La Descomunal va celebrar el seu primer aniversari el proppassat dissabte 20 de juny amb la #D6. Aquesta sisena edició, organitzada per membres del Casal Popular Atzur, va aplegar diversos artistes de la ciutat per debatre la relació que s’estableix entre ART i POLÍTICA. A diferència de les anteriors edicions, en aquesta edició es va crear un espai dinàmic entorn aquest tema a través d’un recorregut pel centre de Terrassa on cada artista participant va exposar la seva interpretació de la confluència a tractar.
El punt d’encontre va ser la Plaça Progrés on els organitzadors van llegir el manifest D#6 que donava peu a un debat entorn al tema central: Tot art és polític? Hauríem de separar ambdós termes o viuen condemnats a dependre l’un de l’altre? Des d’aquí es va iniciar el recorregut pel Portal de Sant Roc i Carrer Major amb parada al Carrer de les Parres on el poeta Oriol Estripaboires va manifestar el seu punt de vista a través dels versos.
Oriol Estripaboires. Foto: MG
El recorregut va seguir per la Plaça Vella, el Carrer Font Vella i el Carrer de la Palla on ens esperava l’Ariadna Font amb una exposició fotogràfica el significat de la qual ens explica:
He volgut expressar com una jerarquia, el pas del començament fins a arribar a la revolució o canvi. És important deixar d’amagar-te, conèixer-te a tu mateix i fer conèixer a la gent el que coneixes de tu, intentar fer canvis i passar a l’acció tot sortint de la zona de confort per tal que els canvis arribin a la llum. Tot això portat al terreny polític no és res més que una metàfora.
Ariadna Font. Foto: MG
Pujant pel Carrer Sant Pere, a la Plaça del Vapor Ventalló ens esperava una instal·lació de l’Ian Gehlaar:
La instal·lació està basada en una manifestació que hi va haver als anys 60 a l’antiga estació de tren on els grisos van carregar contra la gent que sortia del tren. La gent es va defensar tirant pedres essent una de les manifestacions més violentes que hi va haver en aquella època. Aleshores, per tal de conectar amb aquell moment històric, enlloc de fer un anàlisi de la memòria o construir una reflexió, intentem connectar amb el moviment físic que va tenir lloc. És una instal·lació en la que es poden tirar pedres a una pantalla on es projecten polítics, dibuixos animats o personatges famosos.
Instal·lació d’Ian Gelhaar. Foto: MG
En el mateix espai del Vapor Ventalló la Marina Molina va presentar una representació viva de la relació, tal i com ella l’entén, entre Art i Política. Aquesta performance va servir d’introducció al debat obert en el que es van aportar diversos punts de vista tant dels artistes participants com dels assistents que es van anar aplegant al llarg de la tarda.
Marina Molina. Foto: MG
Seguint pel Carrer del Teatre on Oriol Estripaboires va fer una altra aportació poètica, i el Carrer Sant Cristòfol, el Passeig del Compte d’Ègara fins arribar al final del recorregut a la Casa Baumann, van manifestar-se la resta d’artistes a través de les diferents disciplines artístiques: Sinergies, Cecília Coca, César Ballarín, David Corral i Quim Castells.
Sinergies. Foto: MG
La posició dels artistes més joves de la ciutat en la relació entre la política cultural i la producció i difusió de pràctiques artístiques va quedar ben palesa. La precarietat ha permès la inducció, no només de projectes d’art emergent, sinó que ha obligat als mateixos artistes a treballar tant en els processos de producció, d’exposició, de formació i de difusió cultural. Cal reflexionar sobre aquestes velles polítiques i transformar-les en relació a les noves necessitats que sorgeixen contínuament.
La propera trobada de La Descomunal està prevista després de l’estiu.
Deixa un comentari