Gabriel Alomar va néixer a Palma el 1973 i va morir exiliat al Caire el 1941 després d’una vida d’implicació cívica en tot tipus de plata-formes polítiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el procés constituent de la Segona República. Al final de la seva vida, la Comissió Depuradora de l’Ensenyança franquista, en un informe que havia elaborat de depuració, va dir d’ell que el seu delicte havia estat «ser separatista. Ser un dels propagandistes d’extrema esquerra més coneguts d’Espanya».
A ell li devem importants contribucions intel·lectuals i culturals. Va ser el primer en la història del nostre país a sintetitzar l’emancipació nacional amb l’emancipació social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent artístic i filosòfic que rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacions d’un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall per a tota una nova generació de republicans catalanistes del segle XX.
Alomar és l’element clau que permet actuar políticament dins dels tres grans espais polítics de majories de principis de segle XX a Catalunya: el catalanisme, el republicanisme i el socialisme o obrerisme. El mallorquí planteja la teoria dels tres moments del catalanisme segons la qual el veritable alliberament nacional català vindrà el dia que les classes obreres facin de la reivindicació de l’emancipació nacional la seva pròpia reivindicació i arrabassin l’hegemonia al catalanisme conservador de la Lliga.
A més, la realitat dels Països Catalans és un element estable del seu ideari. Es definirà com un «català de Mallorca» i veurà en l’apropa-ment de l’illa amb el Principat una aposta estratègica imprescindible, tot i que els diferents nivells de consciència nacional de la Catalunya gran farien que la voluntat de bastir un projecte polític per a tota ella restés encara en l’horitzó.
Totes aquestes aportacions, acuradament seleccionades i contextualitzades, són el que dona cos a Republicanisme, catalanisme i socialisme, un llibre que recull les peces clau del pensament de Gabriel Alomar per acostar tant l’obra com l’autor a nous lectors.
Col·lecció Fil Roig
La col·lecció «Fil roig» neix amb l’objectiu de recuperar autors i obres clàssiques del pensament polític que són al cor de la pròpia configuració de la tradició de les esquerres catalanes.
Aquesta tasca que enfilem no només és urgent i necessària en clau de responsabilitat històrica, sinó que ens brinda eines per encarar els reptes que ens planteja el futur en termes nacionals i socials.
Per fer-ho amb èxit no ens podem limitar a rescatar les obres aïllades del seu context. És per això que presentarem i contextualitzarem cada autor i cada obra perquè puguem apropar la rellevància d’aquest pensament en el propi moment de ser escrit, però sobretot també pugui suscitar preguntes i reflexions útils per a la nostra contemporaneïtat.
El moment en què apareix aquesta col·lecció tampoc no pot ser casual. Deia Walter Benjamin que el do d’entendre l’espurna de l’esperança en el passat sols és donat a qui està perfectament convençut que ni tan sols els morts seran segurs si l’enemic venç, i que aquest enemic no havia deixat de vèncer. Conscients que vivim un moment polític convuls, creiem que val la pena tornar, amb preguntes renovades per al nostre temps, a l’espurna de l’esperança que és a l’origen de moltes de les cruïlles històriques que avui enfrontem.
D’aquesta manera, no busquem en la història ni en la nostra herència un record heroic incorruptible ni un exemple a calcar directament en el present sinó que, més aviat, pretenem descarregar els nostres referents de llasts de lectures precedents i trasplantar la seva tasca, els seus debats i les seves inquietuds en la terra nova del nostre present.
Deixa un comentari