Cartell d’enguany.
L’última vesprada d’actuacions a Terrassa del Sam Sam Festival, un festival solidari amb una escola de Dakar, va esdevenir el diumenge 6 de setembre de 2015 a les 21:00 hores a Faktoria d’Arts, amb una mica menys de mig aforament i un públic, la veritat, força entregat.
A les 21:15 i després d’una llarga (molt llarga) intro del presentador de la sessió, van obrir foc les This Is Riot, un grup terrassenc format per noies d’entre 14 i 17 anys d’edat. Van oferir una actuació força interessant, molt ben assajada, on la teclista també va tocar (i molt bé) la trompeta. També és de remarcar que almenys mitja actuació consistís en temes propis, fet que en si mateix és molt prometedor.
Sí que va haver un problema, però era absolutament inevitable: no podem demanar a unes noies en edat escolar la maduresa i experiència d’uns veterans de la carretera, i cal tenir-ho en compte en valorar la seva actuació. On es va notar més va ser en dues versions força ambicioses de Supertramp i de Sting: preocupades per la partitura, es van oblidar de recrear l’atmosfera dels originals (això sí, tocar aquests dos temes tan complexes sense ni un error apunta bones maneres).
Com a compositores tenen un problema semblant, fan temes reggae o funk de manual, enlloc d’atrevir-se i buscar la pròpia veu. Però tot vindrà. De moment ja és prou bo que aquestes noies puguin oferir una actuació notable i engrescar al públic assistent. El que és d’agrair (i agrair molt).
This Is Riot al Sam Sam 2015
Però alguna cosa es va percebre diferent quan van entrar a l’escenari els Selva. Els instruments eren professionals. Els músics tenen trenta i tants anys d’edat. I l’actuació que van fer va ser la millor de tota la nit, amb instrumentistes experts tocant temes (quasi sempre) propis, certament comercials, però sòlids i ben embastats, amb un bon sentit melòdic. L’únic que va fallar (i no era culpa d’ells) va ser el disseny de so des de la taula de mescles: volum massa alt i una certa bola de so. Per cert, aquest va ser un problema pels tres grups: resulta estrany que es disposi d’un sistema altament professional a la sala i que a l’hora de la veritat el so faci aigües.
Selva al Sam Sam 2015
Finalment va arribar el torn de La Hawha Band. Pel cantó positiu, tots eren instrumentistes encara més proficients que els Selva, especialment el trombonista, pletòric durant tot el concert. Per desgràcia, el seu repertori consistia no tant en cançons com en bases vagament indistintes sobre les quals el vocalista rapejava. No és necessàriament un mal rapper, però si no t’agrada l’estil es fa monòton. Això fins que, de sobte, la baixista va agafar el micro per interpretar un tema que va sonar com una versió d’un estàndard de jazz. I això va ser especial. Hi havia melodia. El trombonista solejava amb autèntica capacitat de matís. I la baixista va cantar —es veu que per primer cop en sa vida— i era perfecte. Ha nascut una gran cantant. Desgraciadament, després van tornar a més del mateix. “Tant soroll i tanta fúria, que no significa res”. Permeteu, doncs, que aquest crític faci d’animaló entremaliat i suggereixi algun canvi, sense pretendre dir quin?
La Hawha Band al Sam Sam 2015
Lluís Paloma Sánchez
1 Comment
alex
10 setembre 2015 - 17:42Senyor Paloma!
No he pogut evitar respondre a aquest post després de llegir la critica que ha fet al darrer dels grups que van tocar diumenge passat! Simplement diré dues coses:
Primer, evidentment el que aquest grup fa t’ha d’agradar, i si va ser al concert deuria veure que a molta gent li agradava…la Hawha Band són un grup que, tot i ser jove, té una forta base de seguidors que ADOREN el que fan. I entenc perfectament perquè. Podem jutjar coses que veiem a l’escenari però siusplau, que no canviin mai. Si vol una cosa diferent em temo que haurà de buscar-se un altre grup!
Segon, no era el primer cop que cantava, era ironia, la senyora baixista ha cantat aquesta cançó en pràcticament tots els concerts de la banda des de fa anys. Més enllà de baixista i corista d’aquest grup és una excel·lent i prolifera cantant solista!
Amb la millor de les intencions!