Recentment ha estat publicada una obra que recull tota la història de Terrassa. Han passat trenta anys d’un llibre anterior al voltant del tema, i ara disposem d’un nou estudi fet per historiadors i investigadors locals, amb dades actualitzades , de marcat rigor històric i amb un extens material gràfic. Un llibre que ens ajuda a conèixer i comprendre, de manera propera, les fites més importants de la nostra ciutat des de la prehistòria fins als nostres dies. Es tracta d’un projecte iniciat fa una dècada, i que després d’un encàrrec de l’Ajuntament, ha estat possible sobretot gràcies a la tasca dels treballs publicats a la revista Terme i altres llibres publicats els darrers 30 anys. Conversem amb el coordinador de l’obra, Manel Márquez, que ens apropa alguns dels detalls de la publicació i de la feina ingent que ha suposat.
Què ens trobarem en llegir Una Història de Terrassa?
Hem volgut fer un llibre bàsicament divulgatiu. El llibre que havíem plantejat fer va més enllà, ja que cada època històrica de la ciutat requeriria un llibre propi, potser amb un tiratge més petit, i no renunciem al fet que es pugui dur a terme en un futur. Aquesta edició reflecteix 30 anys d’investigacions que hem anat publicant a Terme, una revista d’alt nivell acadèmic, i d’aquí ha sortit aquesta síntesi d’Una Història de Terrassa.
Trobem un gran esforç de síntesi i un disseny molt atractiu.
Cada etapa històrica consta d’un color, que correspon als capítols clàssics de la història universal: prehistòria, antiga, medieval, moderna i contemporània. A l’inici de cada capítol hi apareix una línia de temps amb els aspectes més importants i una explicació d’allò que es trobarà el lector.
Respecte al disseny, és molt acurat, obra de l’agència Intus, i l’hem imprès amb la cooperativa Cevagraf. Un llibre amb menys taules i menys imatges hagués resultat més petit i més barat. Al final ha costat uns 23.000€ perquè hem preferit que aquest projecte sortís en condicions. Realment un llibre de 400 pàgines a tot color i per un preu de 25 euros no es troba enlloc. La intenció ha estat que sobretot fos molt divulgatiu, que el pugui entendre qualsevol persona. A banda d’això, inclou totes les referències bibliogràfiques per poder ampliar la informació sobre qualsevol tema.
En Manel Márquez, president del CEHT i Doctor en Història Comparada, Política i Social. Foto MG
Comprovem que hi han participat fins a 15 autors.
Hem treballat en el llibre historiadors de tot l’espectre generacional, de totes les edats, i ideològicament molt plural. Alguns en tenim més ofici, com ara en Domènec Ferran, o jo mateix, i altra gent molt jove. Tots els capítols són excepcionals, així com el grafisme i els continguts. Destaco per exemple el treball de José Luis Lacueva, que fa un treball de síntesi excepcional de la República i la Guerra Civil, elaborada a partir de 100 pàgines, per acabar sent 40. A l’equip som tres doctors, més quatre col·laboradors. El suport de la junta del CEHT també ha estat molt important.
Sembla que el llibre va camí d’esgotar-se; es pensa en una nova edició?
La meitat dels llibres ja s’han venut, uns 450 exemplars. A aquest pas pensem que liquidarem l’edició quan arribem a Sant Jordi. De fet, un objectiu és treure cada any una nova edició, corregint els errors, de manera que s’editin cada any dos-cents llibres més.
“Les persones que hi hem participat estem implicades socialment i defensem els valors democràtics i humans i el dret a votar”.
T’has referit a alguns problemes al llarg del procés d’elaboració de l’obra.
És cert que hem treballat amb molta tensió. La mort de la Lourdes Plans, els fets de l’1 octubre i el procés independentista, entre d’altres. Tot plegat ens va afectar molt. Les persones que hi hem participat estem implicades socialment i defensem els valors democràtics i humans, el dret a votar, etc. Durant uns mesos de 2018 fins que es va acabar, ens vam veure obligats a fer un esprint fort, amb una tensió afegida. Al marge de ser molt interessant, puc dir que la coordinació ha estat esgotadora.
Fets històrics a destacar?
En les conferències que hem estat organitzant aquests dies hom ha destacat, entre d’altres, l’origen de la ciutat, el municipi Flavium d’Egara de l’època romana i la divisió entre Terrassa i Sant Pere. Malgrat això, tot allò que fa referència a l’època contemporània, que té un gran pes en el llibre, resulta molt més proper a la gent, i a més són fets que encara tenen una vigència històrica important per a la ciutadania, com ara la república i el franquisme.
Però sobretot es tracta que serveixi per reflexionar, per pensar en un passat de lluita, de conflicte. Penso que hi ha molts elements d’interès per atraure el lector. Val a dir que els autors tenim sensibilitats ideològiques diverses, malgrat que tots som progressistes.
S’ha de dir que molta d’aquesta feina és altruista, els historiadors posem al servei de la ciutat el nostre temps i les nostres investigacions. Només quan es fa un llibre d’aquesta envergadura es cobra alguna cosa, però en tot cas, molt per sota del preu que hauria de ser.
Això ens fa entrar en la situació del Centre d’Estudis Històrics. Entre 2008 i 2014 va ser una època terrible i sense recursos on molta gent pensava que podíem tancar. Ara ens mantenim en 120 socis. Considero que l’aportació econòmica de l’Ajuntament és molt petita, són només 1.800 euros a l’any, malgrat que el suport institucional hi és, com han demostrat els dos darrers alcaldes. Caldria, però, una aportació més important de l’administració.
La memòria dels afusellats a Terrassa i les dones durant el franquisme i la transició, nous projectes en marxa
El Centre d’Estudis Històrics planteja realitzar nous projectes en la línia d’aprofundir i de donar a conèixer aspectes primordials de la història de Terrassa, sempre amb vocació de donar rellevància social als fets i persones que ajudaren a construir la ciutat. «Amb el també historiador Just Casas, després de 25 anys sense treballar junts, tenim entre mans elaborar un llibre sobre la recuperació de la memòria dels afusellats, en el període que va del final de la Guerra Civil fins el 1945». Són persones que van ser assassinades, «sense judici, i a més de forma premeditada», destaca Márquez. En la major part dels casos es tractava simplement de proves circumstancials o d’afiliació política o sindical: «se’l va veure amb armes a l’inici de la guerra, i a qui no!», diu Màrquez. «No existeixen proves, la immensa majoria són condemnats per les seves idees polítiques». Un cas molt colpidor per a l’historiador és «el de Vicenç Monsonís, procedent de Segorve, besavi d’una alumna meva, una persona molt implicada en qüestions socials». En total van ser 48 persones, «tot i que creiem que n’hi podria haver alguna més», matisa l’autor.
L’altre projecte reflectirà la història de les dones a Terrassa a partir de l’estudi «Les dones de Terrassa en la lluita per les llibertats, al final del Franquisme i la Transició», elaborat per la Teresa Rodríguez. A través d’una exposició posterior al 8 de Març, «aquí recopilem les dones més representatives i destacades de la militància, de tot l’àmbit polític de l’antifranquisme, que es va començar a fer amb Lourdes Plans, anterior presidenta del CEHT». L’exposició tindrà lloc a l’Arxiu Històric Comarcal, i comptarà amb plafons de les persones entrevistades amb les seves biografies, «per no oblidar la seva memòria, cal que també pugui ser coneguda pel jovent», explica Márquez.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari