Ramon Codinas
La Coordinadora de Grups de Cultura Popular de Terrassa celebrà l’assemblea anual el passat dissabte 16 de febrer, tot escollint una nova junta, presidida per l’Aniol Galí i l’Artur Moncal. Creada el 2010, l’entitat ha mantingut viu l’esperit de xarxa dels nombrosos grups nascuts a la ciutat durant aquestes darreres 4 dècades, fins a agrupar avui un total de 38.
Malarrassa ha parlat amb el Ramon Codinas Fort, president de la junta de la Coordinadora els darrers 3 anys, però que participava en la Junta des del 2011, representant a Minyons. Professor de plàstica a l’escola d’educació especial l’Heura del Vallès, amb 51 anys, és membre de la colla de Minyons des del 1981, i va ser elegit Capgròs de l’any 2009.
Per començar, recorda en Ramon, la Coordinadora es va crear per potenciar la cultura popular local així com per potenciar les relacions entre els grups. Amb aquest objectiu, una de les coses més importants que es va crear va ser la fira Culturassa, que es fa cada any, el mes d’abril. Celebrada normalment al parc de Sant Jordi, es fan mostres de les activitats de cada grup, actuacions, concerts, balls. «Volem mostrar que els grups no només surten per Festa Major, sinó que tot l’any hi ha activitat». La primera Culturassa es va celebrar el 2011. Llavors, a la Coordinadora n’hi havia 27 grups.
La festa és una mostra de la vida que té la cultura popular a la ciutat, i no para de créixer. Van naixent grups, comenta entusiasmat en Ramon, grups de joves i de gent gran també. «De fet, la major part de grups que es creaven eren de gent jove, ara però han nascut també amb una mitjana d’edat alta (com els Bandolers, l’Àliga, per exemple), és un indicador curiós d’aquest espai lúdic i festiu que omplim a la ciutat», destaca.
La Culturassa, considera en Ramon, lluny d’esgotar-se o repetir-se, «té la gràcia que cada any hi ha innovacions, de fet per cada edició es crea una comissió oberta organitzadora, es fan exposicions, xerrades, cloenda de foc amb tots els grups». L’any passat es va fer també per primer cop un dinar de germanor, organitzat per dues colles. La pluja, però, va aigualir una mica el desenvolupament, motiu pel qual en la pròxima edició segurament no faltaran carpes. «El dinar és un moment molt bo per a relacionar-se les persones de les diferents colles i grups», afirma.
Un altre moment clau és la Festa Major de la ciutat, que es vertebra amb la cultura popular. De fet, hi ha uns protocols i guió aprovats per l’Ajuntament junt amb les colles que estableixen tota una sèrie de músiques, balls, actuacions i moments durant la festa. A més, tots els grups es presenten en algun moment, tothom està al carrer.
Parlant sobre la composició de la Coordinadora, en Ramon destaca la participació, més enllà dels grups més lúdics i festius, d’entitats com l’Associació de Pessebristes, la Mascarada (organitzadora del Carnestoltes), l’Associació d’Amics de Sant Antoni Abat (organitzadora dels Tres Tombs), hi ha també La Xemeneia, nascuda per recuperar i potenciar festes tradicionals. A banda, hi ha els grups musicals, folc i música d’arrel tradicional.
«És una coordinadora molt rica i variada amb molt potencial, es poden fer moltes coses», declara el ja expresident de la Junta. Els estatuts estan fets per promoure la renovació i participació del conjunt de grups. Les integrants de la junta ho són sempre a títol de representant d’algun grup. La junta s’elegeix per 2 anys, amb possibilitat de continuar 2 més.
Aquesta fórmula fa que les integrants de la junta, proposades per les entitats amb voluntat de participar, es trobin sense haver consensuat o elaborat prèviament cap programa, potser sense conèixer-se. Després han de decidir la línia, tot i que fins ara tothom té idea de continuar amb el que es fa i, a partir d’aquí, innovar i fer coses noves, explica en Ramon.
Altres qüestions que es treballen des de la Coordinadora són, primer, la creació del Centre de Cultura Popular a la ciutat, que s’està fent al Condicionament Terrassenc. Es va crear una comissió de seguiment amb diverses entitats i en contacte amb l’Ajuntament. Va per fases, «segons nosaltres va lent, però s’està fent», ja hi ha una sala polivalent a punt per fer activitats, un espai d’assaig insonoritzat, soterrani amb magatzems. Les previsions de treball es van veure afectades per les retallades vàries. El 2020, però, ja es podran utilitzar diversos espais.
Hi ha una comissió de grups de foc. A la ciutat n’hi ha 11, comptant figures, bestiari i grups de diables i bruixes. Van crear una taula per tractar els temes d’interès comú. S’ha creat un grup, així mateix, per tractar de les músiques de la cercavila de Festa Major, «hi ha algun debat entre qui defensa les músiques més tradicionals i qui planteja innovacions, ritmes i instruments nous».
Finalment, la Coordinadora publica cada any, des del 2013, el calendari de la cultura popular, un treball que s’encarrega a algun dels grans professionals de la fotografia que hi ha la ciutat (aquest any ha sigut en Nebridi Aróstegui) i que exposa imatges impactants i entranyables de diversos moments o actuacions de les colles.
Després d’aquests anys de voluntariat a la Coordinadora, en Ramon està molt content de l’experiència. Però, alerta, «com a tot arreu, també hi ha problemes, la convivència no és fàcil, malgrat que la majoria treballa pel bé comú de forma altruista, però trobes casos al contrari, i sembla que caiguis de la figuera». Així mateix, assegura que s’ha hagut de vigilar les pressions externes, polítiques i altres. «Com que la Coordinadora és una entitat molt representativa i important, hi ha qui vol aprofitar, posar-s’hi dintre amb altres interessos».
Finalment, en Ramon assegura que la cultura popular s’estén per tota la ciutat, «no és una cosa del centre», hi ha grups de quasi tots els barris: Can Boada, La Maurina, Sant Llorenç, Sant Pere Nord i altres, tots els grups estan a la coordinadora i col·laboren entre ells.
Infants protagonistes de la cultura
Motiu d’especial alegria per la Junta és la creació del Grup de Nans i Capgrossos de Terrassa. A la ciutat hi ha un patrimoni de figures i bestiari, la majoria forma part de diferents grups. Però en el cap dels nans i capgrossos, tot i ser una experiència única al país, perquè és una família que creix any a any incorporant el Capgròs elegit, ara n’hi ha més de 50 figures i no tenien un grup dedicat especialment.
Els balladors dels capgrossos són des de fa anys les membres de l’agrupament escolta Torrent de les Bruixes, que tenen entre 15 i 16 anys, i se’n responsabilitzaven també del manteniment i gestió. Això, però, s’ha fet molt gran i es va proposar la creació del grup propi per gestionar. El jovent escolta continua ballant, però sense la responsabilitat de fer-se càrrec de les figures.
Altre somni que també s’ha fet realitat ha estat la cercavila infantil a la Festa Major. Molts grups tenen la seva secció infantil, que sempre participen en la gran cercavila de la cultura popular. Però, comenta en Ramon, aquesta normalment es fa molt llarga, perquè hi ha molts grups i tots fan les seves presentacions o actuacions, i per la canalla moltes vegades es fa pesat. La cercavila infantil s’ha fet dos anys i es pot dir que està consolidada en el programa de Festa Major, i és «el dia en què realment els protagonistes de la festa són els infants, que són el nostre present i futur».
Altres festes s’han creat o recuperat des de la Coordinadora. Una és la de l’Home dels Nassos, que es fa el 31 de desembre, aquesta és totalment nova. És una tradició familiar, avis o pares deien a les criatures d’anar buscar l’Home dels Nassos, «les criatures passàvem el dia mirant pels carrers si el trobàvem, aquest personatge llegendari», recorda en Ramon de la seva pròpia família. Vam decidir fer una festa, perquè aquest dia els infants no tenen escola, i vam crear uns personatges que busquen l’Home dels Nassos, i tenim la figura i el seu seguici. Ja fa 7 anys que la fem també, amb la carrossa i els cavalls, entrant als mercats municipals.
Finalment, la coordinadora fa la festa dels Capdidats a Capgròs de l’any. Un mes abans de la Festa Major, per presentar-los públicament. Durant un temps ho va organitzar el Casinet de l’Espardenya, que també era membre de la Coordinadora, fins que es va dissoldre com entitat, tot i que «mantenen existència clandestina per escollir el capgròs, però a nivell logístic i de preparació de la festa ens van demanar a la Junta que ho fem».
Ara, però, hi ha el grup de Nans ja i aquesta és una de les feines que farà. A més, aquesta jornada pot esdevenir Diada del Grup de Nans, la seva festa com a colla. «És un gran moment, el primer dissabte de juny, a un mes de la Festa Major, quan també tots els capgrossos s’exposen a la Casa Alegre de Sagrera», avalua en Ramon, «en una casa tan senyorial, és un contrast molt curiós, perquè són caricatures, fins i tot grotesques, dintre les cases nobles de la Casa, com si el poble s’hagués fet seus els palaus senyorials», l’exposició es manté tot el mes
Pep Valenzuela
Deixa un comentari