Eloi Falguera i Toni Guillamon. Foto: PV
Pep Valenuela
Eloi Falguera i Toni Guillamon signen conjuntament l’obra Que ve en Pitarra!. Primer text que escriuen a quatre mans, fou estrenada recentment a Sant Quirze del Vallès, localitat on també se situen els fets que relata la història, pel grup local Onze al Teatre. En conversa amb Malarrassa, els autors i, al mateix temps, director i actor, respectivament, asseguren que és la millor peça que treuen del teler de la creació, mútua.
-Hi ha una voluntat i treball historiogràfic en fer aquesta comèdia?
Toni Guillamon: La trama està situada al Sant Quirze de 1873, una època políticament convulsa, amb la recent proclamació de la I República espanyola, als ajuntaments hi ha alternança contínua d’alcaldes, els camperols (la majoria de la població) tenen molta por de l’arribada de la fil·loxera des de França que s’anuncia molt perillosa, i ressonen els trets la tercera carlinada, tot bull.
Eloi Falguera: El moviment de la Renaixença està en un moment àlgid, noves generacions que porten la literatura endavant, també el teatre. Aquí sorgeix en Frederic Soler, Pitarra, amb les seves gatades, obres que fan mofa de la burgesia que gaudeix teatre en castellà als grans teatres, tot connectant amb les classes populars que riuen també d’aquests. I ho fa en català, que és la llengua majoritària, i com el parla la gent dels camps i carrers, en oposició al català encarcarat dels jocs florals.
-En Pitarra va passar per Sant Quirze?
TG: No. Però ell, amb picardia titula les seves obres amb noms de pobles, com si anunciés la ruta que farà, de fet tot generant expectativa en moltes d’aquestes poblacions. Això nosaltres ho aprofitem, imaginem que en Pitarra aniria a Manresa amb la seva companyia i passaria per Sant Quirze, pel camí Ral.
EF: Al poble s’escampa un rumor extraordinari, tothom vol treure’n profit de la visita que imaginen, i aquí tots els conflictes que tindran lloc.
-Quin paper per la recerca històrica?
TG: Amb el grup d’interpretació històrica de Sant Quirze i documentació de l’arxiu municipal hem situat alguns fets històrics a la trama, però sense pretensió de fer Història; sí, però, reflectir el moment. Les bones idees han d’estar ben fonamentades.
-Utilitzeu els conflictes de l’època per parlar també dels problemes actual?
EF: No diria això. Però sí que hi ha punts de contacte. Per exemple, encara avui un bulo, una notícia falsa, un rumor o el que podríem dir una fake news es pot escampar sense fonament i s’acaba prenent per veritat. D’altra banda, no costaria massa veure en els personatges com l’alcalde o el capellà el dit populisme que veiem avui dia, l’ambició i les disputes d’interessos.
TG: Així mateix, ens trobem també l’honestedat i valors positius, enmig d’aquests conflictes. Diferenciem els personatges populistes de les persones honestes, com la mestra, i de la saviesa popular. Aquests són el contrapunt dels primers.
-Heu comentat la importància de la llengua d’en Pitarra.
T: A l’època, el català és la llengua més usada, i és la llengua d’en Pitarra qui, a més, fa qüestió d’utilitzar el català parlat al carrer. Ens semblava important això, i essent coherents amb el Pitarra, també hem fet servir el català que es parla ara.
EF: Utilitzem alguns fragments d’en Pitarra adaptats als nostres dies. Recollim molts refranys i frases fetes de la parla. Una llengua que el públic del 2023 la senti com la que usa correntment, és doble honor a en Pitarra.
-En el vostre recorregut, aquest text és continuïtat o quelcom de nou?
EF: Per mi, per un cantó, és un text en línia amb el que habitualment faig. Sempre aprofito fets històrics com motiu i per començar els relats. Per altre, però, aquest és el text més complet que he fet, i a més no havia escrit mai a 4 mans. Això és una descoberta, junts arribem més lluny, la peça surt molt més rodona. En la construcció del text, quan hi ha dubtes d’un, l’altra veu solució… ens hem entès molt bé.
Així mateix, el text ha crescut també amb les opinions i entusiasme de les actrius i actors. Durant els assajos, se l’han fet seu, el defensen. Tant com perquè el revisitéssim incorporant les seves aportacions.
TG: Jo no havia escrit abans obres com l’Eloi, només alguns guions. He après molt, especialment amb la revisió conjunta, les aportacions i tota la feina de purga. Perquè aquí no hi ha res de superflu. Això ho trobo molt important, tot té raó de ser-hi.
-Aquest Que ve en Pitarra! us sembla un text amb el qual pugeu de «divisió», més enllà del dit teatre amateur?
EF: Sempre que escrius una obra no penses que serà per un tipus de teatre o altre. Sempre hi poso tota la rigorositat en el llenguatge, en el tractament dels personatges, en les referències històriques… Però, potser, sí que en aquest trobo quelcom més. Hi ha, a més, la resposta de la gent, que ha sigut molt especial i intensa. A Sant Quirze hem representat l’obra fins a 4 vegades, plenes les 4, l’hem representat a Sant Fost, i ara anirem a Tàrrega i Sant Feliu de Codines. Confesso que estic enamorat de l’obra, i el públic m’ho confirma i em ratifica.
-La presentareu a algun premi?
EF: A premis literaris no podem, perquè ja està publicada. Però això també ens enorgulleix molt. És una editorial terrassenca, OmniaBooks.com, que ha publicat també els dos textos del premi Àngels Poch de teatre, d’Òmnium de Terrassa. O sigui que ja comença a ser un una col·lecció de teatre, un cas tan difícil al nostre país. Cal donar-li suport. L’ajuntament de Sant Quirze va subvencionar la primera edició.
-No hem parlat encara de la posada en l’escenari.
TG: És totalment professional. El vestuari s’ha dissenyat per l’obra per l’Anna Gasull, recreacionista de vestits històrics, ella és de Sant Quirze. El dibuixant, Manel Cruz, ha publicat amb El Jueves i altres revistes, és el nostre dibuixant de capçalera, ha creat tots els cartells de les obres que hem fet fins ara. La música l’ha creat en Jordi Valls. Eloi és el director, i jo actor i coordinador de tot el projecte.
-Onze de Teatre és la companyia, i una companyia amb molts joves!
TG: El grup nasqué el 2010 d’un conjunt de pares i mares d’escola, l’Eloi es va incorporar més tard. Hem fet 10 obres fins ara, aquesta la primera amb text nostre. Quan pensem el grup, fem una aposta de i pel poble, i treballem per incorporar gent jove. Avui, amb 15 actors i 5 tècnics, la meitat són joves, el grup, de fet, ha canviat gràcies a aquest projecte.
EF: Aquest és un fet molt important. Contràriament al que passa a molts grups, que la generació fundadora no troba relleu i amb ella s’acaba l’experiència, aquí hem apostat molt per la renovació i incorporem noves generacions.
Deixa un comentari