Dijous 17 de desembre La Folie va tocar al bar dels Amics de les Arts, un trio format per Paula Giberga (veu), Andreu Roig (guitarra i cors) i Ferran Badal (flauta travessera i saxo). Aquest era el seu darrer concert abans de la publicació del seu primer disc en estudi. Un bon toc va ser que van donar un exemplar en CD de la seva primera maqueta a qualsevol que els fes un donatiu de dos o tres euros, el que és un molt bon tracte.
Es tracta d’un grup amb un so acústic i net, d’estètica vagament “hippie” (acceptaré correccions sobre això). Va ser una actuació d’una mica més d’una hora, que va deixar una mica confús a aquest modest crític. Per una banda, la positiva, van tocar amb correcció: el flautista va tocar al nivell que se li podia exigir i amb un bon domini, el guitarrista exhibia un particular domini de la tècnica “fingerpicking”, i la cantant sonava a cantant.
I no obstant, és cert que a alguns membres del públic els va agradar el concert, i certament el que vaig a dir ara no ho dic amb pretensions de sentar cátedra ni de fer-li una correcció a ningú -mai no s’hauria de tractar d’això-, però reconec que per a mi alguna cosa no quallava. Potser fos que quasi a l’inici del concert ja ens van colar dues versions (cosa que no es veu massa en aquesta sèrie de concerts). Potser fos que en teoria s’atrevien amb molts estils però sense moure’s d’un determinat metre quadrat. O potser fos una cosa que ens pot passar a tots, jo inclòs: no estar prou enfocat en una nit donada. Amb el que va sortir un concert correcte, ben executat, però sense risc. I és estrany, perquè a un grup tan comunal com ells se’ls suposa una certa capacitat de risc. És com si Crosby, Stills & Nash decidissin no incloure “Guinnevere” al seu primer LP. Bé, si ho reduïm a números no deixa de ser un 7 sobre 10, el que no és tan mala conclusió.
La maqueta té un problema similar. Perjudicada per una àrida enginyeria de gravació, té alts i baixos, sense una direcció definida. Això sí, no deixen de jugar amb instruments diversos que de vegades poden ser molt efectius. A més, n’hi ha dos petits triomfs: “Com un ocell” i “Una finestra oberta”. Amb el que hi ha la intriga d’on poden haver arribat en el seu nou, no estrenat encara, treball en estudi. Estarem atents. (La maqueta està feta per una formació una mica diferent, on a la Paula i l’Andreu s’hi sumen l’Adrià Casas (baix) i el Bernat Fisas (bateria), sense que aparentment en Ferran formi encara part del grup).
Lluís Paloma Sánchez
Deixa un comentari