«Un inquietant contrast entre la violència narrativa dels fets i la fredor de la seva distant disposició en columnes de plom» .- Umberto Eco.
«Llibre de denúncia i d’una sarcàstica presa de consciència, La violència il·lustrada posseeix un ritme velocíssim» .- Aldo Nove.
«La violència il·lustrada és un autèntic cop de puny» .- Santiago López Petit.
«Aquestes pàgines, espero, podran deixar-te entreveure que darrere de les paraules dels diaris i la televisió, darrere de la violència de la informació mediàtica, que gairebé sempre ens explica una versió deformada i falsa de les coses del món, s’obren abismes que revelen realitats ocultes i inquietants. Només cal regirar una mica les línies, desplaçar el punt de vista, rebutjar els déjà-vu … ».
Si com afirma Balestrini en «Linguaggio i opposizione», un breu assaig escrit al començament dels anys 60, l’acte poètic consisteix a «imposar la violència a les estructures del llenguatge», La violència il·lustrada és un text eminentment poètic. Collage desllorigat creat a partir de la recomposició de materials textuals aliens -procedents en la seva major part del que llavors es deia «premsa burgesa» -, el llibre pot llegir-se a més com una mena de comunicat de guerra dins el cicle de lluites socials obert a Itàlia per les revoltes de maig del 68. Com diu el títol -que, irònicament, podria passar pel nom d’una «revista d’informació general i d’anàlisi de l’actualitat» -, Balestrini no vol limitar-se a descriure la violència, sinó que aspira a il·lustrar-la: això és a il·luminar-, representar-la i exemplificar, de manera que la violència que impregna cada cèl·lula del teixit social en uns temps convulsos repercuteixi o ressoni en el tractament a què se sotmet als materials lingüístics, i al revés. L’acte poètic i l’acció política, en fi, com vasos comunicants.
Nanni Balestrini va néixer a Milà el 1935. Al començament de la dècada de 1960 va estar vinculat al moviment literari de la neovanguardia, que es va donar a conèixer a través de revistes com Il Verri, de la qual va ser redactor en cap, o de publicacions com I novissimi (1961). Hereu d’aquestes experiències primerenques és el Gruppo 63, creat aquest mateix any a Sicília d’acord amb l’exemple del Gruppe 47 alemany, i al qual han de pertànyer també autors com Umberto Eco, Edoardo Sanguineti o Giorgio Manganelli, entre molts altres. Entre 1962 i 1972 treballa com a redactor a l’editorial de Giangiacomo Feltrinelli, al que més tard dedicarà la seva obra El editor (1989). Són uns anys que coincideixen amb un període de compromís polític intens: en 1968 forma part del grup fundador de Potere Operaio i en la dècada següent dóna suport a Autonomia Operaia. Com a conseqüència, Balestrini serà una de les víctimes del famós «Procés 7 aprile» de 1979, on se l’acusa de ser un dels inspiradors intel·lectuals de les Brigades Roges i d’estar darrere de dinou assassinats polítics. El 1984, el poeta rep a l’exili la notícia de la seva absolució definitiva. La seva lectura d’aquestes dues turbulentes dècades en la història contemporània d’Itàlia pren forma literària en textos com Lo queremos todo (1971), Blackout (1980), Los invisibles (1987) o La violencia ilustrada (1976), a més d’una altra vintena de títols , tant de poesia com de prosa.
Fitxa:
Nanni Balestrini
“La violencia ilustrada”
Traducció de l’italià de Diego Luis Sanromán
Logronyo, novembre 2017
Primera edició
Editorial Pepitas de Calabaza
ISBN 978-84-15862-99-4
Idioma: Castellà
Deixa un comentari