A les portes de l’hivern de 1809, un soldat escapa de les files de l’exèrcit napoleònic perquè no va anar a la guerra per matar civils. El desertor, moribund, és acollit en un petit poble de la serra fins que … Vides i secrets, passions callades i esperances cegues es creuen durant més d’un segle i mig als carrers i els prats d’aquest petit poble sense altra màgia (tot i la casa encantada o d’un espantaocells que tracta de comprendre el món) que la vida; un lloc, cases, places, boscos, cel, coves, on l’aire fa olor de neu i a cristalls de gebre, on sempre són llargs els hiverns.
Nens que somien, ancians que no volen oblidar, homes i dones que suporten uns dies en què tot sembla hivern. Però no tot és el que sembla, perquè en aquesta novel·la, suma d’històries que es barregen com les fulles dels faigs caigudes sobre un sender, Elvira Valgañón deixa entreveure que la bellesa i pietat són els millors recursos per fer de la vida i de la literatura un lloc habitable.
Una obra emocionant d’una escriptora detallista i essencial, atenta als sons i els silencis de les paraules. Una escriptora, Elvira Valgañón, que està encara per descobrir pel gran públic.
Elvira Valgañón va néixer a Logronyo, en 1977. És llicenciada en Filologia Hispànica i Anglesa. Els seus relats han aparegut en antologies, així com en diaris i revistes literàries. És autora de la novel·la Lluna cornata, publicada el 2007. Ha traduït, mà a mà amb Ángel María Fernández, Nonsense, antologia de la poesia de l’escriptor anglès Edward Lear, editada per Llavors, el 2014.
Fitxa:
Elvira Valgañón
“Invierno”
Logronyo, novembre 2017
Primera edició
Editorial Pepitas de Calabaza
ISBN 978-84-15862-94-9
Idioma: Castellà
Deixa un comentari