Un col·lectiu d’artistes provinents de diverses disciplines artístiques condicionen un nou espai de creació contemporània per crear-hi el seu lloc de treball i oferir propostes culturals de tota mena.
Parlem amb l’Adrià, un dels membres de La Lluerna de Terrassa, que ens explica com ha nascut aquest projecte, què s’hi podrà fer i veure i en què volen que es converteixi aquest nou espai cultural. Tot dins del nou local, una antiga llanera de la ciutat que va prenent forma a poc a poc.
Qui ha trobat aquest espai?
Em vaig quedar sense estudi. Vaig haver de marxar de l’espai on treballava i juntament amb la meva companya, ens vam posar a buscar un espai on poder desenvolupar les nostres professions i inquietuds culturals. La Cristina, que és fotògrafa, volia trobar un espai on poder exposar part dels seus treballs i jo volia fer créixer el meu projecte de música electrònica. Aquest espai es troba al carrer de Sant Leopold número 63; es tracta d’un espai prou flexible per poder-hi dur a terme tots dos projectes i els de 5 persones més.
I qui són aquestes persones?
Doncs hi ha la Paula, que és càmera i es dedica al món audiovisual, fa publicitat i vídeos corporatius; el Toni, que té molta experiència dins del món de la producció cultural i actualment està centrat a fer videoprojeccions i experimentació en vídeo; el Jaume, que ha treballat dins del món de la imatge i del vídeo, va estudiar fotografia i cine i aquests últims anys ha estat molt ficat dins del tema musical, va començar punxant i actualment treballa amb música experimental i producció; la Cristina, que és fotògrafa especialitzada en fotografia analògica; l’Estela que fa litografia i li agrada molt el món de la imatge; el David, que és músic i que té el seu propi estudi i participa en el projecte ajudant-nos amb la paperassa i l’assegurança però té veu i vot com tota la resta i jo, l’Adrià, que també estic ficat dins del tema de la música experimental.
Per què vau batejar l’espai amb el nom de “La Lluerna”?
Vam donar moltes voltes a l’hora de pensar el nom per l’espai. Un lloc molt important de l’espai és la lluerna que tenim en un racó del sostre del local. A tots ens agrada molt la part visual i com que el concepte de lluerna (claraboia en castellà) té a veure amb la llum, vam considerar que era un element que donava una identitat personal al lloc, ens va agradar a totes i li vam posar com a nom.
Què hi voleu fer?
La idea d’aquest local és que els seus membres hi puguem tenir el nostre espai de treball, però després volem que sigui un lloc de trobada cultural a la ciutat i per la gent. El que ens agradaria és oferir un espai de creació entre l’amateur i el professional, que considerem que manca a la ciutat. Hi ha molts projectes molt bons i interessants però, personalment, penso que la comunicació entre els diferents agents culturals sempre ha estat molt hermètica i volem fugir d’això.
Ara mateix estem en ple debat sobre com i què volem fer i ho estem perfilant. El que tenim molt clar és que això és l’espai de treball de les persones que hem format aquest col·lectiu artístic i que totes les coses que es vagin generant sumaran forces en aquest projecte. Després el que volem és que sigui un espai de trobada cultural de la ciutat i on la gent vingui i participi activament dels projectes i activitats que proposem. Ara per ara, tenim dues coses fixes: el Festival TNT i el projecte Un disc una joguina, que presentarem aquest desembre. Es tracta d’un esdeveniment solidari on les persones que vinguin hauran d’aportar una joguina nova i podran intercanviar-la per música (en el format que sigui). Considerem que és una manera de contribuir i col·laborar. Aquest any serà el 22 de desembre al nou local.
És un espai amb sensibilitat envers les qüestions socials.
Sí. Totes tenim sensibilitat i inquietud envers el que passa al nostre entorn. De fet, volem que la programació i tot el que fem tingui un rerefons: des de fer música fora dels paràmetres comercials fins a donar importància a les artistes dones dins de la programació. Volem portar debats actuals amb professionals expertes i donar una perspectiva de cultura avantguardista a les propostes. Jo personalment em plantejo aprendre a gestionar aquest espai des del feminisme, des de la humilitat i les ganes de descobrir noves maneres de fer. Partim d’aquest punt i considerem que és una postura política i d’activisme.
Esteu en contacte amb altres agents culturals per fer col·laboracions?
Sí, tant amb col·lectius de Terrassa com d’altres poblacions. Actualment estem en contacte amb el Magneti Studio de Terrassa, regit per l’artista Anna Taratiel; estem mirant quin tipus de col·laboracions podríem fer amb Hangar Barcelona, un centre de producció i recerca d’arts visuals i també tenim molt bona relació amb el BaumannLab, el laboratori de creació de la Casa Baumann de Terrassa.
Quines activitats heu fet fins ara de cara al públic?
Enguany hem inaugurat l’espai amb una jornada de música i experimentació que hem coproduït conjuntament amb el Festival TNT (Terrassa Noves Tendències). Aquest projecte ens va servir per marcar-nos un deadline per tenir l’espai condicionat perquè pogués venir gent a conèixer-nos.
Aquest mes de novembre també hem acollit La Descomunal, una trobada per posar en comú les experiències artístiques que hi ha a Terrassa. És una iniciativa del BaumannLab, que es va posar en contacte amb nosaltres a través de la Laura Fuster i ens va proposar acollir l’esdeveniment. Personalment, aquest projecte m’agrada moltíssim. Hi ha gent molt jove que fa coses molt interessants, amb llenguatges molt actuals i és una experiència molt enriquidora.
I per últim, hem acollit un concert / jam session de música electrònica experimental. Actualment, el concepte de música electrònica està encara molt vinculat amb la nit i amb la festa. La meva lluita personal i la del meu company Jaume és fer veure a la gent que es pot consumir aquest tipus de música en altres situacions. És per això que vam organitzar l’esdeveniment un diumenge a la tarda i la gent hi podia venir amb un sintetitzador, una guitarra o el que volgués per afegir-se a l’experiència. La veritat és que va ser molt positiu, va venir prou gent si tenim en compte que era un diumenge a la tarda, feia fred i plovia.
Com us financeu?
De moment cada membre del col·lectiu aporta una quota mensual i ens estem mirant poder demanar subvencions en funció de la programació i les activitats que programem. Ara per ara el que busquem és ser independents i que el tema econòmic no ens suposi un terrabastall. Estem contemplant diverses opcions però encara no hem definit res.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari