La casa del silenci
Amàlia Prat-Albareda
Aquest llibre és l’homenatge de l’autora al seu pare, Pere Prat i Nogués (Terrassa, 1904-Valls d’Andorra, 1959), i a la seva mare, Teresa Albareda i Carulla (Pallerols, 1911-Anglesola, 2013). En Pere va sortir de casa seva al Pla de l’Ametllera de Terrassa per no tornar-hi. Exiliat i deportat sis anys al camp d’extermini nazi de Mauthausen, va tenir la sort de ser alliberat el maig del 1945. Després d’anys de poques notícies, vegeu les cartes autògrafes amb la seva esposa i família, que il·lustren el llibre i són plenes d’amor impossible, d’enyor, de plor… com diu Carmen Alcalde en la presentació. Alliberat, no podia tornar a la seva Terrassa sense risc de represàlies i de ser pres i condemnat pel seu passat republicà, amic de llibertaris de soca-rel, no de «pistolerus», i sindicalista destacat —se’l coneixia amb el sobrenom de Sbert— en aquell Vallès de preguerra, on feu d’enllaç entre patronal i treballadors en una Terrassa tèxtil emergent.
El 1946 decideix anar a Andorra i començar de zero, on va establir la seva residència i va trobar feina de cambrer al Cafè Central i al Casino d’Escaldes. Amb la seva estimada companya Teresa hi refà la seva vida i neixen dues filles de la seva segona unió. Al país que l’acull a finals dels anys seixanta, les seqüeles del camp de la mort no tarden a aparèixer. Després de tan tràgica peripècia, del seu estat físic deteriorat per la llarga incarceració, mor el 1959.
«…acabant d’un vegada i per sempre més amb els odis, les venjances i els fanatismes, factor essencial que impedeix que el nou ésser sigui més just, més compenetrat en drets i deures, més ric en sentiments i igualtats».
La força d’una ideologia i de la fe en l’ésser humà no tenen aturador.
Pere Prat i Nogués https://www.commondreams.org/author/chris-hedges
Va néixer a Terrassa (Barcelona, Catalunya) el 1904. Anarcosindicalista i afiliat al sector fabril de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), va participar en els fets revolucionaris del febrer del 1932 a Terrassa, que acabaren amb la presa de l’Ajuntament de la ciutat i la proclamació del comunisme llibertari.
Detingut, fou condemnat el 1934 a 12 anys de presó. Amb l’amnistia proclamada per la victòria del Front Popular, va ser alliberat el 1936. Durant la Revolució espanyola va tenir un paper destacat en les col·lectivitzacions locals.
La força d’una ideologia i de la fe en l’ésser humà no tenen aturador. Amb l’arribada del feixisme, marxà a França i fou internat en camps de concentració i en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que l’envià a treballar a les fortificacions de la línia Maginot.
L’estiu del 1940 fou detingut per les tropes alemanyes, i enviat al camp de concentració de Mauthausen i destinat al comando de treball Staller, organitzant la resistència clandestina i la insurrecció del camp.
El 1945, amb l’alliberació dels camps i final de la Segona Guerra Mundial, va recórrer diverses regions franceses amb el suport de la Creu Roja Internacional. L’any 1947 es va retrobar a Andorra amb la seva esposa, Teresa Albareda, i el seu fill, amb qui van romandre prop de 8 anys separats. Allà morí l’any 1959.
Amàlia Prat-Albareda
Nascuda a Andorra de pares catalans exiliats. La seva formació acadèmica ha estat tant francesa com catalana. Diplomada en llengua i traducció per la Universitat de Perpinyà a través de l’Institut Francès de Barcelona, i amb una formació pedagògica a l’Aliança Francesa de Lleida, la seva passió per autors i autores del país veí l’ha dut a traduir més d’una trentena de llibres de diferents gèneres en ambdues llengües. Ressalta la traducció de 25 poemes i cançons del chansonnier Georges Brassens al català, recull editat per l’Ajuntament de Tàrrega.
La reclusió obligada d’aquests darrers temps, tan estranys, i la selecció i classificació cronològica de més de setanta cartes que la seva mare envià al seu pare incarcerat en un camp d’extermini, l’han conduït a elaborar aquest relat de passions en què el fil conductor ha estat la immensa admiració que li ha despertat una ideologia humanista portada fins a la seva última conseqüència.
Deixa un comentari