta em comentava més raons de l’expulsió. Es va imposar al Taller del Llibre de fer una formació laboral a preu fet a grups de persones acollides a Prodis. Grups massa nombrosos que feien de mal atendre i que dificultaven alhora la seva gestió amb els llibres i era una sobrecàrrega estressant.
Quan em semblava que el Taller del Llibre havia trobat l’estabilitat dins uns entitat que tenia afinitat per la labor a prop de les persones amb dificultats i obrir-los finestres, donar-los una mà amiga, l’escalf humà.
Ara que rebeu aquest reconeixement, Taller del Llibre, estic segur que us aixecareu de nou i amb més força per a continuar el vostre treball humil i callat però tan necessari! Sí, un nou trasllat, avanti popolo! Sempre al vostre costat.
Jaume Valls i Droguet
Deixa un comentari