El grup sap mantenir el ritme esbojarrat que demana aquesta fantàstica comèdia d’embolics.
Eloi Falguera
Director i autor
A qui no li agradaria veure com estafen un polític corrupte? Aquest és el punt de partida de l’obra Fuita, de Jordi Galceran. Una divertida comèdia d’embolics i situacions que s’ha pogut veure aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Roses, representada pel grup local.
Tot comença quan el Conseller d’Energia i Indústria de la Generalitat (interpretat per Lluís Ribas), es veu forçat a dimitir del càrrec per culpa dels seus tripijocs. L’acusen d’haver rebut un xalet com a regal… pels diversos “favors” prestats. Per postres, la dona l’ha deixat i s’ha embolicat amb el periodista que ha destapat els casos de corrupció. L’home està enfonsat.
En aquell precís moment, el ja exconseller, rep la visita al seu magnífic xalet d’una extravagant venedora (interpretada per Sílvia Magester). Vol endossar-li uns protectors per als fogons de la cuina. L’exconseller, abatut pel seu drama personal, hi cau de quatre grapes. I mai més ben dit perquè no només li compra tots els protectors per als fogons sinó que l’home s’hi enamora. Sembla tan bona dona…
A partir d’aquí, la comèdia s’embolica, i de quina manera! La pretesa venedora resulta ser la cap d’una banda d’estafadors que han planificat deixar ben plomat a l’exconseller. I així, un polític a priori tan murri, cau a les xarxes d’uns estafadors encara més professionals. Perquè la falsa venedora no treballa sola, sinó que té tres còmplices: un presumpte assassí a sou (Ivan Pararols), una dona de la vida (Laia Brenes) i un vell “paralític” (Ferran Mascaró).
La comèdia s’anirà tornant cada cop més esbojarrada i farà tombar la truita de tal manera que l’espectador, al final, ja no sap qui són els bons i qui els dolents. La sorpresa és constant i el magnífic xalet s’anirà convertint en una olla a pressió.
Cal felicitar la parella protagonista (Lluís Ribas i Sílvia Magester), que van saber mantenir el ritme constant i esbojarrat que la comèdia demana. El ritme accelerat és clau per fer entrar de ple al públic a la trama. Un encert, així mateix, de la direcció a càrrec de Jaume Sastre. Felicitem també en Ferran Mascaró, en el paper del vell “paralític” (que en principi només pot expressar-se mitjançant sorollets), que va saber delectar el públic i va arrencar els aplaudiments més sonats de la nit.
Si us heu perdut aquesta fantàstica obra, el proper dissabte 16 d’octubre teniu una nova oportunitat de gaudir-la. Serà a Castelló d’Empúries, a la Sala Municipal. No us la perdeu, riureu segur.
REPARTIMENT
Isidre Galí: Lluís Ribas; Vicenta/ Cinta: Sílvia Magester; Manolo: Ivan Pararols; Mariano: Ferran Mascaró; Iolanda/ Laura: Laia Brenes.
Maquillatge: Olga Sánchez; Escenografia i vestuari: Grup de teatre de Roses; Llum i equip tècnic: Rafel Jaume i Fina Puigdomènech; Efectes de so: Lluís Mas Blanch; Disseny del cartell: Martí Parada; Ajudant de direcció: Glòria Roura; Direcció: Jaume Sastre
Deixa un comentari