‘Les forces motrius de la revolució’, un gran títol per començar l’any carregant bateries

No Comment

Les forces motrius de la revolució

Autor/a: Joaquim Maurín

Pròleg: Albert Portillo

Epíleg: Jaime Pastor Verdú

Edita: Tigre de paper, Lo Diable Gros

Col·lecció Fil Roig

Data: octubre 2023

Redacció. No fem tard en presentar en aquest inici de 2025 aquesta edició d’escrits d’en Joaquim Maurín, texts escrits en els anys 1930, amb pròleg del terrassenc Albert Portillo (llegiu annex) i epíleg del veterà militant i pensador Jaime Pastor. Com diu aquest últim: «Llegir avui aquests escrits no és, per tant, una tasca nostàlgica, ja que la contribució que fa Joaquim Maurín com a pensador i lluitador pel socialisme buscava respondre als grans reptes que va tenir el moviment obrer durant el primer terç del segle XX i que, encara avui, segueixen sense resoldre’s en un sentit alliberador i col·lectiu; més aviat, la resposta a molts s’ha fet més urgent en el marc d’una crisi ecosocial, rerefons d’una policrisi global».

Efectivament, com destaca l’Albert Portillo, per la seva part, en considerar font o arrels del pensament d’en Maurín: «allò més genuí de les tradicions revolucionàries anteriors i van reviscolar-ho davant d’un règim de classe que es perpetuava en les mateixes condicions. L’antimilitarisme furibund de Francesc Pi i Margall, l’anticolonialisme heroic de Marcel·lí Domingo, el compromís amb els damnats de la terra de Joaquim Costa o la pedagogia de classe de Francesc Ferrer i Guàrdia».

Com no aturar-s’hi, almenys un moment, en aquestes referències a l’antimilitarisme i l’anticolonialisme quan assistim en viu i en directe al genocidi del poble palestí, a la mort de milers de persones a la Mediterrània i altres fronteres del món. No cal resoldre cap equació complicada per a descobrir la relació del colonialisme, ara neocolonialisme i o imperialisme, les guerres, les migracions i deportacions forçades.

Guerra i colonialisme han estat qüestions centrals en el desenvolupament dels moviments obrer i d’alliberament nacional en tota la seva història. Una part de la humanitat gaudeix de condicions de vida relativament dignes, però el progrés en drets humans, com a mínim, continua sent qüestió de barri i color.

Les forces motrius de la revolució

El present volum recull la reedició d’escrits de Maurín inèdits en català, del militant i pensador més original del marxisme català.

Aquesta antologia es compon de dues parts de l’obra de Joaquim Maurín inèdites en català. Per un cantó, suposa la traducció al català d’un llibre de Maurín, La revolució espanyola, mentre que per l’altre implica principalment la publicació dels articles que ell mateix va escriure originalment en català a la premsa del Bloc Obrer i Camperol.

La revolució espanyola és un llibre escrit a finals de 1931, amb la Segona República ja proclamada, que passa revista a totes les mancances del nou règim. La monarquia era als ulls de Maurín la clau de volta de la dictadura de classe de la burgesia, i aquest fet, que el republicanisme tradicional semblava incapaç de comprendre, era totalment evident per al moviment obrer.

Per això, aquí trobem compresa la tesi segons la qual la revolució democràtica només la pot emprendre una coalició de forces motrius: la pagesia, el proletariat i els moviments d’emancipació nacional. Com ell mateix escriuria: «El vertader generador de la democràcia no és la burgesia, sinó la classe treballadora.»

Un llegat estratègic per a la posteritat que no sempre ha estat reconegut malgrat que conté els ingredients per a la revolució democràtico-socialista. El cinquantenari de la seva mort, el 5 de novembre de 1973 a Nova York, a l’exili, constitueix una ocasió immillorable per retre homenatge al militant i pensador més original del marxisme català.

Joaquim Maurín

Joaquim Maurín i Julià neix a Bonansa, a la Ribagorça, el 12 de gener de 1896 en una família relativament acomodada i en un Aragó sota la petja de ferro del caciquisme. Amb divuit anys col·labora amb la revista republicana aragonesista Talión i, al capde poc, fa el salt a Lleida, on s’estrena com a mestre al Liceu Escolar de Geografia i Història. Sota l’influx del moviment obrer lideratper la CNT, Maurín es compromet amb el sindicalisme revolucionari el 1920, i converteix Lleida, «Mauringrad», en l’epicentre de tota una generació que s’emmiralla en la Revolució Russa. Des de les pàgines de Lucha Social i La Batalla, Maurín comença el seu trànsit al marxisme. Els viatges a Rússia com a delegat de la CNT, la repressió sota la dictadura de Primo de Rivera i el pas pel Partit Comunista d’Espanya el consagren com un dirigent obrer extraordinari. El 1931, funda el Bloc Obrer i Camperol, dos anys després proposa la creació de l’Aliança Obrera i el 1936 surt elegit com a únic diputat del Front Popular pel Partit Obrer d’Unificació Marxista. Les seves tres grans obres en forma de llibre són, de fet, d’aquest període. La guerra civil posa fi a aquesta trajectòria, en ser empresonat pel franquisme a l’Aragó el 1936. Comença un periplede deu anys a les presons de Franco, fins a poder exiliar-se als Estats Units, on funda una agència periodística de signe conservador, l’American Literary Agency. Mor a Nova York el 5 de novembre de 1973.

Fil Roig, una col·lecció per recuperar les arrels del catalanisme popular

Tigre de Paper, juntament amb l’editorial Lo Diable Gros, iniciaren el 2022 una col·lecció, el Fil Roig, que vol recuperar obres clàssiques de pensament polític que estan al cor de la pròpia configuració de la tradició de les esquerres catalanes.

La col·lecció Fil Roig pretén reeditar, en català, obres de pensament polític o sobre la història dels Països Catalans escrites per referents intel·lectuals de l’esquerra, des del republicanisme fins a l’anarquisme, passant pel socialisme i el comunisme, i des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX. Actualment aquestes obres no es poden trobar a les llibreries -i algunes fins i tot ni a les biblioteques- a causa del “desinterès” per part de la historiografia, però sobretot, dels poder dominants.

Alhora, la publicació d’aquestes obres pretén ser una reivindicació d’aquest llegat, teixint així un “fil roig” de pensadors polítics que han anat construint intel·lectualment el catalanisme d’esquerres. Així que la col·lecció no es dirigeix només a historiadors i historiadores, sinó al públic general, motiu pel qual tots els llibres van acompanyats d’anotacions dels editors per tal de facilitar-ne la seva lectura.

L’estructura de cadascun dels volums, consisteix en un estudi introductori sobre la vida i obra del pensador, polític o sindicalista en qüestió per tal de contextualitzar-la i analitzar-la críticament. I, a continuació, una selecció de les seves obres més destacades, tot exposant quines són aquelles idees o referents intel·lectuals que l’autor va aportar a l’evolució del pensament polític català dels darrers dos segles.

El Fil Roig vol rescatar de l’oblit autors claus dels segles XIX i XX com Gabriel Alomar, Pi i Margall, Salvador Seguí, Teresa Claramunt o Joaquim Maurín.

Seguint l’estela d’‘Apòstols i mercaders’ i la biografia de Francesc Layret (títols publicats per Tigre de Paper), aquesta nova col·lecció publicarà dos llibres l’any, tindrà una estètica pròpia i diferenciada i comptarà amb l’apadrinament en forma d’epíleg d’intel·lectuals i polítics catalans actuals.

La col·lecció la dirigeixen Xavi Milian (amb qui ja hem publicat un llibre i en publicarem un segon a inicis de 2022) i Roc Solà.

El Fil Roig és una possibilitat de reflexionar sobre el catalanisme popular des de les mateixes veus que l’han articulat en la seva pròpia història.

 

Related Articles

Deixa un comentari