Amb el 25 de novembre a l’horitzó, Dia Internacional contra la Violència vers les dones, el rerefons de la memòria històrica amb l’actual debat sobre on ha de ser enterrat el dictador Francisco Franco i un mes de novembre farcit d’activitats contra la violència masclista a Terrassa, s’inaugura l’exposició Les Preses de Franco al Centre Cultural. El projecte l’organitza el Casal de la Dona de Terrassa amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana d’investigacions marxistes i l’Espai de la memòria i els valors democràtics de Terrassa.
Donar una visió de gènere a la memòria històrica del nostre país és fonamental per entendre d’on venim, on som i el perquè del sorgiment de col·lectius feministes arreu del món. En un moment on els feminismes estan més a l’ordre del dia que mai, mirar enrere i recuperar la genealogia feminista de les preses durant el franquisme és una tasca de justícia social imprescindible. A través de l’exposició que es podrà veure fins al 15 de desembre al Centre Cultural, podem conèixer històries de moltes dones que, des de les seves lluites, van començar a obrir una crisi en el model de societat dominant i van qüestionar el model feixista i la societat patriarcal en la qual vivien i que les tenia empresonades en tots els sentits.
L’exposició s’estructura a través de dues idees: per una banda, explicar la vida de les dones a les presons i les carències que patien i per l’altra, donar a conèixer la projecció que el règim franquista feia de les dones que estaven preses. El projecte de Les Preses de Franco es va iniciar a Madrid després de recopilar 40.000 folis de documentació sobre dones i presons arreu del país. L’any 2008 va inaugurar-se a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona amb les veus de 17 dones (algunes de les quals encara eren vives), que havien viscut les llibertats republicanes i que van ser empresonades durant la dictadura.
L’itinerari que es fa a través de fotografies, testimonis escrits, retalls de premsa i informació històrica s’estructura a través de 7 grans eixos: les reformes republicanes que van permetre humanitzar els espais de les presons de la mà de la Directora General de Prisiones de la 2a República Española, Victoria Kent; el càstig que rebien les internes en forma de maltractaments de tota mena pel fet de ser dones rojas i dissidents polítiques alhora; el cas de les prostitutes, que ingressaven als centres penitenciaris amb caràcter governatiu i sense mandat judicial i, per tant, no podien apel·lar a ningú; la feina que feien dins dels recintes, que habitualment era de costura privada i no estava regulada; els infants que convivien amb elles i la regulació que se’n va fer perquè consideraven que no estaven capacitades per criar correctament els seus fills i filles; la resistència i l’organització que les mateixes preses van organitzar en forma d’esdeveniments esportius, teatral i la memòria militant subversiva explicant les condicions de vida infrahumanes de la presó a l’exterior i, finalment, la memòria històrica que han hagut de reivindicar buscant-se espais on poder explicar com se les ha tractat pel fet de ser dones i expreses. Sempre han alçat la veu per explicar els seus testimonis, però se les ha silenciat i no se’ls ha donat l’espai que mereixen.
El cicle compta amb dues activitats més al voltant de la figura de la dona durant la repressió franquista que es duran a terme al Centre Cultural: una conferència sota el títol Presó i dona a càrrec de l’advocada Mercè Claramunt i Bielsa el dijous 15 de novembre a les 19h. i una xerrada d’Anna Maria Batalla i Solà, filla de pare i mare empresonats pel règim franquista el dijous dia 29 a les 19h. El mateix dia, es projectarà el vídeo-documental Les Dones del 36, produït per TV Clot – Sant Martí. L’exposició central està oberta als instituts que vulguin visitar-la i s’han creat materials de suport per als docents. Totes les activitats d’aquest cicle són gratuïtes.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari