Ciència, ètica i ecologia social
Va ser en la primera meitat del s. XX quan el científic d’origen ucranià Vladimir Vernadsky va encunyar el terme Tecnosfera per referir-se al conjunt d’artificis que la nostra espècie ha creat per modificar l’entorn. És potser en aquest moment històric (començaments del passat segle) quan la Humanitat pren més consciència del paper transformador del medi ambient i de la seva responsabilitat davant la Natura, és a dir, quan ens trobem davant del naixement de l’ecologia moderna.
L’ecologia moderna no la podem entendre sense la gran contribució de Murray Bookchin, pensador nord-americà vinculat al moviment llibertari, qui va posar sobre la taula a la fi dels anys 60 del s. XX el terme d’Ecologia Social. Aquesta escola de l’ecologisme, segons paraules seves, estudia l’equilibri dinàmic entre les societats humanes i l’entorn natural. Aquests dos punts, equilibri i dinamisme, són de vital importància a l’hora d’entendre les relacions que els éssers humans establim amb la Natura. No podem quedar-nos en allò que és estàtic, el món es mou i nosaltres amb ell, per això seria un absurd, des de l’òptica de l’Ecologia Social, el conservadorisme. A lo que hem d’encaminar-nos, una vegada s’hagi produït el canvi o transformació, és a que aquest sigui harmònic.
L’Ecologia Social no és únicament un plantejament teòric que entén d’una determinada manera les relacions entre la nostra espècie i la Natura, sinó que a més té una implicació política que troba la seva manifestació en el Municipalisme Llibertari; model d’organització territorial basat en l’autonomia (del municipi), en la seva autogestió i en la seva lliure federació. Podríem dir, a grans trets, que aquesta idea no és nova, trobem el seu rastre en les col·lectivitats anarquistes en les quals es va implantar el comunisme llibertari allà per l’any 1936. Sigui com sigui, el Municipalisme Llibertari és un intent d’actualitzar ja no només el pensament anarquista, sinó també ecologista.
Però ja que parlem d’Història, aprofundim una mica més en ella. Ens trobem amb que el sentiment ecològic ve des de lluny; per posar només un exemple, fixem-nos en els aixecaments ludistes, que entre 1811 i 1817 es van rebel·lar contra un incipient industrialisme que trencava amb les bases del món agrari.
Avui en el s. XXI aquest corrent de pensament està viva en la Noosfera Social d’Occident, malgrat que la tecnologia ho envolta tot, i, potser precisament per això, moltes persones han arribat a postures que la sociologia moderna coneix amb el nom de primitivistes. A grans trets aquest corrent ideològic podria ser definit com el rebuig frontal contra tot progrés científic o tecnològic.
Per realitzar un debat seriós sobre la tecnologia hem de centrar-nos en la societat de control, és a dir en la dominació, o el que és el mateix, la pèrdua cada vegada més creixent de la llibertat personal i per tant de la diversitat que cada individu confereix al conjunt de la societat en favor d’una massificació uniformista.
Si entenem que l’empobriment de la diversitat és un dels principals factors entròpics d’una espècie, hem de començar per delimitar quines són les fronteres entre opcions ètiques dins la tecnologia. Existeix una tècnica evolutiva i una altra que no ho és, definides per la seva funció i motivació; del que en realitat parlem a l’hora de definir-les són els conceptes de dominació o d’alliberament, d’enriquiment humà o d’empobriment de la nostra espècie.
Aquí arribem a la conclusió que no tot progrés tècnic-científic, és això, un progrés, perquè ho sigui hem de mesurar-ho en termes ètics; el per què i el com, com ens recorda Murray Bookchin en el seu llibre L’ecologia de la llibertat. Aquestes són prerrogatives per rebutjar o assumir una ciència o una tècnica. És en aquest punt quan perden consistència segons quins postulats primitivistes que es queden ancorats en una visió, de vegades, simplista de la realitat, ja que simplifiquen un debat ric en matisos. No es tracta de tornar al salvatge, deixant a un costat tota artificialitat; això és impossible, des del neolític hem modificat l’entorn, d’allò que es tracta és d’avançar en l’equilibri dinàmic, base de l’Ecologia Social. Ens cal trobar les arrels del tecnopoder per desarticular-ho, alhora que desmitifiquem certs postulats tècnics i científics, perquè tècnica i ciència estiguin al servei de la Humanitat. Naturalment en l’actual règim capitalista aquesta desarticulació del tecnopoder, aquest servei a la Humanitat, és impossible, entre altres coses perquè qualsevol progrés tecnològic únicament té una finalitat, la consolidació del poder per part de les classes dirigents i el guany econòmic.
Àlex Alfaro Blanco
Deixa un comentari